Urtica

Urtica

Ortiga

Modèl:Taxobox binomial vegetal |- |----- | valign="middle" colspan="2" class="" style="padding: 0 0.5em; text-align: center; vertical-align: middle; font-size: 1em; line-height: 1em; height: 25px; font-weight: bold; background: #A0E090; color: white;" | Classificacion filogenetica |-----

|-----

Classificacion

Règne	Plantae
Division	Magnoliophyta
Classa	Magnoliopsida
Òrdre	Rosales
Familha	Urticaceae
Genre	Urtica
Òrdre	Rosales
Familha	Urticaceae

Las ortigas son de plantas de las fuèlhas peludas del genre Urtica e de la familha Urticacaes que compren un trentenat d'espècias que se trapan en Euròpa.

Los pels de las fuèlhas contenon d'acid formic, d'istamina, d'acetilcolina e de serotonina qu'irritan la pèl a son contacte. Aquestes pels tenon a sos extremitats una punta de silici que dintra dins la pèl de las bèstias que ne s'en sarran trop.

Las espècias pus comunas son l'Ortiga Granda (Urtica Dioica, 50 cm a 1 m), l'Ortiga Brutlanta (Urtica Urens, mens de 50 cm), e l'Ortiga Romana (Urtica Pilulifera) .

S'encontran sus de terrens fòrça azotats coma per exemple las devesas o las broas de camins, supòrtan plan lo fred e son de mal eliminar amb d'erbicidas.

Las nomenadas ortigas mortas apertenon a la familha de labiaceaes dels genres Lamium e Stachys e malgrat lor aspècte fòrça semblant a las ortigas vertadièras, an pas de pels urticants.

Espècias

Lo genre compren 35 espècias dins las regions de clima temperat del mond. Totas son caracterizadas per aver de pels que a lor contacte desliuran una substància irritanta per la pèl.

• Urtica dioica: èrba dioica, de fuèlhas ovato-lanceoladas, sarradas. De 0,5 a 1,5 m de nautor. Florís d'abril a setembre e viu dins de luòcs sempre umids entre lo nivèl de la mar e 2500 m.
• Urtica urens: èrba annala de 0,1 a 1,2 m, viu entre lo nivèl de la mar e 800 m.
• Urtica atrovirens: èrba monoica.
• Urtica pilulifera: Annala o biennala monoica viu entre lo nivèl de la mar e 1000 m.
• Urtica membranaceae: viu sul litoral.

• Urtica angustifolia. China, Japon, Corèa.
• Urtica cannabina. Siberia fins Iran.
• Urtica dubia Canadà.
• Urtica ferox: arbre ortiga Nòva Zelanda
• Urtica hyperborea. Imalaia
• Urtica incisa:arbrilhon Austràlia.
• Urtica laetivirens. Japon
• Urtica parviflora. Imalaia
• Urtica platyphylla. China, Japon.
• Urtica thunbergiana. Japon.

Usatges

Las ortigas son utilizadas per lors fibras textilas e coma aliment pramor que un còp coitas perdon lor poder urticant e an un gost agradable. Se manjan coma ensaladas o sopas, cal preferir las brotas tendras e las culhir amb gants.

Popularament, las ortigas son utilizadas coma remèdi contra l'artròsi, aquesta activitat es deguda a la preséncia de silici.

En agricultura biologica las decoccions d'ortigas s'emplegan coma engrais azotat e coma insecticida.

• 
  Urtica dioica
• 
  Urtica urens
• 
  Urtica urens
• 
  Urtica atrovirens
• 
  Urtica pilulifera
• 
  Urtica pilulifera

Folclòre

Se tracta d'una planta cosmopolita e l'unica amb la caracteristica urticanta; a generada de legendas e costumas nombrosas pertot dins lo mond.

Las plantas de fuèlhas grandas que brotan entre las ortigas coma l'agrelha, del genre Rumex, o la lhapassa o bardana Arctium minus son consideradas popularament per curar l'inflamacion provocada per las ortigas (malgrat que un còp qu'es dintrat l'acid dins lo còs, an solament un efièch emolient leugièr).