Auratge : Diferéncia entre lei versions
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
| Linha 4 : | Linha 4 : | ||
Un '''auratge''' o una '''chavana''' es un fenomèn [[atmosfèra|atmosferic]] caracterizat per la coexisténcia pròcha de doas o mai massas d'aire de diferentas [[temperatura]]s. |
Un '''auratge''' o una '''chavana''' es un fenomèn [[atmosfèra|atmosferic]] caracterizat per la coexisténcia pròcha de doas o mai massas d'aire de diferentas [[temperatura]]s. |
||
Lo contraste termic e las autras proprietats de las massas d'aire ([[umiditat]]) provòcan lo desvolopament de fòrts movements ascendents e davalants ([[conveccion]]) que produson una seria d'efièchs caracteristics, coma de fòrtas [[pluèja]]s e vents a la superfícia e d'intenses fenomèns [[electricitat|electric]]s. Aquesta activitat electrica se manifèsta quand es atencha la tension de ruptura de l'aire, moment ont s'establís lo rai electric que va provocar los fenomèns caracteristics d'[[eslhauç]] e de [[tròn]]. L'aparicion d'eslhauç depend de factors |
Lo contraste termic e las autras proprietats de las massas d'aire ([[umiditat]]) provòcan lo desvolopament de fòrts movements ascendents e davalants ([[conveccion]]) que produson una seria d'efièchs caracteristics, coma de fòrtas [[pluèja]]s e vents a la superfícia e d'intenses fenomèns [[electricitat|electric]]s. Aquesta activitat electrica se manifèsta quand es atencha la tension de ruptura de l'aire, moment ont s'establís lo rai electric que va provocar los fenomèns caracteristics d'[[eslhauç]] e de [[tròn]]. L'aparicion d'eslhauç depend de factors coma lo gra d'[[ionizacion]] atmosferic, e tanben del tipe de la concentracion de la precipitacion. |
||
[[Categoria:Meterologia]] |
[[Categoria:Meterologia]] |
||
Version del 25 abril de 2010 a 18.39
Un auratge o una chavana es un fenomèn atmosferic caracterizat per la coexisténcia pròcha de doas o mai massas d'aire de diferentas temperaturas.
Lo contraste termic e las autras proprietats de las massas d'aire (umiditat) provòcan lo desvolopament de fòrts movements ascendents e davalants (conveccion) que produson una seria d'efièchs caracteristics, coma de fòrtas pluèjas e vents a la superfícia e d'intenses fenomèns electrics. Aquesta activitat electrica se manifèsta quand es atencha la tension de ruptura de l'aire, moment ont s'establís lo rai electric que va provocar los fenomèns caracteristics d'eslhauç e de tròn. L'aparicion d'eslhauç depend de factors coma lo gra d'ionizacion atmosferic, e tanben del tipe de la concentracion de la precipitacion.