Simón Bolívar : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 39 : Linha 39 :
En [[1813]], a partir de [[Navèra Granada]], Bolívar qu'entaminè ua gloriosa campanha militara coneguda com l'[[Admirabla Campanha]] o arrebotè de victòria en victòria ; après la prèsa de [[Mérida (Mérida)|Mérida]]. Après que prengó la vila de Trujillo on e promulguè lo [[Decrèt de Guèrra a Mort]] e responsa a las atrocitats comesas per las òsts espanhòlas entà véncer a avalir la [[Purmèra Republica Veneçolana]]. Que proclamè tanben la [[Segonda Republica de Veneçuela]] e qu'entrè victoriós dens [[Bogotà]] en [[1814]]. Au medish temps, deu costat espanhòl, [[José Tomás Boves]], un civil, avèva près las armas en bèth convéncer esclaus nègres de'u seguir entà, au prètz d'atrocitats shens limitas, combàter los creòles.
En [[1813]], a partir de [[Navèra Granada]], Bolívar qu'entaminè ua gloriosa campanha militara coneguda com l'[[Admirabla Campanha]] o arrebotè de victòria en victòria ; après la prèsa de [[Mérida (Mérida)|Mérida]]. Après que prengó la vila de Trujillo on e promulguè lo [[Decrèt de Guèrra a Mort]] e responsa a las atrocitats comesas per las òsts espanhòlas entà véncer a avalir la [[Purmèra Republica Veneçolana]]. Que proclamè tanben la [[Segonda Republica de Veneçuela]] e qu'entrè victoriós dens [[Bogotà]] en [[1814]]. Au medish temps, deu costat espanhòl, [[José Tomás Boves]], un civil, avèva près las armas en bèth convéncer esclaus nègres de'u seguir entà, au prètz d'atrocitats shens limitas, combàter los creòles.


En [[1815]], Bolívar qu'agó de huéger entà [[Jamaíca]] puish entà [[Aití]] o lo president [[Alexandre Petion]] e'u auherí empara, acés e sustien. Atau, en [[1817]], que tornè a [[Veneçuela]] e, dab l'ajuda de sordats aicians, que prengó lo pòrt d'Angostura (uei [[Ciudad Bolívar]]).
En [[1815]], Bolívar qu'agó de huéger entà [[Jamaíca]] puish entà [[Aití]] o lo president [[Alexandre Petion]] e'u auherí empara, acés e sustien. Atau, en [[1817]], que tornè a [[Veneçuela]] e, dab l'ajuda de sordats aicians, que prengó lo pòrt d'Angostura (uei [[Ciudad Bolívar]]). Après aver assegurat un territòri libre, Bolívar que's lancè de cap a [[Nava Granada]] e bèth emportar las victòrias de [[batalha de Boyacá|Boyacá]] en [[1819]].





Version del 5 agost de 2010 a 15.52

Simón Bolívar
Naissença 24 de julhet de 1783
N. a
Decès 17 de decembre de 1830
D. a
Causa de decès
Assassinat/ada per
Luòc d'enterrament
Lenga mairala
Fogal ancestral
País de nacionalitat
Paire
Maire
Oncle
Tanta
Grands
Bèlamaire
Bèlpaire
Fraire
Sòrre
Conjunt
Companh/a
Filh/a
Religion
Membre de
Familha nòbla
Membre de
l'equipa esportiva
posicion de jòc
tir (esquèrra/drecha)
grad dan/kyu
Grop etnic
Orientacion sexuala
Profession
Emplegaire
Domeni d'activitat
Escolaritat
Diplòma
Director de tèsi
Estudiant de tèsi
Foncion politica
Residéncia oficiala
Predecessor
Successor
Partit
Tessitura
Label discografic
Lista de cançons
Discografia
Mission de l'astronauta
Distincions e prèmis
Branca militara
Grad militar
Etapa de canonizacion
Familha nòbla
Títol de noblesa
Títol onorific
Comandament
Conflicte
Jorn de la fèsta
Mestressas {{{mestressas}}}
Religion
Profession
Estudis
Títol {{{títol1}}}
({{{començamentderenhe}}} - {{{finderenhe}}})
{{{títol2}}}
Dinastia {{{dinastia}}}
Servici de {{{començamentdecarrièra}}} a {{{findecarrièra}}}
Grad militar {{{gradmilitar}}}
Arma {{{arma}}}
Coronament {{{coronament}}}
Investitura {{{investitura}}}
Predecessor {{{predecessor}}}
Successor {{{successor}}}
Conflictes {{{conflicte}}}
Comandament {{{comandament}}}
Faches d’armas {{{faitsdarmas}}}
Distincions
Omenatge {{{omenatge}}}
Autras foncions {{{autrasfoncions}}}
President de Veneçuèla
Periòde de govèrn: entre lo 6 d'agost de 1813 e lo 7 de julhet de 1814
Predecessor: Cristóbal Mendoza
Successor: {{{Successor1}}}
Batalha de Carabobo gavidada per Bolívar

Simón José Antonio de la Santísima Trinidad Bolívar Palacios y Blanco, mei conegut com Simón Bolívar, que ho un militar e un òmi politic sud-american. Que ho lo liberator de país qui son uei Veneçuèla, Colómbia, Eqüator, Panamà, Bolívia e Peró. Que s'èi atau ganhat l'epitèt de Libertador, partajat dab l'argentin José de San Martín qui las loas armadas respectivas e's juntèn hens la ciutat de Guyaquil abans que San Martín, desprovesit deu sostien deu son quite país, e deishasse a Bolívar lo comandament de la liberacion deu continent sud-american.

