Mètro : Diferéncia entre lei versions
m robot Ajoute: mn:Метро |
m correccions menoras |
||
Linha 2 : | Linha 2 : | ||
[[Fichièr:Ute3911Alboraia.jpg|thumb|175px|Un tren del [[metroValencia|mètro de Valéncia]] en circulant ras de tèrra, a [[Alboraia]].]] |
[[Fichièr:Ute3911Alboraia.jpg|thumb|175px|Un tren del [[metroValencia|mètro de Valéncia]] en circulant ras de tèrra, a [[Alboraia]].]] |
||
[[Fichièr:Oktogon.jpg|thumb|175px|La primièra linha de mètro electrificada a Budapèst]] |
[[Fichièr:Oktogon.jpg|thumb|175px|La primièra linha de mètro electrificada a Budapèst]] |
||
Lo '''mètro''' |
Lo '''mètro''' (forma abreujada de '''camin de fèrre metropolitan'''), nomenat '''camin de fèrre urban''' dins los primièrs temps, es un [[camin de fèrre]] electric pel transpòrt de passatgièrs dins lo domeni urban, amb una nauta capacitat e frequéncia de passatge, en essent en general sosterranh o en viaducte. |
||
A diferéncia del [[tramvia]], es totalament independent e segregat de la rèsta de circulacion e mejans de transpòrt. En Euròpa (mai que mai en [[Alemanha]] e en [[Benelux]]) se son bastits de sistèmas mixtes de mètro e [[tramvia]] (Stadtbahn, Prémetro), ont los convòis circulan segregats e sosterranhs al centre de las vilas coma lo mètro e de forma superficiala dins los quartièrs periferics en forma de tramvia. |
A diferéncia del [[tramvia]], es totalament independent e segregat de la rèsta de circulacion e mejans de transpòrt. En Euròpa (mai que mai en [[Alemanha]] e en [[Benelux]]) se son bastits de sistèmas mixtes de mètro e [[tramvia]] (Stadtbahn, Prémetro), ont los convòis circulan segregats e sosterranhs al centre de las vilas coma lo mètro e de forma superficiala dins los quartièrs periferics en forma de tramvia. |
||
Lo primièr mètro foguèt lo de [[Londres]] ([[1863]]), |
Lo primièr mètro foguèt lo de [[Londres]] ([[1863]]), que foncionava inicialament per mejan de locomotrices de vapor. Lo primièr mètro europèu pel continent foguèt lo de [[Budapèst]] ([[1896]]). |
||
I a divèrsas caracteristicas que diferéncian los mètros. La presa electrica pòt èsser ja plan aeriana (per catenària o per ralhs superior) o |
I a divèrsas caracteristicas que diferéncian los mètros. La presa electrica pòt èsser ja plan aeriana (per catenària o per ralhs superior) o ben al mejan d'un tresen ralh situat dins la tèrra al bòrd dels autres dos. Lo bastiment dels tunèls respond a dos estils fòrça diferents: lo nomenat de trincada, un tunèl fòrça superficial fach generalament pel procediment de talhar e cobrir, e los fòrça prigonds, faches coma de vertadièrs tunèls de minas, uèi lo jorn amb [[tuneladoira]]s. |
||
[[Categoria:Mètro| ]] |
[[Categoria:Mètro| ]] |
Version del 2 abril de 2010 a 23.27
Lo mètro (forma abreujada de camin de fèrre metropolitan), nomenat camin de fèrre urban dins los primièrs temps, es un camin de fèrre electric pel transpòrt de passatgièrs dins lo domeni urban, amb una nauta capacitat e frequéncia de passatge, en essent en general sosterranh o en viaducte.
A diferéncia del tramvia, es totalament independent e segregat de la rèsta de circulacion e mejans de transpòrt. En Euròpa (mai que mai en Alemanha e en Benelux) se son bastits de sistèmas mixtes de mètro e tramvia (Stadtbahn, Prémetro), ont los convòis circulan segregats e sosterranhs al centre de las vilas coma lo mètro e de forma superficiala dins los quartièrs periferics en forma de tramvia.
Lo primièr mètro foguèt lo de Londres (1863), que foncionava inicialament per mejan de locomotrices de vapor. Lo primièr mètro europèu pel continent foguèt lo de Budapèst (1896).
I a divèrsas caracteristicas que diferéncian los mètros. La presa electrica pòt èsser ja plan aeriana (per catenària o per ralhs superior) o ben al mejan d'un tresen ralh situat dins la tèrra al bòrd dels autres dos. Lo bastiment dels tunèls respond a dos estils fòrça diferents: lo nomenat de trincada, un tunèl fòrça superficial fach generalament pel procediment de talhar e cobrir, e los fòrça prigonds, faches coma de vertadièrs tunèls de minas, uèi lo jorn amb tuneladoiras.