Prèmi Nobel de Quimia : Diferéncia entre lei versions
m Redireccion vèrs Prèmi Nobel de quimia |
transferiment de Prèmi Nobel de quimia vèrs Prèmi Nobel de Quimia |
||
Linha 1 : | Linha 1 : | ||
La lista çai jos compren totes los laureats del [[prèmi Nobel]] de [[quimia]] dempuèi [[1901]] fins a l'ora d'ara. |
|||
#redirect[[Prèmi Nobel de quimia]] |
|||
[[Fichièr:100px-Medaille-Nobel2.PNG|left|80px|Médaille prèmi Nobel]] <br /> |
|||
<br /> |
|||
<br /> |
|||
__NOTOC__ |
|||
<center>[[#Ans 1900|Ans 1900]] - [[#Ans 1910|1910]] - [[#Ans 1920|1920]] - [[#Ans 1930|1930]] - [[#Ans 1940|1940]] - [[#Ans 1950|1950]] - [[#Ans 1960|1960]] - [[#Ans 1970|1970]] - [[#Ans 1980|1980]] - [[#Ans 1990|1990]] - [[#Ans 2000|2000]]</center> |
|||
=== Ans 1900 === |
|||
* [[1901]] [[Jacobus Henricus van 't Hoff]] {{NLD}} <br /> |
|||
''pels servicis extraordinaris qu'a rendut amb las descobèrtas de las leis de la [[dinamica quimica]] e de la [[pression osmotica]] de las solucions'' |
|||
* [[1902]] [[Hermann Emil Fischer]] {{GER}} <br /> |
|||
''pels servicis extraordinaris qu'a rendut per sos trabalhs sus la sintèsi dels idrats de carbòni e de las purinas'' |
|||
* [[1903]] [[Svante August Arrhenius]] {{SWE}} <br /> |
|||
''pels servicis extraordinaris renduts a l'avançament de la [[quimia]] per sa teoria de la dissociacion de las [[electrolita]]s'' |
|||
* [[1904]] Sir [[William Ramsay]] {{GBR}} <br /> |
|||
''en reconeissença de la descobèrta dins l'aire d'elements gasoses inèrtes, e de la determinacion de lor posicion dins la [[taula periodica]]'' |
|||
* [[1905]] [[Johann Friedrich Wilhelm Adolf von Baeyer]] {{GER}}<br /> |
|||
''pels servicis renduts a l'avançament de la [[quimia organica]] e industriala, gràcias a sos trabalhs suls colorants organics e los compausats idroaromatics'' |
|||
* [[1906]] [[Henri Moissan|Ferdinant Frédéric Henri Moissan]] {{FRA}}<br /> |
|||
''en reconeissença dels grands servicis qu'a rendut per la descobèrta del [[fluòr]] e de sas proprietats, e per aver mes a disposicion de la sciéncia lo forn electric que pòrta son nom '' |
|||
* [[1907]] [[Eduard Buchner]] {{GER}}<br /> |
|||
''per sas recèrcas en [[bioquimia]] e la descobèrta de la [[fermentacion]] en l'abséncia de [[cellula]]s'' |
|||
* [[1908]] [[Ernest Rutherford]] {{GBR}}<br /> |
|||
''per sas recèrcas sus la [[desintegracion]] dels [[element quimic|elements]] e la [[quimia]] de las substàncias radioactivas'' |
|||
* [[1909]] [[Wilhelm Ostwald]] {{GER}}<br /> |
|||
''en reconeissença de sos trabalhs sus la [[catalisi]] e per sas recèrcas suls principis fondamentals que govèrnan los [[equilibri quimic|equilibris quimics]] e las velocitats de reaccion'' |
|||
=== Ans 1910 === |
|||
* [[1910]] [[Otto Wallach]] {{GER}}<br /> |
|||
''en reconeissença dels servicis renduts a la [[quimia organica]] e a l'industria quimica per sos trabalhs de pionièr dins lo domeni dels compausats aliciclics'' |
|||
* [[1911]] [[Marie Skłodowska-Curie]] {{FRA}}/{{Polonha}}<br /> |
|||
''pels servicis renduts a l'avançament de la [[quimia]] per sa descobèrta dels elements [[radi]] e [[polòni]], per aver isolat lo [[radi]] e estudiat la natura e los compausats d'aqueste element remirable'' |
|||
* [[1912]] [[Victor Grignard|François Auguste Victor Grignard]]¹ e [[Paul Sabatier]]² {{FRA}}<br /> |
|||
¹ ''per sa descobèrta del reactiu dich de Grignard, lo qual a permés de complir de grands progrèsses en quimia organica sas darrièras annadas '' <br /> |
|||
² ''per son metòde d'idrogenacion dels compausats organics en preséncia de metals finament devesits, çò qu'a permés de grands progrèsses en quimia organica sas darrièras annadas '' |
|||
* [[1913]] [[Alfred Werner]] {{CHE}}<br /> |
|||
''per sos trabalhs sus las ligasons dels atòms dins las moleculas, gràcias als quals a portat un esclairatge novèl sus d'estudis anteriors e dobèrt de domenis novèls de recèrca, tot particularament en quimia minerala'' |
|||
* [[1914]] [[Theodore William Richards]] {{USA}}<br /> |
|||
''en reconeissença de sas determinacions precisas dels peses atomics d'un grand nombre d'elements quimics'' |
|||
* [[1915]] [[Richard Willstätter|Richard Martin Willstätter]] {{GER}}<br /> |
