Universitat : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Vivarés (discussion | contribucions)
m correccions menoras divèrsas
Linha 3 : Linha 3 :


== Istòria ==
== Istòria ==
Se crean a l'[[Edat Mejana]] [[Euròpa|europèa]]. La primièra institucion d'aquest tipe es l'Universitat de [[Bolonha]], que servirà mai tard de modèl ais autrei centres educatius pariers, encara que dins l'[[Antiquitat]] i aguèt tanben de centres superiors d'ensenhament e de reflexion.
Se crean a l'[[Edat Mejana]] [[Euròpa|europèa]]. La premiera institucion d'aquest tipe es l'Universitat de [[Bolonha]], que servirà pus tard de modèl ais autrei centres educatius pariers, encara que dins l'[[Antiquitat]] i aguèt tanben de centres superiors d'ensenhament e de reflexion.


Inicialament evoluiguèron dempuèi lo modèl dei [[corporacion]]s artesanalas e coma gaireben tot a l'[[Edat Mejana]], èran fòrça ligadas a la [[Glèisa]]. Inicialament, lei disciplinas prepausadas s'inspiravan dei sèt arts liberaus (lo ''trivium'' e lo ''quadrivium''):
Inicialament evoluiguèron dempuei lo modèl dei [[corporacion]]s artesanalas e coma gaireben tot a l'[[Edat Mejana]], èran fòrça ligadas a la [[Glèisa catolica romana|Glèisa]]. Inicialament, lei disciplinas prepausadas s'inspiravan dei sèt arts liberaus (lo ''trivium'' e lo ''quadrivium''):
*Lo ''Trivium'': [[gramatica]], [[logica]] e [[retorica]].
*Lo ''Trivium'': [[gramatica]], [[logica]] e [[retorica]].
*Lo ''Quadrivium'': [[aritmetica]] e [[geometria]], [[astronomia]] e [[musica]].
*Lo ''Quadrivium'': [[aritmetica]] e [[geometria]], [[astronomia]] e [[musica]].
Linha 11 : Linha 11 :


== Organizacion ==
== Organizacion ==
Internament, una universitat se dividís generalament en de campus desparièrs, que cadun se situa dins de luòcs desparièrs. Cada campus a de facultats divèrsas e d'escòlas universitàrias (majoritariament consagradas a l'ensenhament), e tanben de laboratòris, departaments e instituts d'investigacion, que pòdon partejar una seria d'infraestructuras (bibliotèca, salas d'estudi, gimnasi...). Cada facultat o escòla es liada a un o mantun estudis universitaris qu'i s'aprenon.
Internament, una universitat se dividís generalament en de campus situats dins de luòcs diferents. Cada campus a de facultats e d'escòlas universitàrias (majoritariament consagradas a l'ensenhament), e tanben de laboratòris, departaments e instituts de recèrca, que pòdon partejar una seria d'infraestructuras (bibliotèca, salas d'estudi, gimnasi...). Cada facultat o escòla es liada a un o mantun estudis universitaris qu'i s'aprenon.


Lo representant maxime d'una universitat es lo [[rector]], que dirigís l'universitat amb l'ajuda de l'equipa de vicerectors e d'autreis organes: lo conseu de govèrn, lo conseu sociau...
Lo representant maxime d'una universitat es lo [[rector]], que dirigís l'universitat amb l'ajuda de l'equipa de vicerectors e d'autreis organes: lo conseu de govèrn, lo conseu sociau...


== Societat de la coneissença ==
== Societat de la coneissença ==
L'universitat es lo motor vertadier dau desvolopament economic, pr'amor que compartís la coneissença, fa de recèrcas d'una manièra analitica, projècta a tèrme long, sa tòca es de publicar lei recèrcas e genèra de coneissença pr'amor qu'es impulsada per la curiositat.
L'universitat es lo motor vertadier dau desvolopament economic, pr'amor que compartís la coneissença, fa de recèrcas d'una maniera analitica, projècta a tèrme lòng; sa tòca es de publicar lei recèrcas e genèra de coneissença pr'amor qu'es impulsada per la curiositat.


Al contrari l'[[entrepresa]] es un èsser oportunista que protegís o amaga la coneissença a la concurréncia, resòlv de problèmas, projècta a tèrme cort, e a coma tòca l'obtencion de beneficis economics.
Au contrari l'[[entrepresa]] es un èsser oportunista que protegís o escond la coneissença a la concurréncia, resòuv de problèmas, projècta a tèrme cort, e a per tòca l'obtencion de beneficis economics.


== Liames extèrnes ==
== Liames extèrnes ==
* [http://www.ua.es/va/presentacion/orihuela/historia.html Istoria de las Universitats]
* [http://www.ua.es/va/presentacion/orihuela/historia.html Istòria de las Universitats]


[[Categoria:universitats| ]]
[[Categoria:universitats| ]]

Version del 30 genièr de 2010 a 23.10

L'universitat (dau latin universitas, -atis) es un bastiment o ensems d'unitats educativas consacradas a l'ensenhament superior e la recèrca. L'universitat decernís de gras academics e de títols professionaus.

Istòria

Se crean a l'Edat Mejana europèa. La premiera institucion d'aquest tipe es l'Universitat de Bolonha, que servirà pus tard de modèl ais autrei centres educatius pariers, encara que dins l'Antiquitat i aguèt tanben de centres superiors d'ensenhament e de reflexion.

Inicialament evoluiguèron dempuei lo modèl dei corporacions artesanalas e coma gaireben tot a l'Edat Mejana, èran fòrça ligadas a la Glèisa. Inicialament, lei disciplinas prepausadas s'inspiravan dei sèt arts liberaus (lo trivium e lo quadrivium):

D'aquí venon lei divisions actualas entre lei disciplinas literàrias e lei scientificas.

Organizacion

Internament, una universitat se dividís generalament en de campus situats dins de luòcs diferents. Cada campus a de facultats e d'escòlas universitàrias (majoritariament consagradas a l'ensenhament), e tanben de laboratòris, departaments e instituts de recèrca, que pòdon partejar una seria d'infraestructuras (bibliotèca, salas d'estudi, gimnasi...). Cada facultat o escòla es liada a un o mantun estudis universitaris qu'i s'aprenon.

Lo representant maxime d'una universitat es lo rector, que dirigís l'universitat amb l'ajuda de l'equipa de vicerectors e d'autreis organes: lo conseu de govèrn, lo conseu sociau...

Societat de la coneissença

L'universitat es lo motor vertadier dau desvolopament economic, pr'amor que compartís la coneissença, fa de recèrcas d'una maniera analitica, projècta a tèrme lòng; sa tòca es de publicar lei recèrcas e genèra de coneissença pr'amor qu'es impulsada per la curiositat.

Au contrari l'entrepresa es un èsser oportunista que protegís o escond la coneissença a la concurréncia, resòuv de problèmas, projècta a tèrme cort, e a per tòca l'obtencion de beneficis economics.

Liames extèrnes