Maridatge : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Idioma-bot (discussion | contribucions)
TXiKiBoT (discussion | contribucions)
m Bot: Adjuntet: ro:Căsătorie, wuu:婚姻
Linha 69 : Linha 69 :
[[pt:Casamento]]
[[pt:Casamento]]
[[qu:Kasarakuy]]
[[qu:Kasarakuy]]
[[ro:Căsătorie]]
[[ru:Брачный союз]]
[[ru:Брачный союз]]
[[simple:Marriage]]
[[simple:Marriage]]
Linha 83 : Linha 84 :
[[vi:Hôn nhân]]
[[vi:Hôn nhân]]
[[wa:Mariaedje]]
[[wa:Mariaedje]]
[[wuu:婚姻]]
[[yi:אישית]]
[[yi:אישית]]
[[zh:婚姻]]
[[zh:婚姻]]

Version del 8 novembre de 2008 a 08.43

Lo matrimòni es un ligam entre doas personas amb una reconeissença sociala, culturala o juridica, dins la tòca de porgir un marc d'emparament mutual o d'emparament de la descendéncia. Pòt èsser motivat per d'interèsses personals, economics, sentimentals, d'emparament de la familha o coma mejan d'obténer mantun avantatge social. Lo matrimòni pòt èsser civil o religiós. Los dreches, devers e *requisits del matrimòni son desparièrs, segon l'ordenança juridica.

Caracteristicas generalas

Lo matrimòni entre un òme e una femna es lo mai corrent. Las societats que permeton la poligàmia coma varietat acceptada de matrimòni son estatisticament pus frequentas que las que permeton sonque la monogàmia; ça que la, la monogàmia es tanben la practica mai comuna dins las primièras. Lo matrimòni es considerat un concèpte important pr'amor que contribuís a definir l'estructura de la societat, en crear un ligam entre personas pas pròchas en linha de sang. Una de sas foncions largament reconegudas es la reproduccion e socializacion dels filhs. Dins las societats d'influéncia occidentala se distinguís generalament entre matrimòni civil e religiós: lo primièr es una institucion culturala derivada dels precèptes d'una religion, e lo segond una forma juridica qu'implica una reconeissença e un ensems de devers e de dreches definits legalament e culturalament.

Fondaments juridics

A partir del sègle XX, las societats d'influéncia occidentala e liberala obsèrvan lo principi d'egalitat.

La dualitat es lo fondament de la convivéncia e de la procreacion dins lo matrimòni. Lo contengut dels dreches e dels devers del matrimòni vària en foncion de l'ordenança juridica de cada país, mas totes impausan generalament l'obligacion de viure amassa e de se gardar de fidelitat, de s'ajudar mutualament, de contribuir al *maintien (fr) de las cargas parentalas e d'exercir conjuntament la potestat domestica e la potestat parentala subre los filhs.

Lo matrimòni entre personas del meteis sèxe es estat admés als País Bas, en Belgica, Espanha, Canadà, Sud-Africa e Massachusetts.

Efèctes del matrimòni

Lo matrimòni produtz unes efèctes juridics entre lo marit e la molhèr e davant tresenas personas, que lors fondaments son las obligacions conjugalas e lo regim economic del matrimòni.

Origina del tèrme

Lo mot matrimòni"coma nom de l'institucion sociala e juridica deriva de la practica e del Drech roman. Son origina etimologica es l'expression matri-monium (lo drech qu'aquerís la femna per tal de poder legalament èsser de maire). La concepcion romana se basa sus l'idèa que la possibilitat que la natura dòna a la femna exigís la *subjeccion a un marit en *sustitucion de son paire e que sos filhs ajan un paire legitim, que n'èsser sosmetuts fins a lor capacitat legala plena: es la figura del pater familias roman.

Los aniversaris segon la cultura populara occidentala

La cultura occidentala celèbra los aniversaris del matrimòni e los liga amb un element material. Los mai comuns son los seguents: 1er aniversari: papièr o coton; 5en: fusta; 10en: estanh; 12en: seda; 15en: cristal; 22en: bronze; 25en: plata; 30en: pèrla; 50en: òr; 60en: diamant; 70en: platin.