|||
''per sas recèrcas suls pigments de las plantas e especialament sus la [[clorofilla]]'' |
|||
* [[1916]] Prèmi non decernit |
|||
* [[1917]] Prèmi non decernit <br /> |
|||
* [[1918]] [[Fritz Haber]] {{Alemanha}}<br /> |
|||
''per la sintèsi de l'[[ammoniac]] a partir de sos elements''<br /> |
|||
NB : prèmi decernit en [[1919]] e remés en [[1920]] |
|||
* [[1919]] Prèmi non decernit |
|||
=== Ans 1920 === |
|||
* [[1920]] [[Walther Hermann Nernst]] {{Alemanha}}<br /> |
|||
''en reconeissença de sos trabalhs en termoquimia'' |
|||
* [[1921]] [[Frederick Soddy]] {{GBR}}<br /> |
|||
''per sas contribucions a sas coneissenças de la quimia de las substàncias radioactivas, e per sas recèrcas sus la natura dels isotòps'' |
|||
* [[1922]] [[Francis William Aston]] {{GBR}}<br /> |
|||
''per sas descobèrtas gràcias a l'espectromètre de massa, d'un grand nombre d'isotòps non radioactius, e mai per l'enonciat de la règla dels entièrs per las massas atomicas'' |
|||
* [[1923]] [[Fritz Pregl]] {{AUT}}<br /> |
|||
''per son invencion del metòde de microanalisi de las substàncias organicas'' |
|||
* [[1924]] Prèmi non decernit <br /> |
|||
* [[1925]] [[Richard Adolf Zsigmondy]] {{GER}}<br /> |
|||
''per sa demostracion de la natura eterogenèa de las solucions colloïdalas e pels metòdes qu'a utilizat, los quals son venguts d'un interès fondamental dins la quimia colloïdala modèrna'' |
|||
* [[1926]] [[Theodor Svedberg]] {{SWE}}<br /> |
|||
''per sos trabalhs suls sistèmas dispersats'' |
|||
* [[1927]] [[Heinrich Otto Wieland]] {{GER}}<br /> |
|||
''per sas recèrcas sus la constitucion dels acids binaris e de las substàncias aparentadas'' |
|||
* [[1928]] [[Adolf Otto Reinhold Windaus]] {{GER}}<br /> |
|||
''pels servicis renduts per sas recèrcas sus la constitucion dels esteròls e lors relacions amb las vitaminas'' |
|||
* [[1929]] [[Arthur Harden]] {{GBR}} e [[Hans von Euler-Chelpin]] {{SWE}}<br /> |
|||
''per lors trabalhs sus la fermentacion dels sucres e los enzims qu'i participan'' |
|||
=== Ans 1930 === |
|||
* [[1930]] [[Hans Fischer]] {{GER}}<br /> |
|||
''per sos trabalhs sus la constitucion de l'emina e de la [[clorofilla]] e especialament per la sintèsi de l'emina'' |
|||
* [[1931]] [[Carl Bosch]] e [[Friedrich Bergius]] {{GER}}<br /> |
|||
''en reconeissença de lor contribucion dins la descobèrta e lo desvolopament dels metòdes quimics jos nauta pression'' |
|||
* [[1932]] [[Irving Langmuir]] {{USA}}<br /> |
|||
''per sas descobèrtas e trabalhs dins lo domeni de la quimia de las superfícias'' |
|||
* [[1933]] Prèmi non decernit <br /> |
|||
* [[1934]] [[Harold Clayton Urey]] {{USA}}<br /> |
|||
''per sa descobèrta de l'idrogèn pesuc'' |
|||
* [[1935]] [[Frédéric Joliot-Curie]] e [[Irène Joliot-Curie]] {{FRA}} <br /> |
|||
''en reconeissença de lors sintèsis d'elements radioactius novèls'' |
|||
* [[1936]] [[Peter Debye|Petrus Josephus Wilhelmus Debye]] {{NLD}}<br /> |
|||
''per sas contribucions a la coneissença de l’estructura moleculara gràcias a sas recèrcas suls moments dipolars e sus la difraccion X e electronica dels gases'' |
|||
* [[1937]] [[Walter Norman Haworth]]¹ {{GBR}} e [[Paul Karrer]]² {{CHE}} <br /> |
|||
¹ ''per sas recèrcas suls [[glucid]]s e la [[vitamina C]]'' <br /> |
|||
² ''per sas recèrcas suls [[carotenoïde]]s, las [[flavina]]s e las [[vitamina]]s A e B2'' <br /> |
|||
* [[1938]] [[Richard Kuhn]] {{GER}} <br /> |
|||
''per sos trabalhs suls carotenoïdes e las vitaminas'' |
|||
* [[1939]] [[Adolf Friedrich Johann Butenandt]]¹ {{GER}} e [[Lavoslav Ružička]]² {{CHE}} <br /> |
|||
¹ ''per sos trabalhs sus las ormonas sexualas'' <br /> |
|||
² ''per sos trabalhs suls polimetilèns e los terpèns superiors'' |
|||
=== Ans 1940 === |
|||
* [[1940]] Prèmi non decernit |
|||
* [[1941]] Prèmi non decernit |
|||
* [[1942]] Prèmi non decernit <br /> |
|||
* [[1943]] [[George de Hevesy]] {{HUN}} <br /> |
|||
''per sos trabalhs sus l'utilizacion dels [[isotòps]] coma traçaires dins l'estudi dels processús quimics'' |
|||
* [[1944]] [[Otto Hahn]] {{GER}} <br /> |
|||
''per sa descobèrta de la fission dels nuclèus pesucs'' |
|||
* [[1945]] [[Artturi Ilmari Virtanen]] {{FIN}} <br /> |
