Poder legislatiu

Westminster lo sèti del poder legislatiu del Reialme Unit

Lo poder legislatiu es un dels tres poders que dins un Estat modèrne democratic es separat del poder executiu e del poder judiciari. Lo poder legislatiu recai sovent sus una assemblada de representants nomenada còs legislatiu. Lo tèrme legislatura fa referéncia al periòde de session d'un còs legislatiu.

Un còs legislatiu es un tipe d'assemblada deliberativa amb lo poder de crear e aprovar de leis. Los còsses legislatius pòdon aver divèrs noms; los mai comuns son parlament e congrès dependent de sas foncions e de la forma de govèrn de l'Estat. Dins los sistèmas parlamentaris lo còs legislatiu es la branca suprèma e la que nomena lo representant del poder executiu. Dins los sistèmas presidencials lo còs legislatiu es una branca del govèrn amb poder equivalent mas independent de l'executiu. En mai d'aver la capacitat de crear e aplicar las leis, los còsses legislatius tenon autoritat per aumentar los impòstes, aprovar lo budgèt de la nacion atal coma las autras proposicions monetàrias. Los còsses legislatius apròvan una declaracion de guèrra o ratifican un tractat comercial entre estats independents.

Lo còs legislatiu d'un Estat pòt èsser format per una o mai d'una cambras, assembladas que debaton e vòtan las leis. La majoritat dels còsses legislatius son unicamerals o bicamerals (constituits per una cambra bassa e una cambra nauta). Dins la majoritat dels sistèmas parlamentaris la cambra bassa es mai poderosa que la cambra nauta qu'es pas solament qu'una assemblada de conselh o de revision. Çaquelà, dins los sistèmas presidencials, los poders de las doas cambras son similars. Dins las federacions la cambra nauta representa sovent los estats, províncias, païses o republicas que la constituïsson, e la cambra bassa representa los ciutadans en circonscripcions de la meteissa grandor de populacion.

Lista dels títols dels còsses legislatius

• Parlament (dins la majoritat de las republicas o monarquias parlamentàrias)
• Congrès, Congrès General, Congrès Nacional o Congrès de l'Union (dins la majoritat de las republicas presidencialas)
• Dieta
• Assemblada
• Assemblada Nacionala (França e Quebèc)
• Althing (Islàndia)
• Assemblada de la Republica (Portugal)
• Bundesrat e Bundestag (Alemanha)
• Corts Generalas (Espanha)
• Eduskunta o Riksdag (Finlàndia e Suècia)
• Assemblada Federala (Russia e soïssa)
• Folketing (Danemarc)
• Knesset (Israèl)
• Yuan Legislatiu (Taiwan)
• Majles Al-Ummah (Kowait)
• Oireachtas (Irlanda)
• Riigikogu (Estònia)
• Sajya Sabha/Lok Sabha (Índia)
• Sabor (Croàcia)
• Saeima (Letònia)
• Seimas (Lituània)
• Sejm (Polonha)
• Skupština (Serbia)
• Estates-General o Staten Generaal (Païses Basses)
• Storting (Norvègia)
• Tynwald (Illa de Man)
• Verkhovna Rada (Ucraïna)

Articles ligats

• Poder executiu
• Poder judiciari