Douro : Diferéncia entre lei versions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Linha 3 : | Linha 3 : | ||
[[imatge:Rio douro 89.jpg||thumb||150px|left|Douro ( |
[[imatge:Rio douro 89.jpg||thumb||150px|left|Douro (font)]] |
||
Reculhís las aigas de la part nòrd de la '''''[[Meseta]]'''''. Son bacin es limitat per la [[serra Cantabrica]] al nòrd, pel [[sistèma Central]] al sud e per la [[serra Iberica]] a l'èst. |
Reculhís las aigas de la part nòrd de la '''''[[Meseta]]'''''. Son bacin es limitat per la [[serra Cantabrica]] al nòrd, pel [[sistèma Central]] al sud e per la [[serra Iberica]] a l'èst. |
||
Version del 22 octobre de 2009 a 14.03
Lo Douro (Duero en Espanhòl; Douro en portugués) es un dels flumes màgers de la Peninsula Iberica.L'origina del seu nom ven del latin, Durius flumen, que l'equivalent grèc es Δόυριος ποταμού. Nais a mai de 2.000 mètres d'altitud a la sèrra de Urbión (Sistèma Iberic), travèrsa lo planòl de Castelha e Leon e dintra a Portugal, ont desboca dins Ocean Atlantic prèp de la vila de Porto. A percorregut 850 km dins un bacin de mai de 98.000 km².
Reculhís las aigas de la part nòrd de la Meseta. Son bacin es limitat per la serra Cantabrica al nòrd, pel sistèma Central al sud e per la serra Iberica a l'èst.
Los afluents mai importants en territòri espanhòl son lo Pisuerga, l'Esla, lo Tera, lo Valderaduey e lo Tormes; e a Portugal recep lo Côa, lo Tua, loSabor, lo Corgo, lo Tavora,lo Tâmega, lo Balsemão e lo Sousa.
Es solament navegable en la part bassa del riu, en territòri portugués.
Entre las vilas situadas al bòrd del Douro cal notar: Sòria, Almazán, Aranda de Douro, Tordesillas e Zamora (en Espanha) e Miranda don Douro (en Lenga Mirandesa:Miranda d'I Douro, Foz-Coa, Pesi da Régua Lamego, Vila Nòva de Gaia e Porto, (en Portugal). En Portugal lo Douro traversa los districts de Bragança, Garda, Vila Reala, Viséu, Aveiro e Porto.
L'UNESCO designèt lo 14 de Decembre de 2001 la region viticòla del Naut Douro (45°68' N, 5°93' W) Patrimòni Mondial de l'Umanitat, dins la categoria paisatge cultural.