János Arany : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
VolkovBot (discussion | contribucions)
m Bot: Adjuntet: uk:Арань Янош
Xqbot (discussion | contribucions)
m robot Ajoute: cy:János Arany; changement de type cosmétique
Linha 1 : Linha 1 :
<!-- Article redigit en lengadocian -->
<!-- Article redigit en lengadocian -->
[[Image:Barabas-arany.jpg|thumb|''János Arany''<br/>([[Barabás Miklós]]).]]
[[Fichièr:Barabas-arany.jpg|thumb|''János Arany''<br/>([[Barabás Miklós]]).]]
'''János Arany''', nascut en [[2 de març]] de [[1817]] a [[Nagyszalonta]] (uèi [[Salonta]], Romania), prèp de [[Nagyvárad]] (uèi [[Oradea]], Romania), e mòrt en [[22 d'octobre]] de [[1882]] a [[Budapèst]], foguèt poèta e traductor.
'''János Arany''', nascut en [[2 de març]] de [[1817]] a [[Nagyszalonta]] (uèi [[Salonta]], Romania), prèp de [[Nagyvárad]] (uèi [[Oradea]], Romania), e mòrt en [[22 d'octobre]] de [[1882]] a [[Budapèst]], foguèt poèta e traductor.


==Sa vida==
== Sa vida ==


János Arany (prononciar Ianòch Òrònh, « arany » vòl dire « aur » en ongrés) èra lo darrièr mainatge e sol filh d'una familha de païsans protestants d'una pichona vila de l'èst de la granda plana [[Ongria|ongresa]] (annexada per [[Romania]] après la [[Primièra Guèrra Mondiala]]). Per ajudar sos parents qu'an pas tròp d'argent, fa plan lèu de regent a l'escòla de [[Nagyszalonta]] puèi partís en [[1833]] estudiar al grand collègi reformat de [[Debrecen]] ont demora fins en [[1836]], quand va barrutlar amb d'amics d'una tropa d'actors. Mòrta sa maire, lo seu paire avugle, torna a [[Nagyszalonta]] ont se marida en [[1840]] amb Julianna Ercsey e ven foncionari. An dos mainatges: Juliska en [[1841]] e László (que vendrà famós amb sos « Contes ») en [[1844]]. La publicacion de « Toldi » en [[1846]] càmbia sa vida. Tot d'una, es conegut dins tota Ongria e ven l'amic de [[Sándor Petöfi]], autre poèta vengut del pòble.
János Arany (prononciar Ianòch Òrònh, « arany » vòl dire « aur » en ongrés) èra lo darrièr mainatge e sol filh d'una familha de païsans protestants d'una pichona vila de l'èst de la granda plana [[Ongria|ongresa]] (annexada per [[Romania]] après la [[Primièra Guèrra Mondiala]]). Per ajudar sos parents qu'an pas tròp d'argent, fa plan lèu de regent a l'escòla de [[Nagyszalonta]] puèi partís en [[1833]] estudiar al grand collègi reformat de [[Debrecen]] ont demora fins en [[1836]], quand va barrutlar amb d'amics d'una tropa d'actors. Mòrta sa maire, lo seu paire avugle, torna a [[Nagyszalonta]] ont se marida en [[1840]] amb Julianna Ercsey e ven foncionari. An dos mainatges: Juliska en [[1841]] e László (que vendrà famós amb sos « Contes ») en [[1844]]. La publicacion de « Toldi » en [[1846]] càmbia sa vida. Tot d'una, es conegut dins tota Ongria e ven l'amic de [[Sándor Petöfi]], autre poèta vengut del pòble.


==Son òbra==
== Son òbra ==


« Toldi » [[1846]]<br>
« Toldi » [[1846]]<br>
Linha 14 : Linha 14 :
« Toldi szerelme » (L'amor de Tòldi) [[1863]] a [[1879]]<br>
« Toldi szerelme » (L'amor de Tòldi) [[1863]] a [[1879]]<br>


[[categoria:Naissença en 1817]]
[[Categoria:Naissença en 1817]]
[[Categoria:Decès en 1882]]
[[Categoria:Decès en 1882]]
[[Categoria:Escrivan ongrés]]
[[Categoria:Escrivan ongrés]]


[[ar:يانوش أراني]]
[[ar:يانوش أراني]]
[[cy:János Arany]]
[[de:János Arany]]
[[de:János Arany]]
[[en:János Arany]]
[[en:János Arany]]

Version del 30 agost de 2009 a 04.36

János Arany
(Barabás Miklós).

János Arany, nascut en 2 de març de 1817 a Nagyszalonta (uèi Salonta, Romania), prèp de Nagyvárad (uèi Oradea, Romania), e mòrt en 22 d'octobre de 1882 a Budapèst, foguèt poèta e traductor.

Sa vida

János Arany (prononciar Ianòch Òrònh, « arany » vòl dire « aur » en ongrés) èra lo darrièr mainatge e sol filh d'una familha de païsans protestants d'una pichona vila de l'èst de la granda plana ongresa (annexada per Romania après la Primièra Guèrra Mondiala). Per ajudar sos parents qu'an pas tròp d'argent, fa plan lèu de regent a l'escòla de Nagyszalonta puèi partís en 1833 estudiar al grand collègi reformat de Debrecen ont demora fins en 1836, quand va barrutlar amb d'amics d'una tropa d'actors. Mòrta sa maire, lo seu paire avugle, torna a Nagyszalonta ont se marida en 1840 amb Julianna Ercsey e ven foncionari. An dos mainatges: Juliska en 1841 e László (que vendrà famós amb sos « Contes ») en 1844. La publicacion de « Toldi » en 1846 càmbia sa vida. Tot d'una, es conegut dins tota Ongria e ven l'amic de Sándor Petöfi, autre poèta vengut del pòble.

Son òbra

« Toldi » 1846
« Toldi estéje » (Lo vèspre de Tòldi) 1847
« Daliás idök » (Temps de cançon) 1849 a 1855
« Toldi szerelme » (L'amor de Tòldi) 1863 a 1879