Gaston Phébus, Le Lion des Pyrénées : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Linha 15 : Linha 15 :
Partit en crozada en [[Euròpa deu Nòrd]] dab lo [[Cavaèrs Teutonics]], Febus que torna e qu'a lo parat de sauvar la Daufina e sas daunas miaçadas peus ''jacques''. A la cort, Carles de Navarra que las se vira entà convécer lo Regent que lo cavaèrs de Febus que's ajacat dab las hemnas e, en secret, los dus qu'embarran Febus au [[Casteret]] de [[París]]. Carles que'u miaça de har aucíder se non libera pas Agnès mes lo Comte, au moment qui lo navarrés e's cred de 'laver emposat, que'u se pren e que's las vira entà escapà's.
Partit en crozada en [[Euròpa deu Nòrd]] dab lo [[Cavaèrs Teutonics]], Febus que torna e qu'a lo parat de sauvar la Daufina e sas daunas miaçadas peus ''jacques''. A la cort, Carles de Navarra que las se vira entà convécer lo Regent que lo cavaèrs de Febus que's ajacat dab las hemnas e, en secret, los dus qu'embarran Febus au [[Casteret]] de [[París]]. Carles que'u miaça de har aucíder se non libera pas Agnès mes lo Comte, au moment qui lo navarrés e's cred de 'laver emposat, que'u se pren e que's las vira entà escapà's.


En Bearn, Agnès, conveçuda per un cavaèr bastard de l'[[Ostau de Fois-Bearn]] qu'a près lo poder com regenta e hèit empresoar Margueritte. Febus la libera e qu'embarra au son torn Agnès.
En Bearn, Agnès, conveçuda per un cavaèr bastard de l'[[Ostau de Fois]]-[[ostau de Bearn|Bearn]] qu'a près lo poder com regenta e hèit empresoar Margueritte. Febus la libera e qu'embarra au son torn Agnès.


Corbeyran, oncle bastard de Febus e lo son mentor, que decida de s'encargar deu duel judiciari mes per trahida qu'ei aucit. Abans de morir que hè jurar a Febus de se desseparar d'Agnès en bèth har trencar lo maridatge e de har deu hilh, Yvain de Margueritte l'eretèr.
Corbeyran, oncle bastard de Febus e lo son mentor, que decida de s'encargar deu duel judiciari mes per trahida qu'ei aucit. Abans de morir que hè jurar a Febus de se desseparar d'Agnès en bèth har trencar lo maridatge e de har deu hilh, Yvain de Margueritte l'eretèr.

Version del 29 octobre de 2010 a 12.31

Escut de Gaston Febus

Gaston Phébus, Le Lions des Pyrénées ("Gaston Febus, Lo Leons deus Pirenèus") qu'ei ua seria de television de 1978 basada suu roman Myriam et Gaston de Béarn. Qu'ei ua coproduccion franco-belgo-soïssa.

Que ho realizada per Jacques Armand e Bernard Borderie.

Los ròlles principaus que hon interpretats per Jean-Claude Drouot (Gaston Febus), Nicole Garcia (Agnès de Navarra), Pascale Rivault (Myriam) e Claude Gensac (Joana de Borgonha) et, dens un deus sons purmèrs ròlles, Lambert Wilson.

Sinòpsis

Gaston Febus, comte de Fois-Bearn qu'ei un deus vassaus màgers deu Rei de França e, mainatge que jura d'esposar las simpla Myriam, çò que hè adulte. A la cort, Agnès de Navarra que vad amorosa deu comte e, dab l'ajuda deu son hrair, que he emposoar Myriam per un agent deu Rei de Navarra au mejan d'ua lira emposoada. Descobèrt après l'assassinat e près peus òmis deu Comte, aqueths que'u libran a Hannibal, l'ors deu Comte qui l'executa.

Febus que torna a la Cort dab Hannibal entà començar la soa venjança. Après la batalha de Crécy e ua disputa dab Febus, lo Rei de França que cranh la defeccion deu son vassau. Jogant sus aquesta paur, Febus que demòra dens lo camps francés mes que'n prohèita entà obtiénguer la man d'Agnès, qui, molhèr soa, e serà mei asida de castigar.

A la cort de Febus, Agnès qu'ei efectivament abaishada, e Febus que's pren ua mestressa, Margueritte, qui dauneja a taula devant Agnès.

Partit en crozada en Euròpa deu Nòrd dab lo Cavaèrs Teutonics, Febus que torna e qu'a lo parat de sauvar la Daufina e sas daunas miaçadas peus jacques. A la cort, Carles de Navarra que las se vira entà convécer lo Regent que lo cavaèrs de Febus que's ajacat dab las hemnas e, en secret, los dus qu'embarran Febus au Casteret de París. Carles que'u miaça de har aucíder se non libera pas Agnès mes lo Comte, au moment qui lo navarrés e's cred de 'laver emposat, que'u se pren e que's las vira entà escapà's.

En Bearn, Agnès, conveçuda per un cavaèr bastard de l'Ostau de Fois-Bearn qu'a près lo poder com regenta e hèit empresoar Margueritte. Febus la libera e qu'embarra au son torn Agnès.

Corbeyran, oncle bastard de Febus e lo son mentor, que decida de s'encargar deu duel judiciari mes per trahida qu'ei aucit. Abans de morir que hè jurar a Febus de se desseparar d'Agnès en bèth har trencar lo maridatge e de har deu hilh, Yvain de Margueritte l'eretèr.

Malurosament, près d'un còp de holia, Febus que se'n va au Castèth de Bètlòc on a hèit embarrar Agnès qui demòra dab lo son menestrel Roger de Mahaut, e demorat dètz dias dab èra en crisi de deliri, que s'ajaça dab era e que la hè vàder encinta de Gaston, d'un eretèr legitim donc, çò que la quita Marguerita e vien arreconéisher en bèth denegar los arugument de Febus que lo nenet qu'ei deu menestrel.

Febus qu'expulsa Agnès entà Navarra.

Las annadas que passan e Febus qu'ei regeta Gaston en tot preferir Yvain. Anat véder agnès après mantuas annadas entà se plànher d'un enssag de Febus de har arreconéisher lo còp de holiaentà desprovesir Gaston deus sons dret d'eretèr legitim, Carles e sa sòr que'u dan veren entà emposoar la Cort de Fois-Bearn, mes un can emposoat en purmèr que muisha lo complòt a Febus qui hè embarrar Gaston.

Devath las suplicacions de Marguerita e D'Yvain Febus que s'n va viénguer véder Gaston entà'u eprdonar mes com aqueth que s'arrefusa de minjar e que Febus lo hereish dab ua daga en bèth ensajar de'u forçar, qu'aparaish que emofil, Gaston e 's moreish suu pic.

Tornada en Bearn entà'u sepelir, Agnès, per herir Febus, qu'ensaja de'u convençer que n'èra pas lo son hilh mes dilhèu lo hilh de Mahaut o quitament un nenet crompat a quauque gus. Febus, malurós per Gaston mes revoltat per lo comportament d'Agnès qui n'esita pas a abiahsr la soa memòria sonque entà alebar lo son orgulh, que's mòstra indiferent.