Tolosa : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Escarbot (discussion | contribucions)
m robot Ajoute: sr:Тулуз
YurikBot (discussion | contribucions)
m robot Modifie: eu:Tolosa (Frantzia)
Linha 496 : Linha 496 :
[[eo:Tuluzo]]
[[eo:Tuluzo]]
[[es:Toulouse]]
[[es:Toulouse]]
[[eu:Tolosa (Okzitania)]]
[[eu:Tolosa (Frantzia)]]
[[fa:تولوز]]
[[fa:تولوز]]
[[fi:Toulouse]]
[[fi:Toulouse]]

Version del 25 agost de 2006 a 18.08

Modèl:BesonhRevirada Modèl:Tablèu com

Vista aeriana de Tolosa
Vista aeriana de Tolosa

Quatrena vila de França, traversada per Garona e lo canal del Miègjorn, Tolosa es la prefectura de Garona Nauta e de la region Miègjorn Pirenèus. Son escais es la vila ròsa a causa de la color del principal material de construccion tradicional local : la brica en tèrra cuècha. Sos abitants son apelats los Tolosencs.


Geografia

Topografia de Tolosa

L'altitud mejana es de 141 mètres.

La vila es situada sus un coide de Garona que proven dels Pirenèus, s'orienta al nòrd-èst vèrs la Mediterranèa, cambia de direccion a Tolosa e se dirigís al nòrd-oèst vèrs l'Atlantic .

Lo relèu es marcat per la convergéncia de las valadas d’afluents a Garona :

-Arièja al sud dominat pels versants pentuts del Lauragués de Tolosa Vièlha que venon dominar la vila sul Puèg David .

- l'Hers Mòrt que se geta al nòrd de Tolosa en una plana vasta dicha de « Lalande » separat a l’èst del siti de la vila per una linha feblament accidentada, amb particularament los puèges de Montaudran e de Jolimont .

- A l'oèst de la vila, a bèla distància del centre urban (6 a 7 km en mejana), tres terrassas s'estajan per aténher los travèrses de Gasconha . Sus la riba esquèrra entre lo rieu Toch que s'escampa al nòrd de Purpan e l’actuala diga del Bazacle ga natural agençat, la corba del flume a evoluit forçant l’implantacion urbana antica de la vila sus la riba drecha platèu mai naut al recès de las inondacions .

Lo canal del Miègjorn que repren una corsa artificiala de la Garona vèrs la Mediterranèa remana al sud-èst la valada de l’Hers mòrt .

Canal del Miègjorn, a proximitat de Tolosa

La comuna de Tolosa fa 11 830 ectaras de superficia, es a dire un pauc mai que París : 10 539 ectaras .

Demografia

Al recensament de 2004, Tolosa es la quatrena vila de França amb 426 700 abitants (populacion intra muros - cf. tablèu çai-contra), lo cinquen airal urban de França amb 964 797 abitants (recensament 1999) e la seisena aglomeracion del país amb 761 090 abitants (recensament 1999) (aprèp París, Lion, Marselha, Lille-Roubaix-Tourcoing e Niça-Canas). Es tanben lo mai grand centre universitari de província amb mai de 120 000 estudiants.

La populacion de la vila augmenta principalament gràcias a un sòld migratòri largament positiu, degut a un posicionament geografic interessant (climat, situacion estrategica entre mai d'un bacin toristic - Pirenèus, mar Mediterranèa, còstas basca e lanesa, terradors miègjorn-pirenencs) e a un imatge fòrtament positiu (qualitat de vida, varietat de las filièras de formacion, posicionament socio-economic sus d'industrias e de servicis de fòrta valor ajustada aeronautica, espaci, biotecnologias, sistèmas embarcats, electronica...).