|||
''per sas recèrcas e sas invencions en quimia agricòla e alimentària, e especialament per son metòde de conservacion del ferratge'' |
|||
* [[1946]] [[James Batcheller Sumner]]¹, [[John Howard Northrop]]², [[Wendell Meredith Stanley]]² {{USA}} <br /> |
|||
¹ ''per la descobèrta de la cristallizacion dels enzims'' <br /> |
|||
² ''per la preparacion d'enzims e de proteïnas viralas jos forma purificada'' |
|||
* [[1947]] Sir [[Robert Robinson (quimista)|Robert Robinson]] {{GBR}} <br /> |
|||
''per sas recèrcas sus las substàncias vegetalas d'importància biologica, particularament los alcaloïdes'' |
|||
* [[1948]] [[Arne Tiselius|Arne Wilhelm Kaurin Tiselius]] {{SWE}} <br /> |
|||
''per sas recèrcas sus l'analisi per electroforèsi e adsorpcion, e en particular per sas descobèrtas de la natura complèxa de las seroproteïnas'' |
|||
* [[1949]] [[William Francis Giauque]] {{Canadà}}/{{USA}} <br /> |
|||
''per sas contribucions a la [[termodinamica quimica]], e en particular per aver estudiat las proprietats dels còrses a temperatura fòrça bassa'' |
|||
=== Ans 1950 === |
|||
* [[1950]] [[Otto Paul Hermann Diels]] e [[Kurt Alder]] {{GER}} <br /> |
|||
''per aver descobèrt e desvolopat la sintèsi dienica'' |
|||
* [[1951]] [[Edwin Mattison McMillan]] e [[Glenn T. Seaborg|Glenn Theodore Seaborg]] {{USA}} <br /> |
|||
''per lors descobèrtas dins la quimia dels elements transuranians'' |
|||
* [[1952]] [[Archer John Porter Martin]] e [[Richard Laurence Millington Synge]] {{GBR}} <br /> |
|||
''per lor invencion de la cromatografia de pertatge'' |
|||
* [[1953]] [[Hermann Staudinger]] {{GER}} <br /> |
|||
''per sas descobèrtas dins lo domeni de la quimia macromoleculara'' |
|||
* [[1954]] [[Linus Pauling|Linus Carl Pauling]] {{USA}} <br /> |
|||
''per sas recèrcas sus la natura de la ligason quimica e lors aplicacions a la determinacion de l’estructura de substàncias complèxas'' |
|||
* [[1955]] [[Vincent du Vigneaud]] {{USA}} <br /> |
|||
''per sas recèrcas suls compausats sofrats d'importància biologica e particularament per la primièra sintèsi d'una ormona polipeptidica'' |
|||
* [[1956]] Sir [[Cyril Norman Hinshelwood]] {{GBR}} e [[Nikolay Nikolaevich Semenov]] {{URS}} <br /> |
|||
''per lors recèrcas suls mecanismes de las reaccions quimicas'' |
|||
* [[1957]] Lord [[Alexander R. Todd]] {{GBR}} <br /> |
|||
''per sos trabalhs sus las [[nucleotid]]s e las [[coenzim]]s nucleotidics'' |
|||
* [[1958]] [[Frederick Sanger]] {{GBR}} <br /> |
|||
''per son trabalh sus l’estructura de las [[proteïna]]s, especialament la de l'[[insulina]]'' |
|||
* [[1959]] [[Jaroslav Heyrovsky]] {{TCH}} <br /> |
|||
''per la descobèrta e lo desvolopament del metòde d'analisi polarografic'' |
|||
=== Ans 1960 === |
|||
* [[1960]] [[Willard Frank Libby]] {{USA}} <br /> |
|||
''per son metòde de datacion al carbòni 14 utilizable en [[arqueologia]], [[geofisica]], e dins d'autres domeni de la sciéncia'' |
|||
* [[1961]] [[Melvin Calvin]] {{USA}} <br /> |
|||
''per sos trabalhs sus l'assimilacion del dioxide de carbòni sus las plantas'' |
|||
* [[1962]] [[Max Ferdinand Perutz]] {{AUT}}/{{Reialme Unit}} e [[John Kendrew|John Cowdery Kendrew]] {{GBR}} <br /> |
|||
''per lors trabalhs sus l’estructura de las proteïnas globularas'' |
|||
* [[1963]] [[Karl Ziegler]] {{GER}} [[Giulio Natta]] {{ITA}} <br /> |
|||
''per lors descobèrtas dins lo domeni de la [[quimia]] e de la tecnologia dels nauts [[polimèr]]s'' |
|||
* [[1964]] [[Dorothy Crowfoot Hodgkin]] {{GBR}} <br /> |
|||
''per la determinacion per la tecnica de la [[cristallografia de rais X]] de l’estructura d'importantas substàncias biologicas.'' |
|||
* [[1965]] [[Robert Burns Woodward]] {{USA}} <br /> |
|||
''per sas realizacions remirablas dins l'art de la sintèsi organica'' |
|||
* [[1966]] [[Robert Sanderson Mulliken]] {{USA}} <br /> |
|||
''per son trabalh fondamental concernent las ligasons quimicas e l’estructura electronica de las moleculas pel metòde de las orbitalas molecularas'' |
|||
* [[1967]] [[Manfred Eigen]] {{GER}}, [[Ronald George Wreyford Norrish]] e [[George Porter]] {{GBR}} <br /> |
|||
