Douro : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Vivarés (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Linha 1 : Linha 1 :
[[imatge:Rio douro.svg|thumb|200px|right|Douro]] '''Douro''' ('''Duero''' en [[Espanhòl]]; '''Douro''' en [[portugués]]) es un dels flumes màgers de la [[Peninsula Iberica]]. L'origina del seu nom ven del latin, ''Durius flumen'', que l'equivalent grèc es ''Δόυριος ποταμού''. Nais a mai de 2000 mètres d'altitud a la sèrra de [[Urbión]] ([[Sistèma Iberic]]), travèrsa lo planòl de [[Castelha e Leon]] e dintra a [[Portugal]], ont desboca dins l'[[Ocean Atlantic]] prèp de la vila de [[Porto]]. A percorregut 850 km dins un bacin de mai de {{unitat|98000|km²}}.
[[imatge:Rio douro.svg|thumb|200px|right|Douro]] '''Douro''' ('''Duero''' en [[Espanhòl]]; '''Douro''' en [[portugués]]) es un dels flumes màgers de la [[Peninsula Iberica]]. L'origina del seu nom ven del latin, ''Durius flumen'', que l'equivalent grèc es ''Δόυριος ποταμού''. Nais a mai de 2000 mètres d'altitud a la sèrra de [[Urbión]] ([[Sistèma Iberic]]), travèrsa lo planòl de [[Castelha e Leon]] e dintra en [[Portugal]], ont desboca dins l'[[Ocean Atlantic]] prèp de la vila de [[Porto]]. A percorregut 850 km dins un bacin de mai de {{unitat|98000|km²}}.




Linha 5 : Linha 5 :
Reculhís las aigas de la part nòrd de la '''''[[Meseta]]'''''. Son bacin es limitat per la [[serra Cantabrica]] al nòrd, pel [[sistèma Central]] al sud e per la [[serra Iberica]] a l'èst.
Reculhís las aigas de la part nòrd de la '''''[[Meseta]]'''''. Son bacin es limitat per la [[serra Cantabrica]] al nòrd, pel [[sistèma Central]] al sud e per la [[serra Iberica]] a l'èst.


Los afluents mai importants en territòri [[Espanha|espanhòl]] son lo [[Pisuerga]], l'[[Esla]], lo [[riu Tera|Tera]], lo [[Valderaduey]] e lo [[Tormes]]; e a Portugal recep lo [[Côa]], lo [[riu Tua|Tua]], lo[[Sabor]], lo [[Corgo]], lo [[Tavora]],lo [[Tâmega]], lo [[Balsemão]] e lo [[Sousa]].
Los afluents mai importants en territòri [[Espanha|espanhòl]] son lo [[Pisuerga]], l'[[Esla]], lo [[riu Tera|Tera]], lo [[Valderaduey]] e lo [[Tormes]]; e en Portugal recep lo [[Côa]], lo [[riu Tua|Tua]], lo[[Sabor]], lo [[Corgo]], lo [[Tavora]],lo [[Tâmega]], lo [[Balsemão]] e lo [[Sousa]].


Es solament navegable en la part bassa del riu, en territòri portugués.
Es solament navegable en la part bassa del riu, en territòri portugués.


Entre las vilas situadas al bòrd de Douro cal notar: [[Sòria]], [[Almazán]], [[Aranda de Douro]], [[Tordesillas]] e [[Zamora]] (en [[Espanha]]) e [[Miranda don Douro]] (en Lenga Mirandesa:[[Miranda d'I Douro]], [[Foz-Coa]], [[Pesi da Régua]] [[Lamego]], [[Vila Nòva de Gaia]] e [[Porto]], (en [[Portugal]]).
Entre las vilas situadas al bòrd de Douro cal notar: [[Sòria]], [[Almazán]], [[Aranda de Douro]], [[Tordesillas]] e [[Zamora]] (en [[Espanha]]) e [[Miranda don Douro]] (en lenga mirandesa: [[Miranda d'I Douro]], [[Foz-Coa]], [[Pesi da Régua]] [[Lamego]], [[Vila Nòva de Gaia]] e [[Porto]], (en [[Portugal]]).
En Portugal Douro travèrsa los districtes de [[Bragança]], [[Garda]], [[Vila Reala]], [[Viséu]], [[Aveiro]] e [[Porto]].
En Portugal Douro travèrsa los districtes de [[Bragança]], [[Garda]], [[Vila Reala]], [[Viséu]], [[Aveiro]] e [[Porto]].




[[imatge:Régua Douro 5.JPG||thumb||200px|center|Douro (vinhal)]]
[[imatge:Régua Douro 5.JPG||thumb||200px|center|Douro (vinhal)]]
L'[[UNESCO]] designèt lo 14 de decembre de 2001 la region viticòla del Naut Douro (45° 68' N, 5° 93' W) [[Patrimòni Mondial de l'Umanitat]], dins la categoria paisatge cultural.
L'[[UNESCO]] designèt lo 14 de decembre de 2001 la region viticòla del Naut Douro (45° 68' N, 5° 93' O) [[Patrimòni Mondial de l'Umanitat]], dins la categoria païsatge cultural.
[[imatge:Rabelo Douro en–Porto.jpg||thumb||200px|center|Douro (a Porto)]]
[[imatge:Rabelo Douro en–Porto.jpg||thumb||200px|center|Douro (a Porto)]]



Version del 30 decembre de 2009 a 00.06

Douro

Douro (Duero en Espanhòl; Douro en portugués) es un dels flumes màgers de la Peninsula Iberica. L'origina del seu nom ven del latin, Durius flumen, que l'equivalent grèc es Δόυριος ποταμού. Nais a mai de 2000 mètres d'altitud a la sèrra de Urbión (Sistèma Iberic), travèrsa lo planòl de Castelha e Leon e dintra en Portugal, ont desboca dins l'Ocean Atlantic prèp de la vila de Porto. A percorregut 850 km dins un bacin de mai de 98 000 km².


Douro (font)

Reculhís las aigas de la part nòrd de la Meseta. Son bacin es limitat per la serra Cantabrica al nòrd, pel sistèma Central al sud e per la serra Iberica a l'èst.

Los afluents mai importants en territòri espanhòl son lo Pisuerga, l'Esla, lo Tera, lo Valderaduey e lo Tormes; e en Portugal recep lo Côa, lo Tua, loSabor, lo Corgo, lo Tavora,lo Tâmega, lo Balsemão e lo Sousa.

Es solament navegable en la part bassa del riu, en territòri portugués.

Entre las vilas situadas al bòrd de Douro cal notar: Sòria, Almazán, Aranda de Douro, Tordesillas e Zamora (en Espanha) e Miranda don Douro (en lenga mirandesa: Miranda d'I Douro, Foz-Coa, Pesi da Régua Lamego, Vila Nòva de Gaia e Porto, (en Portugal). En Portugal Douro travèrsa los districtes de Bragança, Garda, Vila Reala, Viséu, Aveiro e Porto.


Douro (vinhal)

L'UNESCO designèt lo 14 de decembre de 2001 la region viticòla del Naut Douro (45° 68' N, 5° 93' O) Patrimòni Mondial de l'Umanitat, dins la categoria païsatge cultural.

Douro (a Porto)