Fernando Arrabal : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Ricou31 (discussion | contribucions)
TXiKiBoT (discussion | contribucions)
m robot Ajoute: fr:Fernando Arrabal
Linha 211 : Linha 211 :
[[fa:فرناندو آرابال]]
[[fa:فرناندو آرابال]]
[[fi:Fernando Arrabal]]
[[fi:Fernando Arrabal]]
[[fr:Fernando Arrabal]]
[[gl:Fernando Arrabal]]
[[gl:Fernando Arrabal]]
[[he:פרננדו ארבאל]]
[[he:פרננדו ארבאל]]

Version del 30 octobre de 2009 a 02.57

Fernando Arrabal es un escrivan e cineasta nascut lo 11 d'agost de 1932 a Melilla (Espanha). Demòra en França demuèi 1955 ; desterrado es la seuna definicion, que se pòt traduire per mi-expatriat, mi-exiliat.

Realisèt set longs-mestratges. Publiquèt una centen de pèças de teatre, catòrze romans, uèit cens libres de poësia, uns ensags e la seuna celèbra « Letra al general Franco » del viu del dictator. Son teatre complet es publicat en de nombrosas langas.

Es co-fondador del movement Panique amb Roland Topor e Alejandro Jodorowsky, e Transcendant Satrape del Collègi de Patafisica dempuèi 1990. Pendent lo darrièr semi-sègle quaranta personalitats recebèt aquela distinction, coma : Marcel Duchamp, Eugène Ionesco, Man Ray, Boris Vian, Dario Fo, Umberto Eco et Jean Baudrillard. Amic d'Andy Warhol e de Tristan Tzara, passèt tres ans al grope surrealista d'André Breton.

Biografia

Aprenguèt a liure e a escriure a Ciudad Rodrigo (Salamanca) (Prèmi nacional a l'edat de detz ans), e faguèt sus estudis universitarias à Madrid.

Dins son enfança sofrèt de la misteriosa disparicion de son paire, condemnat a mòrt pel regime de Franco, puèi escapat en 1941. Pr'amor aquel traumatisme, coma escriguèt le Prèmi Nobel Vicente Aleixandre, « la coneissença que balha Arrabal es tintada d'una lutz morala que demòra dins la matèria meteissa del seu art ».

Jutjat jos lo regim franquista en 1967 e empreisonat a causa de son engatjament politic tre son òbra, e aquò malgrat lo sosten energic de mai d'uns grands escrivans d'alara, dempuèi Francés Mauriac fins a Arthur Miller, e una requèsta prèp del tribunal del celèbre romancièr e dramaturg irlandés Samuel Beckett que declarèt alara : « Se fauta i a que siá vista a la lutz del grand merit d'ièr e de la granda promessa de deman es aital pardonada Que Fernando Arrabal siá tornat a la seuna pena. ».

A la mòrt del Franco foguèt del grop dels cinc Espanhòls los mai dangeiroses, amb Carrillo, la Pasionaria, Líster e El Campesino. mai tard la democracia en Espanha li permetèt d'aténher una vertadièra desconeissança dins son país natal amb una centen de distincions que dos prèmis nacionals de teatre. Unas de sus pèças tendrà fòrça succès, coma Letra d'amor, amb María Jesús Valdés.

Enfança (1932-1946)

Fernando Arrabal Teràn es lo filh del pintre Fernando Arrabal Ruiz e de Carmen Teràn Gonzàlez. Le 17 de julhet de 1936 al moment del pronunciamiento militar a l'origina de la Guèrra Civila Espanhola, lo seu paire demòrava fidèl a la Republica, e, en consequéncia, foguèt condemnat a mòrt per rebellion militari. Enseguida, la pena foguèt comudada en trenta ans de prison. Fernando Arrabal senior passèt per las prisons de Santi Espiritu a Melilla, Monte Hacho a Ceuta (ont temptèt de se suicidar), Ciudad Rodrigo e Burgos, fin finala, lo 4 de decembre de 1941, foguèt trasferit a l'espital de Burgos, supausat malaut mental. Le 29, Fernando Arrabal senior escapèt de l'espital en pijamà, defòra un mètre de nèu recobrava los camps. Jamai pus òm tenguèt novèlas d'el.

En 1941 fasiá sus estudis au Collègi des Escolapios de San Antón e mai tard a çò dels Escolapios de Getafe. A aquela epòca Arrabal legiguèt fòrça et menèt experiéncias, que mai tard li seràn utils.