''per lors estudis de las reaccions quimicas extrèmament rapidas efectuadas en perturbant l'equilibri amb l'ajuda d'impulsions d'energia cortetas'' |
|||
* [[1968]] [[Lars Onsager]] {{NOR}} <br /> |
|||
''per la descobèrta de las relacions recipròcas que pòrta son nom e que son fondamentalas dins la termodinamica dels processús irreversibles'' |
|||
* [[1969]] [[Derek Harold Richard Barton]] {{GBR}} e [[Odd Hassel]] {{NOR}} <br /> |
|||
''per lor contribucion al desvolopament del concèpte de conformacion e son aplicacion en [[quimia]]'' |
|||
=== Ans 1970 === |
|||
* [[1970]] [[Luis F. Leloir]] {{ARG}} <br /> |
|||
''per la descobèrta dels nucleotids-sucres e de lor ròtle dins la biosintèsi dels idrats de carbònis'' |
|||
* [[1971]] [[Gerhard Herzberg]] {{CAN}}/{{GER}}<br /> |
|||
''per sas contribucions a la coneissença de l’estructura electronica e de la geometria de las moleculas, e en particular dels radicals liures'' |
|||
* [[1972]] [[Christian B. Anfinsen]]¹, [[Stanford Moore]]² e [[William H. Stein]]² {{USA}} <br /> |
|||
¹ ''per sos trabalhs sus la [[ribonucleasa]], e especialament los que concernisson la relacion entre la sequéncia dels [[acid aminat|acids aminats]] e la conformacion biologicament activa'' <br /> |
|||
² ''per lor contribucion a la coneissença de las relacions entre l’estructura quimica e l'activitat catalitica del centre actiu de la [[ribonucleasa]]'' |
|||
* [[1973]] [[Ernst Otto Fischer]] {{GER}} e [[Geoffrey Wilkinson]] {{GBR}} <br /> |
|||
''per lors trabalhs de pionièrs, realizats independentament, suls compausats organometallics apelats compausats sandwich'' |
|||
* [[1974]] [[Paul J. Flory]] {{USA}} <br /> |
|||
''per sos trabalhs teorics e experimentals dins lo domeni de la [[quimia fisica]] macromoleculara'' |
|||
* [[1975]] [[John Warcup Cornforth]]¹ {{Austràlia}} e [[Vladimir Prelog]]² {{Croàcia}}/{{CHE}} <br /> |
|||
¹ ''per sos trabalhs sus l'[[estereoquimia]] de las reaccions enzimaticas''<br /> |
|||
² ''per sos trabalhs sus l'[[estereoquimia]] de las [[molecula]]s e de las reaccions organicas'' |
|||
* [[1976]] [[William Lipscomb|William Nunn Lipscomb, Jr.]] {{USA}} <br /> |
|||
''per sos trabalhs sus l’estructura dels borans, qu'an portat un esclairatge novèl sus la [[ligason quimica]]'' |
|||
* [[1977]] [[Ilya Prigogine]] {{BEL}} <br /> |
|||
''per sa contribucion a la [[termodinamica]] del non-equilibri, e mai particularament per la formulacion de la teoria de las estructuras dissipativas'' |
|||
* [[1978]] [[Peter D. Mitchell]] {{GBR}} <br /> |
|||
''per sa contribucion a la compreneson del transferiment de l'energia biologica per la teoria quimiosmotica'' |
|||
* [[1979]] [[Herbert C. Brown]] {{USA}} e [[Georg Wittig]] {{GER}} <br /> |
|||
''pels progrèsses aportats, per lors trabalhs respectius, suls compausats del [[bòr]] e del [[fosfòr]], als metòdes de la sintèsi organica'' |
|||
=== Ans 1980 === |
|||
* [[1980]] [[Paul Berg]]¹, [[Walter Gilbert]]² {{USA}} e [[Frederick Sanger]]² {{GBR}} <br /> |
|||
¹ ''per sos estudis fondamentals de la [[bioquimia]] dels [[acid nucleïc|acids nucleïcs]], e en particular de l'[[ADN]] recombinant''<br /> |
|||
² ''per lors contribucions a la determinacion de las sequéncias de basas dins los [[acid nucleïc|acids nucleïcs]]'' |
|||
* [[1981]] [[Kenichi Fukui]] {{JPN}} e [[Roald Hoffmann]] {{POL}}/{{USA}} <br /> |
|||
''per lors teorias, desvolopadas caduna separadament, sul cors de las reaccions quimicas'' |
|||
* [[1982]] [[Aaron Klug]] {{GBR}} <br /> |
|||
''per aver desvolopat la microscopia electronica cristallografica e per aver determinat l’estructura dels complèxes acids-nucleïcs proteïnas biologicament importants'' |
|||
* [[1983]] [[Henry Taube]] {{USA}}/{{CAN}} <br /> |
|||
''per sos trabalhs suls mecanismes de las reaccions per transferiment d'[[electron]]s, en particular dins los complèxes metallics'' |
|||
* [[1984]] [[Robert Bruce Merrifield]] {{USA}} <br /> |
|||
''per son desvolopament de la metodologia de la sintèsi quimica sus matritz solida'' |
|||
* [[1985]] [[Herbert A. Hauptman]] e [[Jerome Karle]] {{USA}} <br /> |
|||
''per lors realizacions remirablas dins la mesa al punt de metòdes dirèctes de determinacion de las estructuras cristallinas'' |