Evolucion de la populacion
Aglomeracion Airal urban
1695 43 000
1750 48 000
1790 52 863
1801 50 171
1831 59 630
1851 95 277
1872 126 936
1911 149 000
1936 213 220
1946 264 411
1954 268 865
1962 329 044
1968 439 764 474 000
1975 509 939 585 000
1982 541 271 645 000
1990 650 336 797 373
1999 761 090 964 797
2004
(estimacion)
844 910 entre 1 065 000
e 1 080 000

font : INSEE

Climat

La vila beneficia, de per sa posicion a l'interseccion de las influéncias oceanicas e mediterranencas, d'un climat temperat doç de davalada a la prima e pro caud e sec d'estiu. Los vents dominants son, per òrdre d'importància, lo vent d'oèst (que mena generalament l'umiditat de l'ocean Atlantic), lo vent de sud-èst (tanben apelat vent d'autan, puslèu caud e sec) e lo vent del nòrd, netament mens frequent e generalament freg e sec (que mena l'aire de las massas anticiclonicas frejas plaçadas sul nòrd de l'Euròpa).

Urbanisme

Vista aérienne del centre-vila, amb au premier plan la plaça del Capitòli

La vila es organizada en mantuna zòna mai o mens concentrica :

  • la vila romana de las carrièras estrechas e tòrtas, que garda mai o mens lo plan de la ciutat romana;
  • S'i ajusta la ciutat de l'edat mejana (lo borg Sant Sernin);
  • los barris del XVIIIe al XIXe sègle ;
  • la banlèga contemporanèa, bastida a l'entorn d'ancians vilatges (Sant Simon, La Landa) o de residéncias nòblas (Lo Miralh) annexats a la comuna ;

La ciutat se desvolopèt primièr lo long de la riba drecha de Garona, al nivèl del ga del Basacle, lo sol mejan natural per passar Garona. Atanben la riba drecha es plan mai elevada a respècte del flume que non pas la riba esquèrra e se tròba naturalament aparada de las aigadas. La posicion privilegiada d'aquel punt d'inflexion del flume (que ven del sud e que vira cap al nòrd-oèst), al contacte de la val d'Ers, perlongament de la via naturala cap a la mar Mediteranèa, faguèt de Tolosa un caireforc comercial.

A las vias de comunicacions que constituisson los rius naturals se son ajustadas lo long dels sègles de vias que ligan la ciutat a sas vesinas : via romana, de la Mediterranèa fins a Aquitània, lo Canal del Miègjorn e lo Canal lateral, ligasons rotièras e ferroviàrias cap al nòrd (rota de Montalban), cap al sud (rota de Fois), sud-oèst (Murèth puèi Tarba), oèst (cap a Aush) e èst (cap a Albi, Rodés). Aquelas vias son totjorn presentas dins lo teissut urban e fòrman lo rastèl d'esquina dels Barris, avengudas mercadièras dels ancians quartièrs populars (Avenguda de Murèth, dels Minimes, del barri Bonafe...).

Al centre urban, vironat dels Baloards qu'emplacèron las muralhas ancianas, s'ajustèron al sègle XVIII los grands jardins (de las plantas, Reial e lo Redond Grand) estructurats per una tièra d'andanas largas e plantadas (Jules Guesde, Pau Feuga, Frederic Mistral).

Lo sègle XIX foguèt lo del traucament de tres grandas avengudas Haussmanianas : la carrièra de Metz, l'avenguda Alsàcia Lorrena/del Lengadòc e la carrièra Ozenne. Aquel traucament destruguèt de carrièras e d'ostals dels mai vièlhs de la ciutat. Se dobriguèron al meteis moment los grands aisses cap al canal puèi la gara (Joan Jaurés, Matabiau, Raimon IV).

Un element emblematic del bastit, un còp èra reservat als ortalans de la periferia, es representats per las tolosencas "tolosencas", ostalets amb un òrt, sens estatge ne cava mas provesit d'un trast.

L'espandiment urban de Tolosa es de còps qualificat d'extrèm, amb una densitat de populacion flaca per una ciutat tan granda. Caquelà la crisi de creissença actuala de la ciutat buta a una densificacion del bastit amb la realizacion de mantun programma d'urbanisme.