Jovença (1946-1956)

En 1947, sa maire l'obligèt a seguir de classas preparatorias per dintrar à l'Escola Generala Militara, mas Arrabal i assistèt pas, pr'aquò qu'en 1949 foguèt enviat a Tolosa (Guipuzcoa) ont estudièt a l'Escola Théorico- Pratica de l'Industria e del Comercia del Papièr. Est a aquela epòca, en 1950, qu'escriguèt mai d'unes pèças de teatre uèi ineditas.

En 1951 comencèt a trabalhar a la Papelera Española. Foguèt enviat a Valéncia ont passèt lo bachelierat, puèi a Madrid ont estudit lo Drech. Pendent aquels ans frequenta l'Ateneo de Madrid et los poètas postistes.

En 1954 anèt a Paris en autostòp perr veirer «Maire Coratge e sus enfants» de Bertold Brecht (lo Berliner Ensemble se produiguèt dins la capitala). Mai tard, a Madrid faguèt la coneissença de Luce Moreau la seuna futura femna. En 1955 obtinguèt una borsa de tres meses per estudiar a Paris e pendent aquel temps demorèt al Collègi d'Espanha de la Citat universitaria. Alara recabussèt de tuberculòsi. Totjorn considerèt aquela malautiá coma una « malurós sòrt » que li permetèt de demorar definitivament dins la seuna vertadièra patria, aquela de Kundera e de Vives, de Sant Inhaç et de Picasso : l'exili.

Prèmis

E mai que sià l'un dels escrivans los mai controversat de son epòca, son òbra es reconeguda pertot dins lo mond (Grand Prèmi de Teatre de l'Académie française, Prèmi Nabokov pel roman, « Espasa », « World' Theater », « Pasolini » de cinemà, le « Mariano de Cavia» de jornalisme, « Alessandro Manzoni » de poësia, etc.).

Foguèt darrièr finalista del Prèmi Cervantes amb lo sosten de Camilo José Cela e José Hierro. Le Mage assegura que foguèt finalista del Nobel, prèmi qu'avian sollicitat l'autor mai d'un institucions e personnalitat. Tenguèt la légion d'honneur lo 14 de julhet de 2005, e en 2007 le titre de Doctor Honoris Causa de l'Universitat Aristòtel (Grècia).

Òbra cinematografica

Romans

Prèmi Nadal del roman (equivalent espanhòl del Goncourt o del Pulitzer) en 1982 per La torre herida por el rayo . Prèmi Nabokov International.

Óbra poëtica

Prièmi Alessandro Manzoni de poësia

  • La Pierre de la folie; 1963
  • Cent sonnets; 1965
  • Humbles paradis ; 1985
  • « Liberté couleur de femme ou Adieu Babylone», poèma cinematografic, (Éd. Rougerie, Mortemart). 1993
  • « Lettres à Julius Baltazar », (Éd. Rougerie, Mortemart) 1997.
  • «Diez poemas pánicos y un cuento», (Amphora Nova). 1997

Arrabal publiquèt tanben uèit cens libres de bibliofilia illustrats per, Salvador Dalí, René Magritte, Roland Topor, Enrico Baj, Antonio Saura, Alekos Fassianos, etc.

  • 1975 L'odeur de Sainteté", (Éd. Yves Rivière, Paris) amb Antonio Saura.
  • 1980 Cinq sonnets", eaux-fortes, (Éd. André Biren, Paris) amb Julius Balthazar
  • 1991 Sous le flux libertin", (Éd. Robert y Lydie Dutrou, Paris) amb Jean Cortot.
  • 2004 Triptyque", (Éd. Menú, Cuenca) amb Catherine Millet e Michel Houellebecq.
  • 2008 Clitoris" poèma amb 56 traduccions (que la version chèca de Milan Kundera)
  • Fernando Arrabal realisèt una òbra monumentala amb los cinc artistas chinés contemporanèus los mai coneguts: Yu Minjun, Wang Guangyi, Zhang Xiaogang, Yan Shaobin et le photographe Wang Quing Song.

Òbra dramatica

Una centen de pèças de teatre publicadas dins lo mond entièr :

  • Le Tricycle; 1953
  • Fando et Lis; 1955,
  • Guernica; 1959
  • La Bicyclette du condamné; 1959
  • Le Cimetière des voitures; 1959,
  • Le Grand Cérémonial; 1963
  • L'Architecte et l'Empereur d'Assyrie; 1966
  • Le Jardin des délices; 1967
  • Le Labyrinthe; 1967
  • L'Architecte et l'Empereur d'Assyrie, 1967
  • Une tortue nommée Dostoïevski; 1967
  • L'Aurore rouge et noire; 1968
  • Bestialité érotique; 1968
  • Le Grand Cérémonial; 1969
  • Cérémonie pour un noir assassiné; 1969
  • ...Et ils passèrent des menottes aux fleurs; 1969
  • Le Ciel et la Merde; 1972
  • Jeunes barbares d'aujourd'hui; 1975
  • La Tour de Babel; 1978
  • Inquisition; 1979
  • Les Délices de la chair; 1984
  • La Traversée de l'empire; 1988
  • La nuit est aussi un soleil; 1990
  • Lettre d'amour; 1999

Arrabal qui a obtenu deux prix nationaux de théâtre est actuellement le dramaturge le plus joué.

