Fuèlha : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
JAnDbot (discussion | contribucions)
m Bot: Adjuntet: lmo:Fòia
Vivarés (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Linha 1 : Linha 1 :
<!-- Article redigit en lengadocian -->
<!-- Article redigit en lengadocian -->
[[Imatge:Leaf 1 web.jpg|thumb|right|250px|Fuèlha amb nervadura pinnada e marge sinuat]]
[[Imatge:Leaf 1 web.jpg|thumb|right|250px|Fuèlha amb nervadura pinnada e marge sinuat]]
La '''fuèlha''' (reg. '''fuelha''', '''fuòlha''', '''huelha''') es un organ laminar de creissença limitada dins las [[planta]]s, especializat dins la [[fotosintèsi]]. Nais dins los noses e se dispausa lateralament subre la [[tija]]. Es generalament [[verd]]a amb simetria bilaterala.
La '''fuèlha''' (var. '''fuelha''', '''fuòlha''', '''huelha''') es un organ laminar de creissença limitada dins las [[planta]]s, especializat dins la [[fotosintèsi]]. Nais dins los noses e se dispausa lateralament subre la [[tija]]. Es generalament [[verd]]a amb simetria bilaterala.


Es tipicament plana e fina, çò que favoriza l'exposicion dels cloroplasts de las [[cellula]]s (clorenquima) a la [[lutz]] subre una [[superfícia]] larga e permet que la lutz s'introdusisca entièrament dins los [[teissut (biologia)|teissuts]] fins. Es dins las fuèlhas que la majoritat de las plantas realizan la respiracion e la transpiracion.
Es tipicament plana e fina, çò que favoriza l'exposicion dels cloroplasts de las [[cellula]]s (clorenquima) a la [[lutz]] subre una [[superfícia]] larga e permet que la lutz s'introdusisca entièrament dins los [[teissut (biologia)|teissuts]] fins. Es dins las fuèlhas que la majoritat de las plantas realizan la respiracion e la transpiracion.

Version del 1 julhet de 2009 a 09.57

Fuèlha amb nervadura pinnada e marge sinuat

La fuèlha (var. fuelha, fuòlha, huelha) es un organ laminar de creissença limitada dins las plantas, especializat dins la fotosintèsi. Nais dins los noses e se dispausa lateralament subre la tija. Es generalament verda amb simetria bilaterala.

Es tipicament plana e fina, çò que favoriza l'exposicion dels cloroplasts de las cellulas (clorenquima) a la lutz subre una superfícia larga e permet que la lutz s'introdusisca entièrament dins los teissuts fins. Es dins las fuèlhas que la majoritat de las plantas realizan la respiracion e la transpiracion.

Las fuèlhas se pòdon especializar dins çò d'acumular d'aiga, de noiridura o dins d'autras foncions. Las plantas sens fuèlhas se nomenan afillas.

Suls autres projèctes Wikimèdia :