Parlament : Diferéncia entre versions

Salta a la navegació Salta a la cerca
3 octets aponduts ,  fa 12 anys
m
Cap resum de modificació
[[Imatge:Medieval parliament edward.Jpg|thumb|right|250px|Parlament a la còrt d'[[Edoard III d'Anglatèrra]] (v. 1327)]]
 
Los parlaments apariguèronapareguèron a l'[[Edat Mejana]].
Foguèron, en principi, eissiteissits de la ''Curia Regis'' ( [[conselh del rei]]) que son l'establiment dins una region dependent dirèctament de la corona.
 
Lo pus ancian parlament en [[Euròpa]] sembla averd'èsser estat l'[[Althing]], creat en 930 en [[Islàndia]] e se reüniguèron cada ans. A subretot de foncions de cort de justícia.
 
Abans la Revolucion, lo tèrme de ''parlament'' designa en França una cort de justícia jutjant en apèl de las jurisdiccions d'una region, e que loson poder legislatiu es purament jurisprudéncial. Los arrèstes dels reglaments, pres collegialament totas cambras reünidas, permeton de codificar de questions de drech en fasent una sintèsi de la jurisprudéncia.
 
Fòrças matèrias son de la competéncia de jurisdiccions especialas jos apèl d'autras corts sobeiranas que los parlaments, per exemple pels diferents relatius als afars eclesiasticaseclesiastics, al domeni del rei (Aigas e Forèsts, Amiralat, moneda), a unas professions (cambra de la Maçonariá), a las questions fiscalas.
 
Las cambras dels parlaments representèron pas de categorias socialas, mas las diferentas matèrias del contenciós. An pas lo poder de votar los impòstes, o de contrarotlar las decisions del governamentgovèrn, o de representar las classas socialas coma en Anglatèrra aprèp la [[Gloriosa Revolucion]].
 
Pasmens, son cargatsencargats de registrar e de publicar los actes reials aprèp aver verificat lor coeréncia amb lola rèsterèsta del drech de lor ressòrt, i comprescomprés los principis generals. Sens aquel registrament, los actes reials son pas aplicables.
 
En [[França]], se comptèt tretze parlaments e conselhs sobeirans a la fin de l’Anciandel Regim Ancian, lo pus important essent lo [[parlamentParlament de París]].
 
Lo ''jansenisme parlamentari'' designa, dins la segonda mitat del sègle XVIII, un movement de la [[borgesiá]] que comença amb la revòlta dels ''cabochiens'' e que tend a considerar que totes los parlaments forman amassa un còrs unic sobeiran, detentor d'un poder politic e sorgafont legitime del drech.
{{Article detalhat|Parlament (Ancien Regim)|}}
 
57 567

cambiaments

Menú de navigacion