Nathan Milstein : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
CarsracBot (discussion | contribucions)
m Bot: Adjuntet: nl:Nathan Milstein
Linha 26 : Linha 26 :
[[it:Nathan Milstein]]
[[it:Nathan Milstein]]
[[ja:ナタン・ミルシテイン]]
[[ja:ナタン・ミルシテイン]]
[[nl:Nathan Milstein]]
[[no:Nathan Milstein]]
[[no:Nathan Milstein]]
[[pt:Nathan Milstein]]
[[pt:Nathan Milstein]]

Version del 11 agost de 2009 a 12.12

Nathan Mironovich Milstein, conegut com Nathan Milstein (Odessa, lo 31 de deceme de 1903 - Londres, lo 21 de deceme de 1992) qu'ei un deus màgers violonistas deu XXau sègle. Vadut a Odessa, Ucraïna, qu'èra rus e qu'obtiengó la nacionalitat americana après aver viscut mantuas annadas aus Estats Units.

Aus quate ans, la soa mair que l'obliguè a estudiar lo vriulon. Qu'estudiè en purmèr dab Piotr Stolyarsky qui ho tanben professor deu violonista David Oistrakh. Aus dètz que joguè lo concertò de Alexandre Glazounov gavidat peu medish compositor. L'annada seguenta que s'anè estudiar au Conservatòri de Sant Petersborg dab Leopold Auer. Aqueth que huejó la purmèra Revolucion Russa (la revolucion de heurèr), obligant atau Milstein, aus treze ans musicaument pro madur, a tornar a Odessa.

En 1921, a Kiev, que conegó lo pianista Vladimir Horowitz e que comencè a jogar dab eth. Qu'èran alavetz coneguts com los Hilhs de la Revolucion sovietica. Leon Trotsky que'us autorizè a viatjar entà muishar au monde las qualitats musicaus de la revolucion. Mistein non tornore pas abans 1987. Que trauquè un sarròt de país, continents e oceans. En 1926, a París que conegó lo compositor Eugène Ysaÿe qui avó sus eth ua influéncia artistica de las granas. Que viscó aus Estats Units on joguè dab l'orquèstra de Filadelfia mes que' s'estó bèras pausas a París e Londres. Com Yehudi Menuhin, qu'ensenhè a la Juilliard School e Salvatore Accardo que comptè enter los sons eslhèves.

Com interpret que cau destacar las soas interpretacions de las sonatas de Johann Sebastian Bach e de las òbras de Niccolò Paganini. Qu'ei l'autor de cadéncias per mantun grans concertò per vriulon.

França que li autregè la Legion d'Aunor en 1968 e qu'arrecevó un Grammy Award en 1975.