Transpòrts

Plan del réseau de métro

Lo rastèl d'esquina de la ret de transpòrts en comun de la ciutat son las doas linhas de metro inauguradas en junh de 1993, un VAL e una linha SNCF cadençada. En setembre de 2003 la linha C foguèt completada per quatre estacions intermediàrias en mai de las tres inicialas. En decembre de 2003, la linha A foguèt alongada de Jolimont a Balma de tres estacions mai, per un nombre de 18 estacions per 12 km de linhas. Una segonda linha de metro, la B que corrirà segon un ais nòrd-sud serà normalament mesa en servici al començament de 2007, amb 20 estacions per 15 km.

Un malhum de 64 linhas de busses en estèla permet de religar los barris periferics tan coma las comunas de la corona al centre, mai que mai mercé a de plataformas multimodalas (Metro-Busses-Parcatges) coma las Arenas, Bassa Camba o Jolimont. D'autras linhas de transpòrts en siti pròpri son previstas o son a s'acabar per asondar los bacins d'emplècs de las comunas perifericas (Blanhac, Colomièrs, Labeja) e limitar la congestion automobila suls grands aisses (d'exemple las linhas E e E' que desserviràn respectivament Blanhac centre e aeroconstellacion e l'aeropòrt internacional de Blanhac o la linha F cap a Murèth).

Los projèctes d'urbanisme començon atanben a estudiar los mejans de demesir l'empresa automobila pel profièch dels transpòrts en comun o de la bicicleta que Tolosa es una de las ciutats mens avançada sus aquel sicut de l'estat francés a causa de son urbanisme pauc densificat e plan espandit.

Istòria

Carte de Tolosa en l'an 1631


Antiquitat

Abans l'instalacion romana, la region de Tolosa èra ocupada per una tribu celtica, los Vòlques Tectosags qu'arribèron al sègle III abans Crist en dominar d'auctotòns de mal definir, benlèu d'ibèrs o d'aquitans. Los celtes s'èran instalats non pas sul siti actual mas sus las sèrras al sud de la ciutat, mai que mai a Vièlha Tolosa ont los arqueològs trobèron mantun potz que contenon d'objectes pre-romans e romans.

Lo territòri dels Volques Tectosags foguèt integrat a l'empèri roman en 118 abans Crist e èra lo punt mai a l'oèst de la novèla Provincia de Narbonesa. Los romans fondèron Tolosa sus son siti actual e la vila s'espandissiá del Capitòli als Salins. Lo fòrum se situava a l'entorn de la plaça Esquiròl sul Cardio Maximus (l'ais actual carrièra Sant Roman/ carrièra dels filatièrs). Tolosa èra un centre administratiu e intelectual màger de la Provincia.

Tolosa antiqua e medievala

Edat Mejana

A l'Edat Mejana, la vila foguèt longtemps independenta. Los comtes de Tolosa espandiguèron lor domeni sus la mai granda partida del Miègjorn de la França constituent atal la província de Lengadòc. Aprèp la crosada contra los Albigeses lo Lengadòc es ratachat al rei de França en 1271. Testig de la preséncia dels comtes de Tolosa, las rèstas de las fondacions del castèl comtal son estadas recentament mesas a jorn prèp de la pòrta sud de la vila medievala a l'emplaçament de la plaça del salin.

Durant la Renaissença (fin del sègle XV, XVI, Tolosa coneguèt un periòde de granda prosperitat, gràcias a l'industria del pastel. Dos simbòls de la vila, lo Pan-Nòu e lo Canal del Miègjorn, son realisats respectivament en 1632 e en 1682.

Lo Capitòli es construch, ele, al sègle XVIII. En 1762, se desròtla l'afar Calas : lo cas d'un protestant injustament condemnat provoca una celèbra intervencion de Voltaire.

En 1814, la batalha de Tolosa opausa los anglo-espanhòls de Wellington als franceses del marescal napoleonian Soult, qui mentre qu'aguèssen capitat a resistar son contrenhs de se retirar.

Dins las annadas 1920, Tolosa foguèt la vila dels pionièrs de l'aviacion, jos l'impulsion de Pierre-Georges Latécoère, qu'instaurèt des ligasons ambe Casablanca e Dakar. En 1927, l'Aeropostala foguèt creada, ambe de figuras coma Antoine de Saint-Exupéry e Jean Mermoz.