|||
* [[1986]] [[Dudley R. Herschbach]] , [[Yuan T. Lee]] {{USA}}/{{Taiwan}} e [[John C. Polanyi]] {{CAN}}/{{Ongria}} <br /> |
|||
''per lors contribucions a la [[dinamica]] dels processús quimics elementars'' |
|||
* [[1987]] [[Donald J. Cram]] , [[Charles J. Pedersen]] {{USA}} e [[Jean-Marie Lehn]] {{FRA }} <br /> |
|||
''per l'elaboracion e l'utilizacion de [[molecula]] exercent, del fach de lors estructuras, d'interaccions nautament selectivas'' |
|||
* [[1988]] [[Johann Deisenhofer]], [[Robert Huber]] e [[Hartmut Michel]] {{GER}} <br /> |
|||
''per la determinacion de l’estructura tridimencionala d'un site de la reaccion fotosintetica'' |
|||
* [[1989]] [[Sidney Altman]] {{CAN}} e [[Thomas R. Cech]] {{USA}} <br /> |
|||
''per la descobèrta de las proprietats cataliticas de l'[[acid ribonucleïc]]'' |
|||
=== Ans 1990 === |
|||
* [[1990]] [[Elias James Corey]] {{USA}} <br /> |
|||
''pel desvolopament de la teoria e de la metodologia de la sintèsi organica'' |
|||
* [[1991]] [[Richard R. Ernst]] {{CHE}} <br /> |
|||
''per sas contribucions al desvolopament de l'espectrometria de [[ressonància magnetica nucleara]] a nauta resolucion'' |
|||
* [[1992]] [[Rudolph A. Marcus]] {{USA}}/{{Canadà}} <br /> |
|||
''per sas contribucions a la teoria de las reaccions per transferiment d'electrons dins los sistèmas quimics'' |
|||
* [[1993]] [[Kary Mullis|Kary B. Mullis]]¹ {{USA}}, [[Michael Smith]]² {{CAN}} <br /> |
|||
¹ ''per son invencion de la reaccion en cadena implicant l'[[ADN polimerasa]]''<br /> |
|||
² ''per sas contribucions fondamentalas a la coneissença de la mutagenèsi e a l'estudi de las [[proteïna]]s'' |
|||
* [[1994]] [[George A. Olah]] {{USA}}/{{Ongria}} <br /> |
|||
''per sas contribucions a la [[quimia]] de las [[carbocacion]]s'' |
|||
* [[1995]] [[Paul J. Crutzen]] {{NLD}}, [[Mario J. Molina]] {{USA}}/{{Mexic}} e [[F. Sherwood Rowland]] {{USA}} <br /> |
|||
''per lors trabalhs sus la [[quimia]] de l'[[Atmosfèra (Tèrra)|atmosfèra]], particularament en çò que concernís la formacion e la descomposicion de l'[[ozòn]]'' |
|||
* [[1996]] [[Robert Curl]], [[Richard Errett Smalley]] {{USA}} e Sir [[Harold Walter Kroto]] {{GBR}} <br /> |
|||
''per lor descobèrta de las [[fullerèna]]s'' |
|||
* [[1997]] [[Paul D. Boyer]]¹ {{USA}}, [[John E. Walker]]¹ {{GBR}} e [[Jens C. Skou]]² {{DEN}} <br /> |
|||
¹''per lor elucidacion del mecanisme enzimatic de la sintèsi de l'[[adenosina trifosfat]]''<br /> |
|||
²''per la primièra descobèrta d'un [[enzim]] transportaire d'[[ion]]s, lo Na+,K+-ATPase'' |
|||
* [[1998]] [[Walter Kohn]]¹ {{USA}}/{{Àustria}} e [[John Pople|John A. Pople]]² {{GBR}} <br /> |
|||
¹''per sa teoria de las foncions de densitat'' <br /> |
|||
²''per aver desvolopat de metòdes de calculs informatics en [[quimia quantica]]'' |
|||
* [[1999]] [[Ahmed H. Zewail]] {{EGY}} <br /> |
|||
''per sos estudis dels estats de transicion de las reaccions quimicas, en utilizant l'[[espectroscopia]] de [[femtosegonda]]'' |
|||
=== Ans 2000 === |
|||
* [[2000]] [[Alan J. Heeger]] {{USA}}, [[Alan G. MacDiarmid]] [[Fichièr:Flag of New Zealand.svg|25px]] [[Nòva Zelanda]] e [[Hideki Shirakawa]] {{JPN}} <br /> |
|||
'' per la descobèrta e lo desvolopament de [[Polimèr conductor|polimèrs conductors]]'' |
|||
* [[2001]] [[William Standish Knowles]]¹, [[Karl Barry Sharpless]]² {{USA}} e [[Ryoji Noyori]]¹ {{JPN}} <br /> |
|||
¹''per lors trabalhs sus las reaccions d'[[idrogenacion]] amb [[catalisi]] [[quirala]]'' <br /> |
|||
²''per sos trabalhs sus las reaccions d'[[oxidacion]] en [[catalisi]] [[quirala]]'' |
|||
* [[2002]] [[John B. Fenn]]¹ {{USA}}, [[Koichi Tanaka]]¹ {{JPN}} e [[Kurt Wüthrich]]² {{CHE}} <br /> |
|||
¹''per lor desvolopament dels metòdes de desorpcion per ionizacion doça per d'analisis de macromoleculas biologicas per espectrometria de massa '' <br /> |
|||
²''per son desvolopament de l'espectroscopia per [[ressonància magnetica nucleara]] per la determinacion de l’estructura tri-dimencionala de macromoleculas biologicas en solucion'' |
|||
* [[2003]] [[Peter Agre]]¹ e [[Roderick MacKinnon]]² {{USA}} <br /> |
|||
