Urtica : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
TXiKiBoT (discussion | contribucions)
m robot Ajoute: ga:Neantóg
SieBot (discussion | contribucions)
m robot Ajoute: ckb:گەزنە
Linha 72 : Linha 72 :
[[bg:Коприва]]
[[bg:Коприва]]
[[ca:Ortiga]]
[[ca:Ortiga]]
[[ckb:گەزنە]]
[[cs:Kopřiva]]
[[cs:Kopřiva]]
[[cy:Danadl poethion]]
[[cy:Danadl poethion]]

Version del 4 març de 2010 a 02.34

Urtica
Descripcion d'aqueste imatge, tanben comentat çaiaprèp

Ortiga

Modèl:Taxobox binomial vegetal |- |----- | valign="middle" colspan="2" class="" style="padding: 0 0.5em; text-align: center; vertical-align: middle; font-size: 1em; line-height: 1em; height: 25px; font-weight: bold; background: #A0E090; color: white;" | Classificacion filogenetica |-----

|-----

Classificacion
Règne Plantae
Division Magnoliophyta
Classa Magnoliopsida
Òrdre Rosales
Familha Urticaceae
Genre Urtica
Òrdre Rosales
Familha Urticaceae

Las ortigas son de plantas de las fuèlhas peludas del genre Urtica e de la familha Urticacaes que compren un trentenat d'espècias que se trapan en Euròpa.

Los pels de las fuèlhas contenon d'acid formic, d'istamina, d'acetilcolina e de serotonina qu'irritan la pèl a son contacte. Aquestes pels tenon a sos extremitats una punta de silici que dintra dins la pèl de las bèstias que ne s'en sarran trop.

Las espècias pus comunas son l'Ortiga Granda (Urtica Dioica, 50 cm a 1 m), l'Ortiga Brutlanta (Urtica Urens, mens de 50 cm), e l'Ortiga Romana (Urtica Pilulifera) .

S'encontran sus de terrens fòrça azotats coma per exemple las devesas o las broas de camins, supòrtan plan lo fred e son de mal eliminar amb d'erbicidas.

Las nomenadas ortigas mortas apertenon a la familha de labiaceaes dels genres Lamium e Stachys e malgrat lor aspècte fòrça semblant a las ortigas vertadièras, an pas de pels urticants.

Espècias

Lo genre compren 35 espècias dins las regions de clima temperat del mond. Totas son caracterizadas per aver de pels que a lor contacte desliuran una substància irritanta per la pèl.

  • Urtica dioica: èrba dioica, de fuèlhas ovato-lanceoladas, sarradas. De 0,5 a 1,5 m de nautor. Florís d'abril a setembre e viu dins de luòcs sempre umids entre lo nivèl de la mar e 2500 m.
  • Urtica urens: èrba annala de 0,1 a 1,2 m, viu entre lo nivèl de la mar e 800 m.
  • Urtica atrovirens: èrba monoica.
  • Urtica pilulifera: Annala o biennala monoica viu entre lo nivèl de la mar e 1000 m.
  • Urtica membranaceae: viu sul litoral.
  • Urtica angustifolia. China, Japon, Corèa.
  • Urtica cannabina. Siberia fins Iran.
  • Urtica dubia Canadà.
  • Urtica ferox: arbre ortiga Nòva Zelanda
  • Urtica hyperborea. Imalaia
  • Urtica incisa:arbrilhon Austràlia.
  • Urtica laetivirens. Japon
  • Urtica parviflora. Imalaia
  • Urtica platyphylla. China, Japon.
  • Urtica thunbergiana. Japon.

Usatges

Las ortigas son utilizadas per lors fibras textilas e coma aliment pramor que un còp coitas perdon lor poder urticant e an un gost agradable. Se manjan coma ensaladas o sopas, cal preferir las brotas tendras e las culhir amb gants.

Popularament, las ortigas son utilizadas coma remèdi contra l'artròsi, aquesta activitat es deguda a la preséncia de silici.

En agricultura biologica las decoccions d'ortigas s'emplegan coma engrais azotat e coma insecticida.

Folclòre

Se tracta d'una planta cosmopolita e l'unica amb la caracteristica urticanta; a generada de legendas e costumas nombrosas pertot dins lo mond.

Las plantas de fuèlhas grandas que brotan entre las ortigas coma l'agrelha, del genre Rumex, o la lhapassa o bardana Arctium minus son consideradas popularament per curar l'inflamacion provocada per las ortigas (malgrat que un còp qu'es dintrat l'acid dins lo còs, an solament un efièch emolient leugièr).

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Urtica.

Modèl:Ligam AdQ