Grisons : Diferéncia entre lei versions
m robot Ajoute: mr:ग्राउब्युंडन |
m robot Modifie: eu:Grisonia kantoia |
||
Linha 68 : | Linha 68 : | ||
[[es:Cantón de los Grisones]] |
[[es:Cantón de los Grisones]] |
||
[[et:Graubündeni kanton]] |
[[et:Graubündeni kanton]] |
||
[[eu:Grisonia |
[[eu:Grisonia kantoia]] |
||
[[fi:Graubünden]] |
[[fi:Graubünden]] |
||
[[fr:Canton des Grisons]] |
[[fr:Canton des Grisons]] |
Version del 23 setembre de 2010 a 17.33
| ||
capitala | Coira | |
abreviacion | GR | |
Superfícia | 7 105 km2 | |
Populacion Densitat |
185 700 (2003) 26 ab/km2 | |
Pagina oficiala | http://www.gr.ch |
Los Grisons (en alemand Graubünden, en romanch Grischun, en italian Grigioni) son un canton de Soïssa, a l'èst.
Lor capitala es Coira.
Geografia
A l'extrèm èst del país, a la confinha amb Liechtenstein, Àustria e Itàlia, lo canton dels Grisons es lo mai vast de Soïssa. Sa densitat es pasmens plan bassa, a causa del relèu fòrça accidentat, fach d’una ret complèxa de massisses e de vals, qu’a valgut al canton l’escais de « País de las Cent Cinquanta Vals ».
La region es sonque aupenca, situada a l’interseccion dels bacins idrografics vèrs la mar Mediterranèa per los afluents de Pò, vèrs la mar Negra per los de Danubi, e vèrs la mar del Nòrd, per Ren.
Las estacions d'espòrts d'ivèrn principalas son Davos, Arosa, San Murezzan (Sankt Moritz) e los vilatges de la valada d’Engadina.
Lengas
Las lengas dels Grisons son:
- l'alemand, plan majoritari al nòrd e al centre
- lo romanch dins una zona mediana que va de l'oèst a l'èst
- l'italian (nòrd-italian, lombard) dins qualques comunas de l'extrèm sud.
La revision de l'article constitucional federal subre las lengas en favor d'una melhora reconeissença del quadrilingüisme, aprovada a 76% per la votacion populara del 10 de març de 1996, vai en direccion d'una salvagarda e d'una promocion dal romanch. Despuèi aquela data la populacion romancha pòt utilizar sa pròpria lenga dins sos contactes amb la Confederacion.
Istòria
Als tempses medievals, los senhors s'agropèron en ligas defensivas: la Liga Grisa en Oberland, la Liga de l’Ostal Dieu dins lo sud-èst e la Liga de las Dètz Juridiccions a l’èst de Coira. En 1512, aquelas ligas, aligadas entre elas e amb la Confederacion Elvetica despuèi la fin del sègle XV, prenguèron Valtelina e los païses de Chiavenna e de Bormio, que Bonaparte prenguèt puèi quitèt en 1797.