Pendant la Segonda Guèrra mondiala, la vila fut épargnée per les combats, mais la résistance s'y développa fortament. Elle fut abandonnée per les troupes d'occupacion allemandes peu après lo desbarcament de Normandia.

Au début des années 1960, de nombreux rapatriés d'Algérie vinrent s'installer a Tolosa, e s'ajoutèrent aux nombreux réfugiés républicains espagnols arrivés après la victoire de Franco en 1939. La vila devient préfecture de la région Miègjorn Pirenèus.

Lo nombre d'abitants de la comuna augmenta fòrça rapidament, de 269 000 abitants en 1954 a 380 000 en 1968 puèi 390 350 abitants en 1999 per atteindre los 426 700 abitants en 2004.

Veire Istòria de Tolosa. Istòria de Miègjorn Pirenèus.

Lengas

Senhalizacion bilingüa a Tolosa

La lenga istorica de Tolosa es l'occitan. La particularitat de la ciutat es qu'es situada sus la termièra entre los parlars lengadocians e los gascons. Mai se la legenda vòl que se parle gascon a Sant Subran (riba esquèrra de Garona) e lengadocian al centre-ciutat, los primièrs vilatges gascons son, dins la comuna de Tolosa, Sant Martin e Sant Simon. Lo parlar lengadocian de Tolosa, lo Tolosan de còps sonat Mondin (de "Raimondin", referéncia a la dinastia comtala), es un parlar sud-lengadocian. Foguèt mai que mai illustrat per Pèire Godolin. L'occitan quitèt d'èsser regularament ausit per carrièras dins las annadas 20 fòra cèrts barris populars coma la Landa, Sant Subran o Bonafe ont se lo podiá ausir fins a las annadas 60.

Lo francés penetrèt las classas nautas de la ciutat a la fin de l'edat mejana e lo cambiament de lenga (al mens a l'escrich e dins los registres formals) per l'eleit se passèt entre 1500 e 1530. Lo francés parlat a Tolosa aguèt longtemps una marca occitana, que siá dins la prononciacion (lo conegut accent), dins la sintaxi o dins lo vocabulari. Aquel francés regional (francitan) es tanben a se perdre.

Cal notar l'importància qu'aguèron las comunautats castelhanofòna e catalanofòna dins las annadas 50 e 60 causa de la massiva immigracion, politica (la retirada) o economica. Tolosa foguèt un centre de creacion teatrala, mai que mai antifranquista, en castelhan e catalan dins aquel periòde.

Administracion

Veire la lista dels cònsols de Tolosa.

Los cònsols precedents èran :

Tolosa es devesida en 15 ; veire tanben cantons de la Garona Nauta :

Ensenhament superior e recèrca

Los tres pòles universitaris son :

L'importéncia de la vida universitària a Tolosa se manifèsta tanben per la riquessa e la diversitat dels laboratòtis de recerca presents suls campús universitaris e dels centres ospitalò-universitaris.

Las principalas grandas escòlas :

Economia

Agricultura, cultura maraîchère

Coma la màger part de las grandas vilas situadas en plana alluviala, Tolosa a développé una culture maraîchère propre a li permetre un approvisionnament regular en produits frais. Ainsi, lo sud-èst e lo nòrd de la vila son de zònas tradicionalament dévolues a ce tipe de culturas. Çaquelà, aquesta pratica tend a diminuer, les surfaces disponibles se réduisant sous la pression foncière.

Tolosa es tanben connue per la cultura de la violeta, per sas flors e son perfum.

Aeronautica e espaci

La vila a un long passé historique lié a l'aviacion, dempuèi la fin de la Primièra Guèrra mondiala, epòca où les activités de ce type avaient été délocalisées dans aquesta zòna alors considérée coma suffisamment éloignée des lignes de fran tradicionnelles. Latécoère dispose ainsi per exemple d'importants ateliers en pleine vila.