Bolívar que ho tanben duas vegadas president de Veneçuèla (enter 1813 e 1814, e enter heurèr e deceme de 1819) e president de la Grand Colómbia enter 1819 e 1830.

Partisan de l'unitat sud-americana (en mei enlà), lo son projècte idealiste que cabussè per'mor deu interèst politics individuals qui mièn a la secession de la Gran Colómbia.

Temps de mainatge

Ostau nadau (a esquèrra) deu Libertador e Musèu Bolivarian (a dreta).
Simón Bolívar mainatge

Simón Bolívar - Simón José Antonio de la Santísima Trinidad Bolívar y Palacios - que vadó dens ua familha aristocratica de Caracas (la familha deus Bolívar qu'èra arrivada chic après la conquèsta. Lo son pair, Juan Vicente Bolívar y Ponte, qu'èra un haut militar de la coroa espanhòla. La soa mair que s'aperava María de la Concepción Palacios y Blanco. Simón Bolívar qu'agó tanben duas grana sòrs María Antonia, Juana, e un petit hrair Juan Vicente ; ua auta sòr María del Carmen que's morí de d'òra.

Lo pair que's morí en 1786 de tuberculòsi e la mair en 1792 en tot deishar Simón Bolívar orfanin de d'òra. Concepción que hidè los sons hilhs a l'ajòu don Feliciano Palacios qui, senteishen justament la mort ad arribar entàd eth tanben, que prengó la precaucion au son torn de'us deishar a Esteban Palacios y Blanco, un deus lors oncles. Aqueste que demorava alavetz en Euròpa e fin final los mainatge que demorèn dab un aute oncle, Carlos Palacios y Blanco dab qui Simón Bolívar agó ua relacion de la tienudas.

Educacion, viatges e maridatge

Enter los sons mèstes Bolívar que comptè lo famós folològ chilen Andrés Bello e tanben Simón Rodríguez qui ho ua persona hèra influenta entàd eth. Adolecent, qu'entrè a l'escòla militara e aus 15 ans que ho mandat a Madrid entà perseguir los sons estudis. Acerà, que conegó María Teresa Rodríguez del Toro y Alaiza qui esposore en 1802 mes qui morore l'annada seguenta. Bolívar no's tornaré pas jamei maridar. La medisha annada Bolívar que tornè entà Euròpa entà vesitar França (en bèth assitir au coroament de Napoleon Bonaparte, puish Italia e a Roma, au Monte Sacro que jura non pas préner nat repaus abans d'aver liberat lo son país.

El Libertador

Simóm Bolívar que tornè a Veneçuela en 1807 entà començar la guèrra de liberacion. En 1811, en bèth prohèitar de l'invasion d'Espanha per Napoleon, l'efemèra Purmèra Republica de Veneçuela que ho proclamada. Après la soa caduda Bolívar que redactè lo Manifèste de Cartagena.

En 1813, a partir de Navèra Granada, Bolívar qu'entaminè ua gloriosa campanha militara coneguda com l'Admirabla Campanha o arrebotè de victòria en victòria ; après la prèsa de Mérida. Après que prengó la vila de Trujillo on e promulguè lo Decrèt de Guèrra a Mort e responsa a las atrocitats comesas per las òsts espanhòlas entà véncer a avalir la Purmèra Republica Veneçolana. Que proclamè tanben la Segonda Republica de Veneçuela e qu'entrè victoriós dens Bogotà en 1814. Au medish temps, deu costat espanhòl, José Tomás Boves, un civil, avèva près las armas en bèth convéncer esclaus nègres de'u seguir entà, au prètz d'atrocitats shens limitas, combàter los creòles.

En 1815, Bolívar qu'agó de huéger entà Jamaíca puish entà Aití o lo president Alexandre Petion e'u auherí empara, acés e sustien. Atau, en 1817, que tornè a Veneçuela e, dab l'ajuda de sordats aicians, que prengó lo pòrt d'Angostura (uei Ciudad Bolívar). Après aver assegurat un territòri libre, Bolívar que's lancè de cap a Nava Granada e bèth emportar las victòrias de Boyacá en 1819.


Precedit per
Cristóbal Mendoza

President de Veneçuèla
(1èr còp) 1813-1814
(2nd còp) febrièr - decembre de 1819
Seguit per
José Antonio Páez (1830- )
Precedit per
cap

President de la Grand Colómbia
1819 - 1830
Seguit per
Domingo Caicedo