Universitat : Diferéncia entre lei versions
Cap resum de modificació |
m correccions menoras divèrsas |
||
Linha 3 : | Linha 3 : | ||
== Istòria == |
== Istòria == |
||
Se crean a l'[[Edat Mejana]] [[Euròpa|europèa]]. La |
Se crean a l'[[Edat Mejana]] [[Euròpa|europèa]]. La premiera institucion d'aquest tipe es l'Universitat de [[Bolonha]], que servirà pus tard de modèl ais autrei centres educatius pariers, encara que dins l'[[Antiquitat]] i aguèt tanben de centres superiors d'ensenhament e de reflexion. |
||
Inicialament evoluiguèron |
Inicialament evoluiguèron dempuei lo modèl dei [[corporacion]]s artesanalas e coma gaireben tot a l'[[Edat Mejana]], èran fòrça ligadas a la [[Glèisa catolica romana|Glèisa]]. Inicialament, lei disciplinas prepausadas s'inspiravan dei sèt arts liberaus (lo ''trivium'' e lo ''quadrivium''): |
||
*Lo ''Trivium'': [[gramatica]], [[logica]] e [[retorica]]. |
*Lo ''Trivium'': [[gramatica]], [[logica]] e [[retorica]]. |
||
*Lo ''Quadrivium'': [[aritmetica]] e [[geometria]], [[astronomia]] e [[musica]]. |
*Lo ''Quadrivium'': [[aritmetica]] e [[geometria]], [[astronomia]] e [[musica]]. |
||
Linha 11 : | Linha 11 : | ||
== Organizacion == |
== Organizacion == |
||
Internament, una universitat se dividís generalament en de campus |
Internament, una universitat se dividís generalament en de campus situats dins de luòcs diferents. Cada campus a de facultats e d'escòlas universitàrias (majoritariament consagradas a l'ensenhament), e tanben de laboratòris, departaments e instituts de recèrca, que pòdon partejar una seria d'infraestructuras (bibliotèca, salas d'estudi, gimnasi...). Cada facultat o escòla es liada a un o mantun estudis universitaris qu'i s'aprenon. |
||
Lo representant maxime d'una universitat es lo [[rector]], que dirigís l'universitat amb l'ajuda de l'equipa de vicerectors e d'autreis organes: lo conseu de govèrn, lo conseu sociau... |
Lo representant maxime d'una universitat es lo [[rector]], que dirigís l'universitat amb l'ajuda de l'equipa de vicerectors e d'autreis organes: lo conseu de govèrn, lo conseu sociau... |
||
== Societat de la coneissença == |
== Societat de la coneissença == |
||
L'universitat es lo motor vertadier dau desvolopament economic, pr'amor que compartís la coneissença, fa de recèrcas d'una |
L'universitat es lo motor vertadier dau desvolopament economic, pr'amor que compartís la coneissença, fa de recèrcas d'una maniera analitica, projècta a tèrme lòng; sa tòca es de publicar lei recèrcas e genèra de coneissença pr'amor qu'es impulsada per la curiositat. |
||
Au contrari l'[[entrepresa]] es un èsser oportunista que protegís o escond la coneissença a la concurréncia, resòuv de problèmas, projècta a tèrme cort, e a per tòca l'obtencion de beneficis economics. |
|||
== Liames extèrnes == |
== Liames extèrnes == |
||
* [http://www.ua.es/va/presentacion/orihuela/historia.html |
* [http://www.ua.es/va/presentacion/orihuela/historia.html Istòria de las Universitats] |
||
[[Categoria:universitats| ]] |
[[Categoria:universitats| ]] |
Version del 30 genièr de 2010 a 23.10
L'universitat (dau latin universitas, -atis) es un bastiment o ensems d'unitats educativas consacradas a l'ensenhament superior e la recèrca. L'universitat decernís de gras academics e de títols professionaus.
Istòria
Se crean a l'Edat Mejana europèa. La premiera institucion d'aquest tipe es l'Universitat de Bolonha, que servirà pus tard de modèl ais autrei centres educatius pariers, encara que dins l'Antiquitat i aguèt tanben de centres superiors d'ensenhament e de reflexion.
Inicialament evoluiguèron dempuei lo modèl dei corporacions artesanalas e coma gaireben tot a l'Edat Mejana, èran fòrça ligadas a la Glèisa. Inicialament, lei disciplinas prepausadas s'inspiravan dei sèt arts liberaus (lo trivium e lo quadrivium):
- Lo Trivium: gramatica, logica e retorica.
- Lo Quadrivium: aritmetica e geometria, astronomia e musica.
D'aquí venon lei divisions actualas entre lei disciplinas literàrias e lei scientificas.
Organizacion
Internament, una universitat se dividís generalament en de campus situats dins de luòcs diferents. Cada campus a de facultats e d'escòlas universitàrias (majoritariament consagradas a l'ensenhament), e tanben de laboratòris, departaments e instituts de recèrca, que pòdon partejar una seria d'infraestructuras (bibliotèca, salas d'estudi, gimnasi...). Cada facultat o escòla es liada a un o mantun estudis universitaris qu'i s'aprenon.
Lo representant maxime d'una universitat es lo rector, que dirigís l'universitat amb l'ajuda de l'equipa de vicerectors e d'autreis organes: lo conseu de govèrn, lo conseu sociau...
Societat de la coneissença
L'universitat es lo motor vertadier dau desvolopament economic, pr'amor que compartís la coneissença, fa de recèrcas d'una maniera analitica, projècta a tèrme lòng; sa tòca es de publicar lei recèrcas e genèra de coneissença pr'amor qu'es impulsada per la curiositat.
Au contrari l'entrepresa es un èsser oportunista que protegís o escond la coneissença a la concurréncia, resòuv de problèmas, projècta a tèrme cort, e a per tòca l'obtencion de beneficis economics.