Castèth de Bètlòc : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
TXiKiBoT (discussion | contribucions)
m Bot: Adjuntet: en:Château de Bellocq
Broishet (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 1 : Linha 1 :
[[Imatge:CastèthdeBetlocPerhiu.jpg|thumb|300px|left|Perhiu deu castèth]]
[[Imatge:CastèthdeBetlocPerhiu.jpg|thumb|300px|left|Perhiu deu castèth]]
Lo '''castèth de [[Bètlòc]]''' qu'ei ua hortalessa bearnesa de capvath bastida peu vescomte [[Gaston VII de Bearn]] au ras deu [[gave de Pau]] enter [[1250]] e [[1280]]. Aquesta hortalessa qu'ostendèva ua forma de [[quadrilatèr]] dab quate tors. Ua bastida (qui vadore la vila de [[Bètlòc]]) que ho fondada alentor un còp lo castèth acabat.
Lo '''castèth de [[Bètlòc]]''' qu'ei ua hortalessa bearnesa de capvath bastida peu vescomte [[Gaston VII de Bearn]] au ras deu [[gave de Pau]] enter [[1250]] e [[1280]]. Aquesta hortalessa qu'ostendèva ua fòrma de [[quadrilatèr]] dab quate tors. Ua bastida (qui vaderà la vila de [[Bètlòc]]) que ho fondada aus entorns un còp lo castèth acabat.


[[Imatge:BetlocPortau.jpg|200px|thumb|Entrada deu castèth]]
[[Imatge:BetlocPortau.jpg|200px|thumb|Entrada deu castèth]]
En [[1370]], [[Gaston Febus]] que'u hortifiquè enqüera mei entà emparar la soa termièra septentrionau potenciaument miaçada per [[Anglatèrra]] e [[Armanhac]].
En [[1370]], [[Gaston Febus]] que'u fortifiquè enqüèra mei entà emparar la soa termièra septentrionau qui podèva estar miaçada per [[Anglatèrra]] e [[Armanhac]].




Bètlòc que ho a còp residéncia reiau d'[[Enric II de Labrit]] e de la soa hilha [[Joana de Labrit]].
Bètlòc que ho a còps residéncia reiau d'[[Enric II de Labrit]] e de la soa hilha [[Joana de Labrit]].


Durant las guèrras de religion que ho ocupada peus catolics de [[Terride]] e que resistè victoriosament au assauts de las òsts protestantas de [[Gabriel de Montgomery]].
Durant las guèrras de religion, que ho aucupat peus catolics de [[Terride]] e que resistè victoriosament aus assauts de las òsts protestantas de [[Gabriel de Montgomery]].
[[Imatge:BetlocCort.jpg|thumb|150px|left|Portau e cort deu castèth]]
[[Imatge:BetlocCort.jpg|thumb|150px|left|Portau e cort deu castèth]]
En [[1620]] [[Loís XIII de França|Loís XIII]] que'u he cremar entà qui non podosse pas estar pres ni utilizat peus protestants.
En [[1620]] [[Loís XIII de França|Loís XIII]] que'u he cremar entà que non podosse pas estar pres ni utilizat peus protestants.


Que ho classat monument istoric en [[1925]] e monument de França en [[1997]].
Que ho classat monument istoric en [[1925]] e monument de França en [[1997]].


Uei lo castèth de Bèthlòc qu'ei entornejat de vinhas qui produsen [[Bear (vin)|Bearn]] e [[arroset de Bearn]].
Uei, lo castèth de Bètlòc qu'ei entornejat de vinhas qui produseishen [[Bearn (vin)|Bearn]] e [[arroset de Bearn]].





Version del 5 novembre de 2008 a 21.45

Perhiu deu castèth

Lo castèth de Bètlòc qu'ei ua hortalessa bearnesa de capvath bastida peu vescomte Gaston VII de Bearn au ras deu gave de Pau enter 1250 e 1280. Aquesta hortalessa qu'ostendèva ua fòrma de quadrilatèr dab quate tors. Ua bastida (qui vaderà la vila de Bètlòc) que ho fondada aus entorns un còp lo castèth acabat.

Entrada deu castèth

En 1370, Gaston Febus que'u fortifiquè enqüèra mei entà emparar la soa termièra septentrionau qui podèva estar miaçada per Anglatèrra e Armanhac.


Bètlòc que ho a còps residéncia reiau d'Enric II de Labrit e de la soa hilha Joana de Labrit.

Durant las guèrras de religion, que ho aucupat peus catolics de Terride e que resistè victoriosament aus assauts de las òsts protestantas de Gabriel de Montgomery.

Portau e cort deu castèth

En 1620 Loís XIII que'u he cremar entà que non podosse pas estar pres ni utilizat peus protestants.

Que ho classat monument istoric en 1925 e monument de França en 1997.

Uei, lo castèth de Bètlòc qu'ei entornejat de vinhas qui produseishen Bearn e arroset de Bearn.


Bearn Armas de Bearn