¹''per la descobèrta de las [[Aqüaporina|aqüaporinas]] dins las membranas cellularas'' <br /> |
|||
²''per sos estudis estructurals e mecanistics dels [[canals ionics]] dins las membranas cellularas'' |
|||
* [[2004]] [[Aaron Ciechanover]], [[Avram Hershko]] {{ISR}} e [[Irwin Rose]] {{USA}} <br /> |
|||
''per lors trabalhs sus la degradacion de las [[proteïna]]s contrarotlada per l'[[ubiquitina]]''' |
|||
* [[2005]] [[Yves Chauvin]] {{FRA}}, [[Robert H. Grubbs]] e [[Richard R. Schrock]] {{USA}} <br /> |
|||
''per lors trabalhs sul desvolopament del metòde de la [[metatèsi (quimia)|metatèsi]] en sintèsi organica'' |
|||
* [[2006]] [[Roger David Kornberg|Roger D. Kornberg]] {{USA}}<br />''per l'estudi de las basas molecularas de la [[transcripcion genetica|transcripcion]] eucariotica, qu'explica lo procès pel qual l'informacion genetica de DNA es copiada a RNA'' |
|||
* [[2007]] - [[Gerhard Ertl]] {{GER}}<br />''Per sas recèrcas a prepaus de las reaccions quimicas en las superfícias solidas |
|||
* [[2008]] [[Martin Chalfie]] {{USA}}, [[Osamu Shimomura]] {{Japon}}, [[Roger Y. Tsien]] {{USA}}<br />per lors trabalhs sus la [[proteïna fluorescenta verda]] |
|||
* [[2009]] [[Venkatraman Ramakrishnan]] {{USA}}, [[Thomas A. Steitz]] {{USA}}, [[Ada E. Yonath]] {{ISR}}<br />per lors trabalhs sus lo [[ribosòma]] |
|||
== Ligam extèrne == |
|||
* {{en}} http://nobelprize.org/nobel_prizes/chemistry/laureates/index.html |
|||
{{Quimia}} |
|||
{{Bioquimia}} |
|||
[[Categoria:quimia]] |
|||
[[Categoria:prèmi Nobel|Quimia]] |
|||
[[af:Nobelprys vir Chemie]] |
|||
[[ar:ملحق:جائزة نوبل في الكيمياء]] |
|||
[[ast:Premiu Nobel de Química]] |
|||
[[az:Nobel Kimya Mükafatı]] |
|||
[[bg:Нобелова награда за химия]] |
|||
[[bs:Nobelova nagrada za hemiju]] |
|||
[[ca:Premi Nobel de Química]] |
|||
[[cs:Nobelova cena za chemii]] |
|||
[[cy:Gwobr Cemeg Nobel]] |
|||
[[da:Nobelprisen i kemi]] |
|||
[[de:Nobelpreis für Chemie]] |
|||
[[el:Βραβείο Νόμπελ Χημείας]] |
|||
[[en:Nobel Prize in Chemistry]] |
|||
[[eo:Nobel-premio pri kemio]] |
|||
[[es:Anexo:Premio Nobel de Química]] |
|||
[[eu:Kimikako Nobel Saria]] |
|||
[[fa:جایزه نوبل شیمی]] |
|||
[[fi:Nobelin kemianpalkinto]] |
|||
[[fr:Prix Nobel de chimie]] |
|||
[[fy:Nobelpriis foar de Skiekunde]] |
|||
[[gd:Duais Nobel ann an Ceimeagachd]] |
|||
[[gl:Premio Nobel de Química]] |
|||
[[he:פרס נובל לכימיה]] |
|||
[[hr:Nobelova nagrada za kemiju]] |
|||
[[hu:Kémiai Nobel-díj]] |
|||
[[ia:Premio Nobel pro Chimia]] |
|||
[[id:Daftar penerima Nobel Kimia]] |
|||
[[io:Nobel-premiarii en kemio]] |
|||
[[is:Nóbelsverðlaun í efnafræði]] |
|||
[[it:Premio Nobel per la chimica]] |
|||
[[ja:ノーベル化学賞]] |
|||
[[ka:ნობელის პრემიის ლაურეატები ქიმიის დარგში]] |
|||
[[kn:ರಸಾಯನಶಾಸ್ತ್ರದಲ್ಲಿ ನೊಬೆಲ್ ಪ್ರಶಸ್ತಿ]] |
|||
[[ko:노벨 화학상]] |
|||
[[ku:Xelata Nobel a kîmyayê]] |
|||
[[la:Praemium Nobelianum Chemiae]] |
|||
[[lb:Lëscht Nobelpräis Chimie]] |
|||
[[lt:Nobelio chemijos premija]] |
|||
[[mk:Нобелова награда за хемија]] |
|||
[[ml:രസതന്ത്രത്തിനുള്ള നോബല് സമ്മാനം]] |
|||
[[mr:रसायनशास्त्रातील नोबेल पारितोषिक]] |
|||
[[ms:Hadiah Nobel dalam Kimia]] |
|||
[[nds:Nobelpries för Chemie]] |
|||
[[nl:Nobelprijs voor de Scheikunde]] |
|||
[[nn:Nobelprisen i kjemi]] |
|||
[[no:Nobelprisen i kjemi]] |
|||
[[nov:Nobel Premie pri kemie]] |
|||
[[pl:Nagroda Nobla w dziedzinie chemii]] |
|||
[[pt:Nobel de Química]] |
|||
[[qu:Nobel Suñay Chaqllisinchipi]] |
|||
[[ro:Premiul Nobel pentru Chimie]] |
|||
[[ru:Нобелевская премия по химии]] |
|||
[[scn:Premiu Nobel pâ chìmica]] |
|||
[[simple:Nobel Prize in Chemistry]] |
|||
[[sk:Zoznam nositeľov Nobelovej ceny za chémiu]] |
|||
[[sl:Nobelova nagrada za kemijo]] |
|||
[[sr:Нобелова награда за хемију]] |
|||
[[su:Hadiah Nobel Kimia]] |
|||
[[sv:Nobelpriset i kemi]] |
|||
[[sw:Tuzo ya Nobel ya Kemia]] |
|||
[[th:รางวัลโนเบลสาขาเคมี]] |
|||
[[tr:Nobel Kimya Ödülü]] |
|||
[[uk:Нобелівська премія з хімії]] |
|||
[[vi:Danh sách người đoạt giải Nobel Hóa học]] |
|||
[[yo:Ẹ̀bùn Nobel nínú Ìmọ̀ egbògi]] |
|||
[[zh:诺贝尔化学奖]] |
|||
[[zh-min-nan:Nobel Hòa-ha̍k Chióng]] |
Version del 22 genièr de 2010 a 14.43
La lista çai jos compren totes los laureats del prèmi Nobel de quimia dempuèi 1901 fins a l'ora d'ara.
