Mitocondria : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
RibotBOT (discussion | contribucions)
m robot Modifie: az:Mitoxondri
Xqbot (discussion | contribucions)
m robot Ajoute: ka:მიტოქონდრია; changement de type cosmétique
Linha 1 : Linha 1 :
<!--Article redigit en gacon-->
<!--Article redigit en gacon-->
[[Image:Mitochondrie.svg|200px|right|thumb|Ua mitocondria: (1) membrana intèrna, (2) membrana extèrna, (3) cresta, (4) matritz]]
[[Fichièr:Mitochondrie.svg|200px|right|thumb|Ua mitocondria: (1) membrana intèrna, (2) membrana extèrna, (3) cresta, (4) matritz]]
Ua '''mitocondria''' (deu [[Grèc (lenga)|grèc]] ''μιτος'', "hiu" e ''κουδριον'' , "gran") qu'ei un [[organet]] de las [[cellula (biologia)|cellulas]] [[eucariòtas]]. Qu'ei lo lòc de sintèsi, a partir de la degradacion de moleculas organicas com la [[glucòsa]], de l'[[adenosina trifosfat]] (ATP), la molecula qui serveish de sorsa d'energia per las [[cellula]]s. Qu'ei produsida au cap d'ua cadena de reaccions metabolicas coneguda com [[cicle de Krebs]].
Ua '''mitocondria''' (deu [[Grèc (lenga)|grèc]] ''μιτος'', "hiu" e ''κουδριον'' , "gran") qu'ei un [[organet]] de las [[cellula (biologia)|cellulas]] [[eucariòtas]]. Qu'ei lo lòc de sintèsi, a partir de la degradacion de moleculas organicas com la [[glucòsa]], de l'[[adenosina trifosfat]] (ATP), la molecula qui serveish de sorsa d'energia per las [[cellula]]s. Qu'ei produsida au cap d'ua cadena de reaccions metabolicas coneguda com [[cicle de Krebs]].
Ua cellula que contien de cap a 200 mitocondrias. Las mitocondrias que contienen un ADN e atau, ua autonomia relativa dab l'[[ADN]] deu [[nuclèu (biologia)|nuclèu cellular]]. Aqueths dats qu'alimentan la [[teoria endosibiotica]] qui implica que la [[cellula eucariòta]] que seré vaduda de l'associacion de cellulas [[Bactèri|bacterianas]] qui's seré minjadas enter eras en tot s'assimilar.
Ua cellula que contien de cap a 200 mitocondrias. Las mitocondrias que contienen un ADN e atau, ua autonomia relativa dab l'[[ADN]] deu [[nuclèu (biologia)|nuclèu cellular]]. Aqueths dats qu'alimentan la [[teoria endosibiotica]] qui implica que la [[cellula eucariòta]] que seré vaduda de l'associacion de cellulas [[Bactèri|bacterianas]] qui's seré minjadas enter eras en tot s'assimilar.
Linha 41 : Linha 41 :
[[it:Mitocondrio]]
[[it:Mitocondrio]]
[[ja:ミトコンドリア]]
[[ja:ミトコンドリア]]
[[ka:მიტოქონდრია]]
[[ko:미토콘드리아]]
[[ko:미토콘드리아]]
[[la:Mitochondrium]]
[[la:Mitochondrium]]

Version del 26 novembre de 2009 a 23.24

Ua mitocondria: (1) membrana intèrna, (2) membrana extèrna, (3) cresta, (4) matritz

Ua mitocondria (deu grèc μιτος, "hiu" e κουδριον , "gran") qu'ei un organet de las cellulas eucariòtas. Qu'ei lo lòc de sintèsi, a partir de la degradacion de moleculas organicas com la glucòsa, de l'adenosina trifosfat (ATP), la molecula qui serveish de sorsa d'energia per las cellulas. Qu'ei produsida au cap d'ua cadena de reaccions metabolicas coneguda com cicle de Krebs. Ua cellula que contien de cap a 200 mitocondrias. Las mitocondrias que contienen un ADN e atau, ua autonomia relativa dab l'ADN deu nuclèu cellular. Aqueths dats qu'alimentan la teoria endosibiotica qui implica que la cellula eucariòta que seré vaduda de l'associacion de cellulas bacterianas qui's seré minjadas enter eras en tot s'assimilar.

Modèl:Link FA