Comenge : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Comenge
Linha 11 : Linha 11 :


== Istòria ==
== Istòria ==
A l'epòca antica, lo territòri deu Comenge de uei èra poblat peu pòble deus [[Convenes]] (''Conveni'' en [[Latin]]) dab ''Lugdunum Convenarum'' (uei [[Sent Bertran de Comenge]]) coma vila principau ; lo son nom segondari de ''Comunica'' vadore ''Comenge''. Durant la conquèsta romana los Convenes èran un deus pòble de l'antica [[Aquitània]] abans d'estar inclús dens la província romana d'Aquitània. Aqueth territòri ho conquestat peus [[Visigòts]] abans d'estar près per las òstes [[francs|franc]]as de [[Clodovèu]] e estar partida deu [[Ducat d'Aquitània]] qui conegó ua brèva preséncia araba au moment de la pujada màger de la conquèsta musulmana e qui's pòt encara endevinar dens la toponimia (dab noms coma los de [[Pueimaurin]] o [[Montmaurin]]).
A l'epòca antica, lo territòri deu Comenge de uei èra poblat peu pòble deus [[Convenes]] (''Conveni'' en [[Latin]]) dab ''Lugdunum Convenarum'' (uei [[Sent Bertran de Comenge]]) coma vila principau ; lo son nom segondari de ''Comunica'' vadore ''Comenge''. Durant la conquèsta romana los Convenes èran un deus pòble de l'antica [[Aquitània]] abans d'estar inclús dens la província romana d'Aquitània. Aqueth territòri ho conquestat peus [[Visigòts]] abans d'estar près per las òstes [[francs|franc]]as de [[Clodovèu]] e estar partida deu [[Ducat d'Aquitània]] qui conegó ua brèva preséncia araba au moment de la pujada màger de la conquèsta musulmana e qui's pòt encara endevinar dens la toponimia (dab noms coma los de [[Poimaurin]] o [[Montmaurin]]).


Los prumèrs comtes de Comenge aparegón de cap a la debuta deu [[sègle XI]]. Lo darrèr [[Matèu de Fois]] espós de [[Margarida de Comenge]] e comte ''de jure uxoris'' morí en [[1453]] en tot legar Comenge au rei de França.
Los prumèrs comtes de Comenge aparegón de cap a la debuta deu [[sègle XI]]. Lo darrèr [[Matèu de Fois]] espós de [[Margarida de Comenge]] e comte ''de jure uxoris'' morí en [[1453]] en tot legar Comenge au rei de França.

Version del 2 novembre de 2009 a 14.30

Sent Bertran de Comenge
Sent Pè de Sent Gaudenç
Escut de Comenge ancian : deu camp de gules cargat d'ua crotz patada d'argent
Escut de Comenge modèrna (interpretacion faussa de l'ancia) : deu camp de gules cargat de quate otelas d'argent

Comenge es un parçan d'Occitània[1] situat en Gasconha.

La soa vila principala es Sant Gaudenç.

Lo gentilici es comengés -esa.

Istòria

A l'epòca antica, lo territòri deu Comenge de uei èra poblat peu pòble deus Convenes (Conveni en Latin) dab Lugdunum Convenarum (uei Sent Bertran de Comenge) coma vila principau ; lo son nom segondari de Comunica vadore Comenge. Durant la conquèsta romana los Convenes èran un deus pòble de l'antica Aquitània abans d'estar inclús dens la província romana d'Aquitània. Aqueth territòri ho conquestat peus Visigòts abans d'estar près per las òstes francas de Clodovèu e estar partida deu Ducat d'Aquitània qui conegó ua brèva preséncia araba au moment de la pujada màger de la conquèsta musulmana e qui's pòt encara endevinar dens la toponimia (dab noms coma los de Poimaurin o Montmaurin).

Los prumèrs comtes de Comenge aparegón de cap a la debuta deu sègle XI. Lo darrèr Matèu de Fois espós de Margarida de Comenge e comte de jure uxoris morí en 1453 en tot legar Comenge au rei de França.

A la Revolucion Francesa Comenge ho esquarterat dehens los departaments de Hauts Pirenèus, Gers, Arièja e sustot Hauta Garona.

Geografia

Ciutats

Ligam intèrne

Nòtas

  1. Segon la classificacion de Frederic Zégierman.