Vescomtat de Ventadorn : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Linha 5 : Linha 5 :
Demest las ancianas [[senhoriá]]s d'aquela vescomtat, las mai importantas eran au segle XII las de Sodelhas e de Mirambel. Sus lo territòri de la vescomtat se trobavan las [[abadiá]]s de [[Abadiá de Sant Andrieu de Maismac|Maismac]], de Sent Angel, de [[Abadiá de Bona Sanha|Bona Sanha]] (prep de Combrossòl, benedictina) e de Bona Aiga (prep d'Ussel, cisterciana) en mai de nombrós [[priorat]]s.
Demest las ancianas [[senhoriá]]s d'aquela vescomtat, las mai importantas eran au segle XII las de Sodelhas e de Mirambel. Sus lo territòri de la vescomtat se trobavan las [[abadiá]]s de [[Abadiá de Sant Andrieu de Maismac|Maismac]], de Sent Angel, de [[Abadiá de Bona Sanha|Bona Sanha]] (prep de Combrossòl, benedictina) e de Bona Aiga (prep d'Ussel, cisterciana) en mai de nombrós [[priorat]]s.


[[Fichièr:Ventadour.svg|100px|left|thumb|Blason daus Ventadorn: ''escacat d'[[Aur (heraudica)|aur]] e de [[gules]]'']]
== Istòria ==
== Istòria ==
[[Fichièr:Ventadour.svg|100px|left|thumb|Armas daus Ventadorn: ''escacat d'[[Aur (heraudica)|aur]] e de [[gules]]'']]
La Vescomtat de Ventadorn se formet vers [[1040]], per una particion de la [[Vescomtat de Combòrn]], au profiech d'Ebles Ier, filh d'Archimbaud II (o III) de Combòrn. La novèla Vescomtat de Ventadorn correspondiá a la meitat orientala de la Vescomtat de Combòrn.
La Vescomtat de Ventadorn se formet vers [[1040]], per una particion de la [[Vescomtat de Combòrn]], au profiech d'Ebles Ier, filh d'Archimbaud II (o III) de Combòrn. La novèla Vescomtat de Ventadorn correspondiá a la meitat orientala de la Vescomtat de Combòrn.



Version del 30 agost de 2010 a 00.14

Fichièr:Carte des vicomtés du Bas-Limousin.jpg
Mapa de las vescomtats dau Bas-Lemosin

La Vescomtat de Ventadorn era un ancian principat feudau correspondent a un territòri dau Bas-Lemosin (actuau departament de Corresa) que compreniá la region d'Ussel, de Maismac, de Nòu Vic e daus Gletons. Correspond aperaquí a l'arrondiment actuau d'Ussel e au parçan de la Montanha Lemosina (Replanat de Miuvachas). Sas frontieras fluctuèren au cors daus temps, mas gardet una certana omogeneitat a l'entorn dau Chasteu de Ventadorn. S'estendet quauque còp fins a Gimel e a la region au nòrd de Tula. La vila de Corresa ne faguet partida, mas sa frontiera orientala fuguet totjorn la ribiera de Dordonha que la separava d'Auvèrnhe, ente aget ça que la de nombrosas possessions.

Demest las ancianas senhoriás d'aquela vescomtat, las mai importantas eran au segle XII las de Sodelhas e de Mirambel. Sus lo territòri de la vescomtat se trobavan las abadiás de Maismac, de Sent Angel, de Bona Sanha (prep de Combrossòl, benedictina) e de Bona Aiga (prep d'Ussel, cisterciana) en mai de nombrós priorats.

Istòria

Armas daus Ventadorn: escacat d'aur e de gules

La Vescomtat de Ventadorn se formet vers 1040, per una particion de la Vescomtat de Combòrn, au profiech d'Ebles Ier, filh d'Archimbaud II (o III) de Combòrn. La novèla Vescomtat de Ventadorn correspondiá a la meitat orientala de la Vescomtat de Combòrn.

Las roïnas dau chasteu se quilhan enquera a Ventadorn, coma a Combòrn, a Torèna, a las Tors de Merle, e testimònian dau poder de lors possessors e de l'aspretat de las guerras feudalas. Se pòt tamben citar los chasteus de Segur lo Chasteu, Pompador, Gimel, Malamòrt.