Ongrés : Diferéncia entre lei versions
m robot Ajoute: mhr:Веҥгр йылме |
m robot Modifie: an:Idioma hongaro; changement de type cosmétique |
||
Linha 14 : | Linha 14 : | ||
|grop=[[Lengas oralicas]] |
|grop=[[Lengas oralicas]] |
||
|mòstra= |
|mòstra= |
||
Article primièr de la Declaracion dels Dreches de l'Òme<br/><br/> |
Article primièr de la Declaracion dels Dreches de l'Òme<br /><br /> |
||
'''1. cikk'''<br/><br/> |
'''1. cikk'''<br /><br /> |
||
Minden emberi lény szabadon születik és egyenlő méltósága és joga van. Az emberek, ésszel és lelkiismerettel bírván, egymással szemben testvéri szellemben kell hogy viseltessenek. |
Minden emberi lény szabadon születik és egyenlő méltósága és joga van. Az emberek, ésszel és lelkiismerettel bírván, egymással szemben testvéri szellemben kell hogy viseltessenek. |
||
|espandida=I (lenga individuala)|tipe=L (lenga viva)}} |
|espandida=I (lenga individuala)|tipe=L (lenga viva)}} |
||
Linha 71 : | Linha 71 : | ||
[[af:Hongaars]] |
[[af:Hongaars]] |
||
[[als:Ungarische Sprache]] |
[[als:Ungarische Sprache]] |
||
[[an:Idioma |
[[an:Idioma hongaro]] |
||
[[ar:لغة مجرية]] |
[[ar:لغة مجرية]] |
||
[[ast:Húngaru]] |
[[ast:Húngaru]] |
Version del 12 març de 2010 a 15.47
magyar nyelv — magyar | |
Locutors | 13,1 milions de |
---|---|
Classament pel nombre de locutors | 52ena |
Tipologia | SOV + òrdre liure [1] |
Classificacion lingüistica | Ongrés |
Estatut oficial | |
Oficial de | Ongria, Union Europèa |
Acadèmia | — |
Còdis lingüistics | |
ISO 639-1 | hu |
ISO 639-2 | hun |
ISO 639-3 | hun |
Ethnologue | hun |
Glottolog | hung1274 |
Linguasphere | 41-BAA-a |
ASCL | 3301 |
IETF | hu |
Mòstra | |
Article primièr de la Declaracion dels Dreches de l'Òme 1. cikk | |
L'ongrés o magiar (magyar) es una lenga finoogrica d'Euròpa Centrala. Es la lenga oficiala d'Ongria, a mai se parla dins de regions ongresas de Serbia, Eslovaquia, Ucraïna, Croàcia e Romania, e tanben (dempuèi lo 1èr de mai de 2004) es oficiala dins l'Union Europèa.
Fonetica e escritura
Alfabet
A l'origina aquesta lenga fasiá servir un sistèma d'escritura runica (rovásírás, székely rovásírás o simplament rovás), pr'aquò Sant Estève, lo primièr monarca del Reialme d'Ongria entamenèt una reforma per adoptar l'alfabet latin parallèla a la conversion al cristianisme que se faguèt lo país. Uèi s'emplega una varianta d'aqueste alfabet amb qualques letras particularas, amb d'accents per las vocalas (coma ő i ű), e de combinasons de consonas (digrafs) coma gy, cz o sz que son particularas a aquesta lenga.
Qualques frasas basicas
- Szervusz (o forma corta szia – Adieu (a una persona)
- Sziasztok / Szervusztok – Adieussiatz (per mai d'una persona)
- Hogy vagy? – Cossí va? (informal)
- Hogy van? – Cossí va? (formal en vossejar)
- Hogy vagytok? – Cossí anatz? (per mai d'una persona)
- Jól vagyok, köszönöm – Va plan, mercè
- Jó reggelt – Bonjorn (de matin)
- Jó napot – Bonjorn (lo demai del jorn nap es jorn o/e solelh)
- Jó estét – Bona nuèch
- Viszontlátásra (o forma corta viszlat) – Adieu (per partir)
- Igen – Òc
- Nem – Non
- Köszönöm – Mercé
- Köszönöm szépen – Mercé plan
- Köszi – Mercé (colloquial)
- Szivesen – De res
- Bocsánat! – Perdon!
- Károly vagyok – Soi Karoly (Carles)
- Értem – Compreni
- Nem értem – Compreni pas
- Nem tudom - Sabi pas
- Hol van...? – Ont es...?
- Nyitva dobèrt
- Zarva barrat