Granda Via de las Corts Catalanas : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Ev (discussion | contribucions)
Linha 12 : Linha 12 :
[[en:Gran Via de les Corts Catalanes, Barcelona]]
[[en:Gran Via de les Corts Catalanes, Barcelona]]
[[es:Gran Via de les Corts Catalanes]]
[[es:Gran Via de les Corts Catalanes]]
[[eu:Gran Via de les Corts Catalanes]]
[[it:Gran Via de les Corts Catalanes]]
[[it:Gran Via de les Corts Catalanes]]
[[nl:Gran Via de les Corts Catalanes]]
[[nl:Gran Via de les Corts Catalanes]]

Version del 12 julhet de 2009 a 23.21

Lo caireforc de la Granda Via amb la Rambla de Catalonha.

La Granda Via de las Corts Catalanas (Gran Via de les Corts Catalanes en catalan) es una de las vias mai importantas de la vila de Barcelona, que la trauèssa d'un costat a l'autre, amb un recorregut de mai d'uèch quilomètres. La numeració de las fincas arriba fins al 1198.

Nomenada popularament Granda Via, arranca del limit amb la municipalitat de l'Hospitalet de Llobregat, près de la plaça d'Ildefons Cerdà, e acaba a l'autre extrèm de Barcelona, al limit amb Sant Adrià de Besòs. A lo sieu recorregut travèrsa las plaças d'Espanha, de l'Universitat, de Tetoan e de las Glòrias Catalanas. Lo tram Glòrias-Besòs coincidís amb lo primièr tram del autopista del Maresme que se tròba a l'ora d'ara semicobert amassa amb un vial del Trambesòs. La linha 1 del mètro discorre per lo sieu subsòu entre plaça Espanha e Plaça Universitat; e la linha 2 entre plaça Universitat e lo caireforc amb la carrièra Marina.

Al plan Cerdà se nomenèt Letra N, Numèro 11, mas al 1900 aquel nom foguèt substituit per Cortes, que demorèt fins al 1931, an que passèt a se nomenar "Avenida de las Cortes Catalanas", pendent la dictatura franquista foguèt oficialament nomenada Avenida de José Antonio Primo de Rivera. Al tram que va entre Balmes e Rambla de Catalonha i queigueren de divèrsas pompas lançadas per l'aviacion italiana al 1938 pendent la Guèrra Civila. L'an 2001 s'i levèt un monument commemoratiu que se pòt veire just davant lo cinèma Coliseum.