Pintura

Ensag

  • Carta al General Franco", bilingual Spanish-French ed., Ch. Bourgois, col. 10-18, París, 1972.
  • Le Panique", ed. Union Générale d'Edition, Paris, 1973
  • Sur Fischer: Initiation aux échecs", ed. du Rocher, Monaco, 1974; puis “Fischer, le roi maudit,” Ed. Phi, Luxembourg, 1988.
  • Carta a los militantes comunistas españoles", bilingual Spanish-French ed., Ch. Bourgois, París, 1978.
  • Les échecs féeriques et libertaires": (articles de l'Express), Ed. du Rocher, Monaco, 1980.
  • Carta a los españoles y otras cartas", Murcia, Ed. Godoy, 1981.
  • Carta a Fidel Castro", Madrid, Playor, 1983.
  • Introducción a Feliciano de Silva", Ed. Cátedra, col. Letras Hispánicas, 1986
  • El Greco, le frénétique du spasme", ed. Flohic, Paris, 1991).
  • Goya / Dalí", ed. Spirali-Vel, Milan; Studio di Val Cervo, Rome, 1992.
  • Cartas a Baltazar", versión de F. Torres Monreal, 1993.
  • Genios y figuras", preface by A. Berenguer, Espasa Calpe, 1993.
  • La dudosa luz del día" notes de F. Torres Monreal, Espasa Calpe, 1994.
  • Carta al Rey de España", (Ed. Espasa Calpe, Madrid), 1995
  • Un esclave nommé Cervantès", ed Plon, Paris, 1996;
  • Diccionario pánico", Ed. Escritos, Bruxelles, 1998
  • Lettre à Staline", Flammarion, Paris, 2004.
  • Houellebecq!", éditions Le cherche midi, Paris, 2005.
  • ”El Pánico. Manifiesto para el tercer milenio" (2007)
  • ” Diccionario pánico" (2008)
  • ”Universos arrabalescos" (2009)
  • ” Defensa de Kundera" (2009)


Operàs

  • Apokaliptica", musica de Milo Kelemen
  • L'opéra de la Bastille", musicade Marcel Landowski
  • Guernica", musica de Ostfiend Busing
  • Pic nic im felde ", musica de Constantino Stylianou.
 Lo 13 de febrièr de 2009: primièra de son operà « Faustbal », musica de Leonardo Balada (1933-) e mesa en scèna dels Comediants de Barcelone.

