Còrda : Diferéncia entre lei versions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Linha 3 : | Linha 3 : | ||
Una '''còrda''' es un element format de [[fibra]]s texilas torsadas o trenadas unicament en sens longitudinal, per fin de confecionar de peças resistentas e flexiblas d'espessor e longor desiradas. |
Una '''còrda''' es un element format de [[fibra]]s texilas torsadas o trenadas unicament en sens longitudinal, per fin de confecionar de peças resistentas e flexiblas d'espessor e longor desiradas. |
||
Las fibras pòdon èsser naturalas: [[ |
Las fibras pòdon èsser naturalas: [[cambe]], [[lin]], [[lana]], [[coton]], [[seda]] e mai o artificialas dempuèi derivats [[plastic]]s, principalament [[nilon]]. Se las còrdas son constituidas de fibras metallicas ([[acièr]], [[coire]], [[alumini]]) recebon lo nom de [[cables]]. |
||
L'usatge basic es ligar de forma permanenta o temporala un o uns elements entre eles amb d'autras (fasent de [[nos]]). I a d'usatges derivats coma los trabalhs de tracion, de suspension verticala e lo traçat de linhas drechas. |
L'usatge basic es ligar de forma permanenta o temporala un o uns elements entre eles amb d'autras (fasent de [[nos]]). I a d'usatges derivats coma los trabalhs de tracion, de suspension verticala e lo traçat de linhas drechas. |
||
Version del 26 setembre de 2009 a 18.33
Una còrda es un element format de fibras texilas torsadas o trenadas unicament en sens longitudinal, per fin de confecionar de peças resistentas e flexiblas d'espessor e longor desiradas.
Las fibras pòdon èsser naturalas: cambe, lin, lana, coton, seda e mai o artificialas dempuèi derivats plastics, principalament nilon. Se las còrdas son constituidas de fibras metallicas (acièr, coire, alumini) recebon lo nom de cables.
L'usatge basic es ligar de forma permanenta o temporala un o uns elements entre eles amb d'autras (fasent de nos). I a d'usatges derivats coma los trabalhs de tracion, de suspension verticala e lo traçat de linhas drechas.
S'utiliza en trabalhs de nautor per assegurar o prevenir la casuda d'objèctes o personas. Tanben en espòrts ligats a la muntanha per assegurar los practicants o per far de devaladas en dobla còrda.
La còrda es utilizada coma esturment per l'òme dempuèi los principis de su existéncia amb un grand ventalh d'usatges. Lo corder es persona que lo mestièr es far de còrdas.
Es utilizada tanben per fòrça animals e un bon nombre d'aqueles pòdon –atal coma l'òme- la confecionar o la produzir segon los sus besonhs.
Recebon lo nom de còrdas –sens lo èsser vertadièrament- los cables vibratils d'uns instruments de musica, que dintran en vibracion essent percutats coma en lo cas del piano, fretats coma en lo violon, o pinsats o polsats coma amb la guitarra. [[vi:Dây