Francesco Geminiani : Diferéncia entre lei versions
Cap resum de modificació |
m robot Ajoute: nn:Francesco Geminiani |
||
Linha 44 : | Linha 44 : | ||
[[la:Franciscus Geminiani]] |
[[la:Franciscus Geminiani]] |
||
[[nl:Francesco Geminiani]] |
[[nl:Francesco Geminiani]] |
||
[[nn:Francesco Geminiani]] |
|||
[[no:Francesco Geminiani]] |
[[no:Francesco Geminiani]] |
||
[[pl:Francesco Geminiani]] |
[[pl:Francesco Geminiani]] |
Version del 2 mai de 2010 a 19.55
Francesco Geminiani (Lucca, lo 5 de deceme de 1687 - Dublin, lo 17 de seteme de 1762)que ho un compositor italian d'estil barròc e un violonista, discípol d'Arcangelo Corelli e d'Alessandro Scarlatti.
Que gavidè l'operà de Nàpols a partir de 1711 puish que he ua importanta partida de la soa carrièra en Anglatèrra on e tribalhè dab Georg Friedrich Händel.
Vadut en Toscana, que comencè a apréner lo vriulon dab lo son pair puish, qu'avó Alessandro Scarlatti (a Nàpols) e Arcangelo Corelli (a Roma) com mèstes. Que comencè la soa carrièra de violonista professionau a Lucca e a Nàpols en bèth hargà's ua reputacion de virtuòse de las granas e abans de virà's de cap ad Anglatèrra en 1714.
Qu'obtiengó succés deus prestigiós acerà en bèth jogar dab Georg Frederich Haendel (format musicaument a l'escòla italiana e eth tanben dab Corelli) entau rei Georg I d'Anglatèrra. A despart deus sons concèrts qu'ensenhè lo vriulon e que publiquè la soa musica en Anglatèrra e tanbne un tractat teoric suu jòc deu vriulon devath lo títol de The Art of Playing the Violin.
En Anglatèrra qu'avó enter los sons qui vadoren eslhèves mei famós : Charles Avison, Matthew Dubourg, Michael Christian Festing, Bernhard Joachim Hagen, and Cecilia Young.
Geminiani que compausè tres opus de concertos grossos (los opus 2 - 1732 -, 3 - 1733 - e 7 - 1746 -). e tanben sonatas.
Ligam extèrne
- [1] Particions gratis e copia de l'edicion originau de The art of Playing the Violoin suu site de l'International Music Score Library Project.
- [2] Sus youtube.com, allegro d'ua sonata de Geminiani.
- Compositors italians : Albinoni • Caccini • Corelli • Dall'Abaco • Frescobaldi • Gabrielli • Geminiani • Locatelli • Manfredini • Marcello • Monteverdi • Pergolesi • Popora • Sammartini • A. Scarlatti • D. Scarlatti • Tartini • Torelli • Uccellini • Vivaldi • Zipoli
- Compositors alemans : Bach • Buxtehude • Fasch • Händel • Pachelbel • Pezel • Quantz • Schütz • Telemann • Pepusch
- Compositors occitans : Barrièra • Bosinhac • Camprat • Gilles • Mondonvila • Moret • Santa-Coloma • Villeneuve
- Compositors francés : Boismortier • Couperin • Charpentier • Chédeville • Hotteterre• Leclair • Lully • Marin Marais • Rameau
- Compositors anglés : Clarke • Purcell
- Compositors àustriac : Georg Christoph Wagenseil
- Instruments de la musica barròca : Vriulon barròc • Viòla d'amor • Viòla de gamba • Clavecin • Espineta • Trompeta barròca • Teorba • Laüt • Guitarra barròca • Flabuta barròca