Dominica : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
ArthurBot (discussion | contribucions)
Patric SANS (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 52 : Linha 52 :


La '''Dominica''' es una [[republica]] pichona (754 km²) dins la [[mar Cariba]].
La '''Dominica''' es una [[republica]] pichona (754 km²) dins la [[mar Cariba]].

{{ortografia}}
La siá capitala es [[Roseau]].

Lo gentilici es '''dominiqués -a'''.
=== Istòria ===
=== Istòria ===
[[Cristòl Colomb]] arribèt a la Dominica a [[3 de novembre]] [[1493]], en essent la primièra illa descobèrta dins son segond viatge en [[America]]. Lo nom que Colomb baptisa l'illa (''Dominica'') deriva del nom del jorn de la setmana en que foguèt descobèrta, [[dimenge]]. Los vaissèls espanhòls arribèron amb frequéncia durant lo [[sègle XVI]], mas la resisténcia ferotja dels indigènas caribas faguèt amb que [[Espanha]] abandonèt l'idèa de colonizar ailà.
[[Cristòl Colomb]] arribèt a la Dominica lo [[3 de novembre]] de [[1493]], qu'atal foguèt la primièra illa descobèrta al moment de son segond viatge en [[America]].
Lo nom que lo navigator genovés ne bategèt l'illa (''Dominica'') deriva del nom del jorn de la setmana que foguèt acostada (valent a dire un ''dimenge''... ''una domenica'', en italian - d'a ''[[Genova]]''...-...?).
Los vaissèls espanhòls lai arribèron amb frequéncia durant tot lo [[sègle XVI]], mas la resisténcia ferotja dels guerrièrs indigènas [[caribas]] menèt [[Espanha]] a daissar de caire la quita idèa de colonizar, n'assajar.

En [[1627]] los [[Reialme Unit|britanics]] capitèron pas tanpauc a s'apoderar de l'illa.

Pauc après, en [[1635]], los [[França|franceses]] la reclamèron de contunh e comandèron missionièrs e missions, mas foguèron dins l'impossibilitat de la tenir ocupada per en causa dels resistents caribas e l'abandonèron per sarpar e fugir cap a [[Sant Vincenç]] durant lo decènni [[1660]]-[[1670]].


Pendent gaireben un [[sègle]] de temps, la Dominica demorèt isolada e arribavan encara maites indigènas caribas qu'après aver daissadas d' autras illas vesinas, se refugiavan a la Dominica per que los [[europèus]] (''[[armadas]]'', ''[[corsaris]]'', ''[[filibustièrs]]'' o ''[[piratas]]'' e ca... etc) en pertot trevavan e dominavan la region.
En [[1627]] los [[Reialme Unit|britanics]] capitèron pas tanpauc a s'apoderar de l'illa. Pauc après en [[1635]], los [[França|franceses]] reclamèron l'illa e comandèron missionièrs, mas foguèron emplàsticas d'ocupar l'illa a causa dels indigènas caribas e abandonèron cap a San Vicente dins lo decènni de [[1660]].


Durant gaireben un [[sègle]] la Dominica demorèt isolada e arribavan encara mai indigènas caribas après abandonar autras illas vesinas, e se refugiar a la Dominica a causa de que los europèus dominavan la region. França cediguèt formalament la possession de l'illa al [[Reialme Unit]] en [[1763]], que faguèt de l'illa una colònia en [[1805]] e per fin un govèrn foguèt establit pels britanics.
[[França]] cediguèt formalament la possession de l'illa al [[Reialme Unit]] en [[1763]], que ne faguèt atal una colònia ''de facto'' en [[1805]] quand fin finala un govèrn foguèt establit pels ''[[angleses]]''.


La Dominica venguèt independenta del Reialme Unit lo [[3 de novembre]] de [[1978]].
La Dominica venguèt independenta del Reialme Unit lo [[3 de novembre]] de [[1978]].

Version del 23 julhet de 2010 a 13.21

Commonwealth of Dominica
Devisa nacionala: After God is the Earth
Lenga oficiala anglés
capitala
populacion (an)
Roseau
14 847 abitants (2001)
President Nicholas Liverpool
Primièr ministre Roosevelt Skerrit
Superfícia 754 km²
Populacion
Densitat
71 727(2006)
105 ab./km²
Independéncia
- Jorn
(del Reialme Unit)
3 de novembre de 1971
Moneda Dolar de las Caribas Orientalas
Ora UTC-4
Imne nacional Isle of Beauty, Isle of Splendour
ISO-3166 (Internet) .dm
Còde telefonic 1+767

La Dominica es una republica pichona (754 km²) dins la mar Cariba.

La siá capitala es Roseau.

Lo gentilici es dominiqués -a.

Istòria

Cristòl Colomb arribèt a la Dominica lo 3 de novembre de 1493, qu'atal foguèt la primièra illa descobèrta al moment de son segond viatge en America.

Lo nom que lo navigator genovés ne bategèt l'illa (Dominica) deriva del nom del jorn de la setmana que foguèt acostada (valent a dire un dimenge... una domenica, en italian - d'a Genova...-...?).

Los vaissèls espanhòls lai arribèron amb frequéncia durant tot lo sègle XVI, mas la resisténcia ferotja dels guerrièrs indigènas caribas menèt Espanha a daissar de caire la quita idèa de colonizar, n'assajar.

En 1627 los britanics capitèron pas tanpauc a s'apoderar de l'illa.

Pauc après, en 1635, los franceses la reclamèron de contunh e comandèron missionièrs e missions, mas foguèron dins l'impossibilitat de la tenir ocupada per en causa dels resistents caribas e l'abandonèron per sarpar e fugir cap a Sant Vincenç durant lo decènni 1660-1670.

Pendent gaireben un sègle de temps, la Dominica demorèt isolada e arribavan encara maites indigènas caribas qu'après aver daissadas d' autras illas vesinas, se refugiavan a la Dominica per que los europèus (armadas, corsaris, filibustièrs o piratas e ca... etc) en pertot trevavan e dominavan la region.

França cediguèt formalament la possession de l'illa al Reialme Unit en 1763, que ne faguèt atal una colònia de facto en 1805 quand fin finala un govèrn foguèt establit pels angleses.

La Dominica venguèt independenta del Reialme Unit lo 3 de novembre de 1978.

Politica

La Dominica es una republica parlamentària.

Geografia

Economia

De veire: Economia de la Dominica.

Cultura

Ligams extèrnes