Notes

Referéncies

  • Libros consagrados enteramente a la obra de Arrabal:
  • AA.VV., Cahiers du silence Paris, Kesselring, 1977
  • AA.VV., Arrabal en el banquillo, Paris, Ediciones Frente Libertario, 1977
  • AA.VV., Barcarola, Modèl:Numéro40. « Especial Arrabal » septiembre 1992.
  • AA.VV., Abil, Modèl:Numéro4 «Arrabal en abril », Luxemburgo, julio de 1992
  • AA.VV., Visionnes de Arrabal (coordinada por Vicente Martín), Museo de la ciudad, Valencia *
  • AA.VV., Poésie 1, Modèl:Numéro42 : «Fernando Arrabal », Paris, juin 2005.
  • AA.VV., El extramundi .Los Papeles de Iria Flavia, « ARRABAL », Primavera MMV
  • AA.VV., La Ratonera. «F.A. 50 años de exilio decisivo », Modèl:Numéro16 enero 2006
  • AA.VV., L’arbre, Modèl:Numéro8-9 «Hommage à F.A», mars, 2006.
  • AA.VV., Almunia, °Modèl:Numéro6-7 : primavera 2003 : “Fernando Arrabal »
  • AA.VV., Ánfora Nova, Modèl:Numéro67-68 «Festival Arrabal », 2006.
  • AA.VV., TROU, n° XVII, 2007. «F.A. j’irai comme un cheval fou ».
  • Aranzueque-Arrieta, Frédéric, Arrabal : la perversion et le sacré: L’architecte et l’empereur d’Assyrie (1967), La charge des centaures (1984) (Paris : L’Harmattan, 2006). ISBN 978-2-296-00189-3
  • Aranzueque-Arrieta, Frédéric, Panique: Arrabal, Jodorowsky, Topor (L'Harmattan, 2008). ISBN 978-2-296-05680-0
  • Arata, Luis Oscar, The festive play of Fernando Arrabal (Lexington: University Press of Kentucky, 1982) ISBN 978-0-8131-1451-4
  • Berenguer, Ángel . «Crono-biografía de Fernando Arrabal», Cátedra (1977). ISBN 978-84-376-0100-7.
  • Berenguer, Joan P., Bibliographie d’Arrabal : entretiens avec Arrabal : plaidoyer pour une différence, Presses universitaires de Grenoble, 1979.
  • Bishop, Tom, The Architect and the Emperoro of Asiría, 1974, Grove Press New York
  • Bishop Helen Gary Garden of Delights, New York, Grove Press, 1974.
  • Cantalapiedra Erostarbe y F. Torres Monreal : “El teatro de vanguardia de F.A.” Kassel, D. Éd. Reicheberg 1977.
  • Celli, Renata, “I’Il romanzo di F.A.” Milano, Ligue.
  • Chesneau A y Berenguer A. “Plaidoyer pour une différence”, P.U. de Grenoble, 1978.
  • Chesneau, «Decor et Decorum», Quebec Éd. Naaman
  • Daetwyler Jean Jacques “Arrabal” Lausanne, Ed; L’âge de l’Homme”, 1975.
  • Donahue, Thomas John, The theater of Fernando Arrabal: A garden of earthly delights (New York: New York University Press, 1980) ISBN 978-0-8147-1771-4
  • Emili Ennio, Teatro di Arrabal Tristre, Éd. Umana, 1973
  • Gille, Bernard, Arrabal, Paris, Éd. Seghers, 1970
  • Glbota, Ante “Arrabal Espace”, Paris, PAC : 500 pàginas de gran formato y 2500 fotografías.
  • Golen Laura P. “The novels of F.A.”, N.Y. Rutgers.
  • Kreis, Karl-Wilhelm, Zur Ästhetik des Obszönen: Arrabals Theater und die Repressive Sexualpolitik des Franco-Regimes (Hamburg: Krämer, 1989) ISBN 978-3-926952-20-2
  • Podol, Peter L., Fernando Arrabal (Boston: Twayne Publishers, 1978) ISBN 978-0-8057-6340-9
  • Premer-Kayser, Bertie, Das dramatische Werk des Spaniers Fernando Arrabal: Untersuchung der inhaltlichen und formalen Entwicklung, der psychischen und politischen Tendenzen (Frankfurt: Puppen & Masken, 1984) ISBN 978-3-922220-25-1
  • Rabassó, Carlos A., Teatrilogía del vanguardismo dramático : aproximaciones hermenéutico-fenomenológicas al teatro español contemporáneo (Barcelona: Éditorial Vosgos, 1993) ISBN 978-84-346-0415-5
  • Raymond-Mundshau, Françoise, Arrabal, 1972, col. Classiques du Modèl:XXe siècle.
  • Regio Capello, Il Teatro di F.A. Roma, Éd. Umana 1967
  • Schiffres, Alain, “Entretiens avec Arrabal”, Paris, Pierre Belfond, 1969
  • Steen, Maris, “El humor en la obra de F.A.” Madrid, Éd. Playor, 1968.
  • Tallgren, Viveca, El temor al dios Pan : reflexiones sobre la recepción de algunas obras de Fernando Arrabal (Zaragoza: Libros del Innombrable, 2005) ISBN 978-84-95399-61-8
  • Torres Monreal, Francisco, “El cine de Arrabal”: Murcia, 1999.
  • Torres Moreal, Francisco. “Teatro completo de Fernando Arrabal” (dos volúmenes, 2380 páginas y un cuaderno de fotografias), Espasa Calpe (col. Clásicos Castellanos), 1997 y Everest 2009. T
  • Trecca, Simone, La parola, il sogno, la memoria : El laberinto (1956) di Fernando Arrabal (Pisa: ETS, 2005) ISBN 978-88-467-1262-2
  • Zigrino, Damiano Augusto, Il teatro di Fernando Arrabal (Città di Castello: Edimond, 2008) ISBN 88-500-0382-X
  • Centenares de académicos y universitarios (y entre ellos el catedràtico Francisco Torres Monreal) han analizado también los últimos y más productivos años de la creatividad arrabaliana.
  • "Second Ruy Lopez Chess Festival", ChessBase News, 13 April 2008, http://www.chessbase.com/newsdetail.asp?newsid=4566, retrieved on 14 April 2008 (photos and discussion of Arrabal's interest in chess. N.B. the biographical details in this article were copied from Wikipedia)

Lien externe