Capitala Européenne de l'Aéronautique e de l'Espaci, e siège d'Airbus Industrias, Tolosa es tanben amb Hambourg (Allemagne) l'un des deux pôles européens causits per Airbus per la concepcion, l'assemblage e les essais des avions de sa gamme, coma l'A380. L'usine es située a l'oèst de Tolosa, a cheval sul quartier de Saint-Martin-del-Touch e la comuna limitrofe de Blagnac. De nombreux chefs d'états e de personnalités l'an visitée, dan notamment : lo président français Jacques Chirac dans l'été 2002, lo premier ministre chinois en 2003, la reine Élisabeth II del Royaume-Uni en avril 2004.

Lo secteur spatial es quant a lui notamment représenté per lo CNES dans lo secteur public, e des sociétés coma SPOT Images (imagerie satellitaire), Astrium e Alcatel (constructeurs de satellites -charges utiles e modules de service-).

Quimia

Situé principalament dans la zòna sud de la vila, lo pôle chimique comprend des entreprises des secteurs de la chimie lourde (AZF : engrais azotés), des carburants, explosifs e feux d'artifices (SNPE, Ets Lacroix), de la chimie farmaceutique, de la peinture (pigments)...

Lo pôle chimique tolosenc a connu une importante activité jusqu'a la catastrofe del 21 de setembre 2001 : l'explosion de l'usine AZF a fait 30 morts e environ 2 500 blessés, ainsi que des dégâts matériels considérables (Universitat de Tolosa-Lo Mirail, quartiers Empalot, La Reynerie, Rangueil e l'hôpital psychiatrique Marchand en particulier).

Aquesta activitat tend dempuèi a se réorienter vers de la chimie fine e la chimie farmaceutique, jugées moins polluantes e moins menaçantes per la populacion.

Informatica

De nombreuses entreprises del secteur son implantées a Tolosa, bénéficiant de la qualité de la formacion universitaire e des grandas escòlas locales. Notamment les SSII Atos Origin, Capgemini, Unilog, CS, Coframi e IBM.

La comunautat d'aglomeracion del Grand Tolosa s'es dotée dempuèi fin 2001 d'une excellente infrastructure métropolitaine de télécommunicacions (IMT). Composée de 5 boucles totalisant 77 km de fibre optique l'IMT s'étend sul Grand Tolosa del nòrd au sud e d'es en oèst autour de Tolosa, de Blagnac a Labège e de L'Union a Tournefeuille. Passant principalament per lo métro tolosenc, lo Périférique e lo Canal del Miègjorn. Chaque câble es composé de 144 fibres optiques noires, chaque paire de fibre offre une capacité de 2,5 Gb/s dans les deux sens.

Veire lo siti oficial de l'IMT dins los ligams.

Meteorologia

Lo Centre Nacional de Calcul de Météo-France es installat dempuèi 1982 a Tolosa. Es en particular au sein de ce centre que son efectuadas las previsions meteorologicas per la France entière.

La Météopôle de Tolosa regroupe de plus lo Centre Nacional de Recherches Météorologiques (CNRM).

Mediàs

  • Certaines télévisions son installées a Tolosa :
    • TLT es la télévision locale de Tolosa. Es installée a la nouvelle Médiathèque José Cabanis, a Marengo (a l'origine son siège était a Compans-Cafarelli).
    • Tv Bruits son des télévisions associatives qui émettent tanben a Tolosa.
    • OC-TV es une télévision sus Internet
    • France 3 Sud es la télévision régionale del Sud, ses studios son situés a la Cépière.
    • M6 a tanben un décrochage local a Tolosa.

Cultura

La vie culturelle tolosenca es riche :

  • des apports liés a diverses vagues d'immigracion (espagnole durant la guerre civile, pied-noir dans les années 1960, maghrébine dans les années 1970) ;
  • de la diversité e de la jeunesse de la populacion estudiantine ;
  • de la mouvance culturelle alternative ;

Teatre

Tolosa a été lo terreau d'éclosion de compagnies de théâtre de carrièra coma Royal de Luxe e de tout un movement d'artistes liés a la scène urbaine.

Plusieurs scènes coma lo Théâtre de la cité, lo Grenier-Théâtre accueillent des pièces chaque année. La vie théâtrale amateur connaît egalament une activité importante.