Ans 1900
pels servicis extraordinaris qu'a rendut amb las descobèrtas de las leis de la dinamica quimica e de la pression osmotica de las solucions
pels servicis extraordinaris qu'a rendut per sos trabalhs sus la sintèsi dels idrats de carbòni e de las purinas
pels servicis extraordinaris renduts a l'avançament de la quimia per sa teoria de la dissociacion de las electrolitas
en reconeissença de la descobèrta dins l'aire d'elements gasoses inèrtes, e de la determinacion de lor posicion dins la taula periodica
pels servicis renduts a l'avançament de la quimia organica e industriala, gràcias a sos trabalhs suls colorants organics e los compausats idroaromatics
en reconeissença dels grands servicis qu'a rendut per la descobèrta del fluòr e de sas proprietats, e per aver mes a disposicion de la sciéncia lo forn electric que pòrta son nom
per sas recèrcas en bioquimia e la descobèrta de la fermentacion en l'abséncia de cellulas
per sas recèrcas sus la desintegracion dels elements e la quimia de las substàncias radioactivas
en reconeissença de sos trabalhs sus la catalisi e per sas recèrcas suls principis fondamentals que govèrnan los equilibris quimics e las velocitats de reaccion
Ans 1910
en reconeissença dels servicis renduts a la quimia organica e a l'industria quimica per sos trabalhs de pionièr dins lo domeni dels compausats aliciclics
pels servicis renduts a l'avançament de la quimia per sa descobèrta dels elements radi e polòni, per aver isolat lo radi e estudiat la natura e los compausats d'aqueste element remirable
¹ per sa descobèrta del reactiu dich de Grignard, lo qual a permés de complir de grands progrèsses en quimia organica sas darrièras annadas
² per son metòde d'idrogenacion dels compausats organics en preséncia de metals finament devesits, çò qu'a permés de grands progrèsses en quimia organica sas darrièras annadas
per sos trabalhs sus las ligasons dels atòms dins las moleculas, gràcias als quals a portat un esclairatge novèl sus d'estudis anteriors e dobèrt de domenis novèls de recèrca, tot particularament en quimia minerala
en reconeissença de sas determinacions precisas dels peses atomics d'un grand nombre d'elements quimics
per sas recèrcas suls pigments de las plantas e especialament sus la clorofilla
per la sintèsi de l'ammoniac a partir de sos elements
NB : prèmi decernit en 1919 e remés en 1920
- 1919 Prèmi non decernit
Ans 1920
en reconeissença de sos trabalhs en termoquimia
per sas contribucions a sas coneissenças de la quimia de las substàncias radioactivas, e per sas recèrcas sus la natura dels isotòps
per sas descobèrtas gràcias a l'espectromètre de massa, d'un grand nombre d'isotòps non radioactius, e mai per l'enonciat de la règla dels entièrs per las massas atomicas
per son invencion del metòde de microanalisi de las substàncias organicas
- 1924 Prèmi non decernit
per sa demostracion de la natura eterogenèa de las solucions colloïdalas e pels metòdes qu'a utilizat, los quals son venguts d'un interès fondamental dins la quimia colloïdala modèrna
per sos trabalhs suls sistèmas dispersats
per sas recèrcas sus la constitucion dels acids binaris e de las substàncias aparentadas
pels servicis renduts per sas recèrcas sus la constitucion dels esteròls e lors relacions amb las vitaminas
per lors trabalhs sus la fermentacion dels sucres e los enzims qu'i participan
Ans 1930
per sos trabalhs sus la constitucion de l'emina e de la clorofilla e especialament per la sintèsi de l'emina
en reconeissença de lor contribucion dins la descobèrta e lo desvolopament dels metòdes quimics jos nauta pression
per sas descobèrtas e trabalhs dins lo domeni de la quimia de las superfícias
- 1933 Prèmi non decernit
per sa descobèrta de l'idrogèn pesuc
en reconeissença de lors sintèsis d'elements radioactius novèls
per sas contribucions a la coneissença de l’estructura moleculara gràcias a sas recèrcas suls moments dipolars e sus la difraccion X e electronica dels gases
¹ per sas recèrcas suls glucids e la vitamina C
² per sas recèrcas suls carotenoïdes, las flavinas e las vitaminas A e B2
per sos trabalhs suls carotenoïdes e las vitaminas
¹ per sos trabalhs sus las ormonas sexualas
² per sos trabalhs suls polimetilèns e los terpèns superiors
Ans 1940
per sos trabalhs sus l'utilizacion dels isotòps coma traçaires dins l'estudi dels processús quimics
per sa descobèrta de la fission dels nuclèus pesucs
per sas recèrcas e sas invencions en quimia agricòla e alimentària, e especialament per son metòde de conservacion del ferratge
¹ per la descobèrta de la cristallizacion dels enzims
² per la preparacion d'enzims e de proteïnas viralas jos forma purificada
per sas recèrcas sus las substàncias vegetalas d'importància biologica, particularament los alcaloïdes
per sas recèrcas sus l'analisi per electroforèsi e adsorpcion, e en particular per sas descobèrtas de la natura complèxa de las seroproteïnas
per sas contribucions a la termodinamica quimica, e en particular per aver estudiat las proprietats dels còrses a temperatura fòrça bassa
Ans 1950
per aver descobèrt e desvolopat la sintèsi dienica
per lors descobèrtas dins la quimia dels elements transuranians
per lor invencion de la cromatografia de pertatge
per sas descobèrtas dins lo domeni de la quimia macromoleculara
per sas recèrcas sus la natura de la ligason quimica e lors aplicacions a la determinacion de l’estructura de substàncias complèxas
per sas recèrcas suls compausats sofrats d'importància biologica e particularament per la primièra sintèsi d'una ormona polipeptidica
per lors recèrcas suls mecanismes de las reaccions quimicas
per sos trabalhs sus las nucleotids e las coenzims nucleotidics
per son trabalh sus l’estructura de las proteïnas, especialament la de l'insulina
per la descobèrta e lo desvolopament del metòde d'analisi polarografic
Ans 1960
per son metòde de datacion al carbòni 14 utilizable en arqueologia, geofisica, e dins d'autres domeni de la sciéncia
per sos trabalhs sus l'assimilacion del dioxide de carbòni sus las plantas
per lors trabalhs sus l’estructura de las proteïnas globularas
per lors descobèrtas dins lo domeni de la quimia e de la tecnologia dels nauts polimèrs
per la determinacion per la tecnica de la cristallografia de rais X de l’estructura d'importantas substàncias biologicas.
