Kazimieras Būga : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Erud (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Vivarés (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Linha 1 : Linha 1 :
'''Kazimieras Būga''' (nascut lo [[6 de novembre]] de [[1879]] a Pažiegė, a ras de [[Dusetos]] - mòrt lo [[2 de decembre]] de [[1924]] a [[Königsberg]] e enterrat a [[Kaunas]]) èra un [[lingüista]] e [[filològ]] [[lituanian]]. Foguèt professor de lingüistica e trabalhèt mai que mai sus la lenga [[lituanian]]a.
'''Kazimieras Būga''' (nascut lo [[6 de novembre]] de [[1879]] a Pažiegė, a ras de [[Dusetos]] - mòrt lo [[2 de decembre]] de [[1924]] a [[Königsberg]] e enterrat a [[Kaunas]]) èra un [[lingüista]] e [[filològ]] [[lituanian]]. Foguèt professor de lingüistica e trabalhèt mai que mai sus la lenga [[lituanian]]a.


Nomenat secretari personal del lingüista lituanian [[Kazimieras Jaunius]], mostrèt son interès per la [[lingüistica]] e en 1905-1912 estudièt a l'[[Universitat d'estat de Sant Petersborg]]. Puèi, contunhèt son trabalh sus l'[[indoeuropèu]] jos la supervision de [[Jan Niecisław Baudouin de Courtenay]]. S'installèt puèi a [[Königsberg]] (uèi Kaliningrad, dependéncia russa) per estudiar jos la direccion d'[[Adalbert Bezzenberge]]. En 1914 recebèt son diplòma de lingüistica.
Nomenat secretari personal del lingüista lituanian [[Kazimieras Jaunius]], mostrèt son interès per la [[lingüistica]] e en 1905-1912 estudièt a l'[[Universitat d'Estat de Sant Petersborg]]. Puèi, contunhèt son trabalh sus l'[[indoeuropèu]] jos la supervision de [[Jan Niecisław Baudouin de Courtenay]]. S'installèt puèi a [[Königsberg]] (uèi Kaliningrad, dependéncia russa) per estudiar jos la direccion d'[[Adalbert Bezzenberge]]. En 1914 recebèt son diplòma de lingüistica.


Sas recèrcas dels noms lituanians lo menèron a l'estudi de la [[toponimia]]. A partir d'eles poguèt determinar que lo centre istoric dels lituanians e dels autres pòbles [[baltics]] fins als sègles VI o IX èra estat just al nòrd d'Ucraïna a l'entorn del riu [[Pripet]]. A mai estudièt la sequéncia cronologica dels manlèus a las [[lengas eslavas]] dins las [[lengas balticas]].
Sas recèrcas dels noms lituanians lo menèron a l'estudi de la [[toponimia]]. A partir d'eles poguèt determinar que lo centre istoric dels lituanians e dels autres pòbles [[baltics]] fins als sègles VI o IX èra estat just al nòrd d'Ucraïna a l'entorn del riu de [[Pripet]]. A mai estudièt la sequéncia cronologica dels manlèus a las [[lengas eslavas]] dins las [[lengas balticas]].


Faguèt de reconstruccion lingüistica dels noms lituanians dels princes de la debuta del [[Grand Ducat de Lituània]] a provèt qu'èran pas d'origina eslava. Foguèt lo personatge essencial de l'idèa e de la creacion del [[Diccionari academic de lituanian]] ('''Didysis Lietuvių Kalbos Žodynas''' en lituanian).
Faguèt de reconstruccion lingüistica dels noms lituanians dels princes de la debuta del [[Grand Ducat de Lituània]] e provèt qu'èran pas d'origina eslava. Foguèt lo personatge essencial de l'idèa e de la creacion del [[Diccionari academic de lituanian]] ('''Didysis Lietuvių Kalbos Žodynas''' en lituanian).


== Referéncias ==
== Referéncias ==

Version del 22 març de 2010 a 23.44

Kazimieras Būga (nascut lo 6 de novembre de 1879 a Pažiegė, a ras de Dusetos - mòrt lo 2 de decembre de 1924 a Königsberg e enterrat a Kaunas) èra un lingüista e filològ lituanian. Foguèt professor de lingüistica e trabalhèt mai que mai sus la lenga lituaniana.

Nomenat secretari personal del lingüista lituanian Kazimieras Jaunius, mostrèt son interès per la lingüistica e en 1905-1912 estudièt a l'Universitat d'Estat de Sant Petersborg. Puèi, contunhèt son trabalh sus l'indoeuropèu jos la supervision de Jan Niecisław Baudouin de Courtenay. S'installèt puèi a Königsberg (uèi Kaliningrad, dependéncia russa) per estudiar jos la direccion d'Adalbert Bezzenberge. En 1914 recebèt son diplòma de lingüistica.

Sas recèrcas dels noms lituanians lo menèron a l'estudi de la toponimia. A partir d'eles poguèt determinar que lo centre istoric dels lituanians e dels autres pòbles baltics fins als sègles VI o IX èra estat just al nòrd d'Ucraïna a l'entorn del riu de Pripet. A mai estudièt la sequéncia cronologica dels manlèus a las lengas eslavas dins las lengas balticas.

Faguèt de reconstruccion lingüistica dels noms lituanians dels princes de la debuta del Grand Ducat de Lituània e provèt qu'èran pas d'origina eslava. Foguèt lo personatge essencial de l'idèa e de la creacion del Diccionari academic de lituanian (Didysis Lietuvių Kalbos Žodynas en lituanian).

Referéncias

Vejatz tanben

Ligams extèrnes