Musica

Les opéras son proposés per lo Teatre del Capitòli de Tolosa dins l'Orquèstra Nacional del Capitòli de Tolosa s'es fait una réputacion internacionala dans lo domeni de la musica classica, sous la direccion de Michel Plasson. Notons entre autres, la "halle aux grains", prestigieuse salle réputée per son acostica, e qui abritait jadis un marché. Tolosa se défend bien sus la musique des années 80 e 90.

Dans un autre domaine, plusieurs artistes e groupes tolosencs se son fait une réputacion nacionala en chanson française coma :

N'oublions surtout pas la célèbre « Tolosenca » del compositeur Louis Deffès. (chantée ici per Benjamin Auriol).

Espectacles

Salles :

  • Lo Bikini, petite sala mitica de Tolosa, de nombreux artistes de renom s'y son produits. La salle a été soufflée lors de l'explosion d'AZF. Sa reconstruccion au bord del Canal del Miègjorn es prévue per 2005, dans une configuracion un peu plus granda (1200 personnes) ; dans l'attente, la salle des fêtes de Ramonvila accueille la programmacion.
  • Lo Zénith de Tolosa, plus granda salle couverte de France (9 000 pers.) après Bercy (15 000 pers.) ;
  • Lo Palais des Sports de Tolosa (actualament en reconstruccion). Es estat entièrament rasat, sas estructuras portairas ayant egalament sofèrt de la catastròfa d'AZF ;
  • La glèisa Sant Pèire de las Cosinas es estada recentament dobèrta coma auditorium e sala d'espectacle.

Festivals :

  • Piano aux Jacobins
  • Printemps de septembre
  • Houfastival
  • Ça bouge encore
  • Festival del cinéma d'Amérique latine
  • Rio Loco
  • Aiguill'ART
  • Tolosa les Orgues
  • Convivencia
  • Lo Forum de l'Image
  • Festival N7
  • Printemps de l'INP

Fotografia

Galerie del Castèl d'aiga.

La Galerie del Castèl d'Aiga met en scèna regularament d'exposicions fotograficas. Jean Dieuzaide en fut un acteur renommé e souvent exposé. D'eveniments a l'entorn de la fotografia coma lo « printemps de setembre » ou « lo Forum de l'Image » son egalament organisats sous forma de festivals.

Gastronomia

Au cœur del Sud-Oèst, Tolosa ocupa une plaça estrategica a proximité de la Gascogne. Les restaurants de la vila servent donc de nombreuses spécialités a base de canard (gras de préférence). Çaquelà lo plat qu'es lo plus connu es sens doute lo cassoulet, a base de saucisse de Tolosa e de haricots blancs, alimentant une querelle ancestrale entre les partisans del cassoulet de Castelnaudary canre ceux del cassoulet de Tolosa sus ses origines e per les départager en qualité gustative. A noter tanben lo Cachou Lajaunie, inventé en 1880 a Tolosa per Léon Lajaunie, farmacien.

Monuments e luòcs toristics

Tolosa es classée vila d'art e d'istòria. Les boulevards de ceinture déterminent lo plus grand Secteur Sauvegardé de France (220 ha). De nombreux lieux tolosencs son a découvrir en flânant. Lo patrimoine de bâtiments religieux es particulièrament riche, amb quelques curiosités coma la glèisa des Jacobins (nef a piliers centraux en palmiers). Tolosa es la vila française qui compte lo plus d'hôtels particuliers de la Renaissance, dus a l'âge d'or del pastel.

L'Ostal de la Comuna, plaça del Capitòli
Lo Pont Nòu
Lo Pont Sant Pèire la nuit
La Prairie des Filtres
Les toits de Tolosa dempuèi la carrièra Boulbonne

Bastiments e luòcs publics remarcables

Bastiments religioses

Musèus

Les nombreux musèus de la vila presentan un patrimòni istoric important, parmi ceux-ci, on peut citer :

Tolosa, vila d'Espòrt

Personas celèbras nascudas a Tolosa

Bessonatges e acòrdis de cooperacion

La vila de Tolosa es bessonada amb las vilas seguentas (per òrdre cronologic) :

Nosèt d'acòrdis de cooperacion amb :

Tolosa a tanben una vila d'adopcion : Cinpiaturzii (Bandièra: RomaniaRomania).