per sas realizacions remirablas dins l'art de la sintèsi organica
per son trabalh fondamental concernent las ligasons quimicas e l’estructura electronica de las moleculas pel metòde de las orbitalas molecularas
per lors estudis de las reaccions quimicas extrèmament rapidas efectuadas en perturbant l'equilibri amb l'ajuda d'impulsions d'energia cortetas
per la descobèrta de las relacions recipròcas que pòrta son nom e que son fondamentalas dins la termodinamica dels processús irreversibles
per lor contribucion al desvolopament del concèpte de conformacion e son aplicacion en quimia
Ans 1970
per la descobèrta dels nucleotids-sucres e de lor ròtle dins la biosintèsi dels idrats de carbònis
per sas contribucions a la coneissença de l’estructura electronica e de la geometria de las moleculas, e en particular dels radicals liures
¹ per sos trabalhs sus la ribonucleasa, e especialament los que concernisson la relacion entre la sequéncia dels acids aminats e la conformacion biologicament activa
² per lor contribucion a la coneissença de las relacions entre l’estructura quimica e l'activitat catalitica del centre actiu de la ribonucleasa
per lors trabalhs de pionièrs, realizats independentament, suls compausats organometallics apelats compausats sandwich
per sos trabalhs teorics e experimentals dins lo domeni de la quimia fisica macromoleculara
¹ per sos trabalhs sus l'estereoquimia de las reaccions enzimaticas
² per sos trabalhs sus l'estereoquimia de las moleculas e de las reaccions organicas
per sos trabalhs sus l’estructura dels borans, qu'an portat un esclairatge novèl sus la ligason quimica
per sa contribucion a la termodinamica del non-equilibri, e mai particularament per la formulacion de la teoria de las estructuras dissipativas
per sa contribucion a la compreneson del transferiment de l'energia biologica per la teoria quimiosmotica
pels progrèsses aportats, per lors trabalhs respectius, suls compausats del bòr e del fosfòr, als metòdes de la sintèsi organica
Ans 1980
¹ per sos estudis fondamentals de la bioquimia dels acids nucleïcs, e en particular de l'ADN recombinant
² per lors contribucions a la determinacion de las sequéncias de basas dins los acids nucleïcs
per lors teorias, desvolopadas caduna separadament, sul cors de las reaccions quimicas
per aver desvolopat la microscopia electronica cristallografica e per aver determinat l’estructura dels complèxes acids-nucleïcs proteïnas biologicament importants
per sos trabalhs suls mecanismes de las reaccions per transferiment d'electrons, en particular dins los complèxes metallics
per son desvolopament de la metodologia de la sintèsi quimica sus matritz solida
per lors realizacions remirablas dins la mesa al punt de metòdes dirèctes de determinacion de las estructuras cristallinas
per lors contribucions a la dinamica dels processús quimics elementars
per l'elaboracion e l'utilizacion de molecula exercent, del fach de lors estructuras, d'interaccions nautament selectivas
per la determinacion de l’estructura tridimencionala d'un site de la reaccion fotosintetica
per la descobèrta de las proprietats cataliticas de l'acid ribonucleïc
Ans 1990
pel desvolopament de la teoria e de la metodologia de la sintèsi organica
per sas contribucions al desvolopament de l'espectrometria de ressonància magnetica nucleara a nauta resolucion
per sas contribucions a la teoria de las reaccions per transferiment d'electrons dins los sistèmas quimics
¹ per son invencion de la reaccion en cadena implicant l'ADN polimerasa
² per sas contribucions fondamentalas a la coneissença de la mutagenèsi e a l'estudi de las proteïnas
per sas contribucions a la quimia de las carbocacions
- 1995 Paul J. Crutzen Païses Basses, Mario J. Molina Estats Units/Mexic e F. Sherwood Rowland Estats Units
per lors trabalhs sus la quimia de l'atmosfèra, particularament en çò que concernís la formacion e la descomposicion de l'ozòn
per lor descobèrta de las fullerènas
¹per lor elucidacion del mecanisme enzimatic de la sintèsi de l'adenosina trifosfat
²per la primièra descobèrta d'un enzim transportaire d'ions, lo Na+,K+-ATPase
¹per sa teoria de las foncions de densitat
²per aver desvolopat de metòdes de calculs informatics en quimia quantica
per sos estudis dels estats de transicion de las reaccions quimicas, en utilizant l'espectroscopia de femtosegonda
Ans 2000
per la descobèrta e lo desvolopament de polimèrs conductors
¹per lors trabalhs sus las reaccions d'idrogenacion amb catalisi quirala
²per sos trabalhs sus las reaccions d'oxidacion en catalisi quirala
¹per lor desvolopament dels metòdes de desorpcion per ionizacion doça per d'analisis de macromoleculas biologicas per espectrometria de massa
²per son desvolopament de l'espectroscopia per ressonància magnetica nucleara per la determinacion de l’estructura tri-dimencionala de macromoleculas biologicas en solucion
¹per la descobèrta de las aqüaporinas dins las membranas cellularas
²per sos estudis estructurals e mecanistics dels canals ionics dins las membranas cellularas
per lors trabalhs sus la degradacion de las proteïnas contrarotlada per l'ubiquitina'
per lors trabalhs sul desvolopament del metòde de la metatèsi en sintèsi organica
- 2006 Roger D. Kornberg Estats Units
per l'estudi de las basas molecularas de la transcripcion eucariotica, qu'explica lo procès pel qual l'informacion genetica de DNA es copiada a RNA - 2007 - Gerhard Ertl Alemanha
Per sas recèrcas a prepaus de las reaccions quimicas en las superfícias solidas - 2008 Martin Chalfie Estats Units, Osamu Shimomura Japon, Roger Y. Tsien Estats Units
per lors trabalhs sus la proteïna fluorescenta verda - 2009 Venkatraman Ramakrishnan Estats Units, Thomas A. Steitz Estats Units, Ada E. Yonath Israèl
per lors trabalhs sus lo ribosòma