Satira : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Robbot (discussion | contribucions)
m Bot: Adjuntet: ca, el, sk, ta Modificat: ru
VolkovBot (discussion | contribucions)
m Bot: Adjuntet: fa:طنز
Linha 28 : Linha 28 :
[[es:Sátira]]
[[es:Sátira]]
[[et:Satiir]]
[[et:Satiir]]
[[fa:طنز]]
[[fi:Satiiri]]
[[fi:Satiiri]]
[[fr:Satire]]
[[fr:Satire]]

Version del 18 octobre de 2008 a 17.38

La satira es un sosgenre liric qu'exprimís d'indignacion cap a mantuna causa o persona, amb una tòca moralizairitz, ludica o risolièra. S'escriu en pròsa o en vèrs o en alternant las doas formas (satira menipea).

Origina

Sorgís en Grècia (los iambografs Simonides de Amorgos e Arquiloco de Pharos principalament, encara que tanben lo comediograf Aristofanes, l'utilizan dins sas òbras, coma tanben lo poèta Bion e los filosòfs cinics Menip de Gadara e Lucian de Samosata), mas se desvolòpa fondamentalament a Roma (Enni, Lucili, Varron, Catul, Oraci, Juvenal, Persi, Marcial, per ordre cronologic). Marc Fabi Quintilian considerava tanben la satira coma un genre complètament roman.

Estil

La satira se servís generalament de l'umor, de l'anecdòta e de l'engenh per tal de ridiculizar los defèctes socials o individuals, en fassent atal una critica sociala; imita de còps l'epigrama, qu'exprimís un sol concèpte e un unic tèma de borla; mas, al contrari, la satira es generalament pus longa e prolixa.

Autors

Enni, Lucili e Varron escriguèron de satiras inspiradas per la filosofia cinica o estoica, que s'exprimiá a travèrs discors morals nomenats diatribas. Epictet, Bion, Menip e Lucian de Samosata avián ja escrich aquel tipe de discors que ridiculizavan los defèctes morals e socials e serviguèron de modèl d'aquestes escrivans latins.

Satirs espanhòls

En Espanha lo genre se cultivèt dempuèi l'Edat Mejana; lo primièr foguèt Juan Ruiz, archiprèire d'Hita, autor del Libre de bon amor ont ataquèt lo poder igualador de l'argent per desordenar l'immutable ordre social estamental medieval. Lo genre satiric entrèt tanben dins la composicion de nombroses genres coma lo roman picaresc, la faula, l'article periodistic o la pèça teatrala de costumas, l'esperpento de Ramón María del Valle-Inclán o la tragèdia grotesca de Carlos Arniches; fa partida essenciala d'òbras tan importantas coma Don Quishòt de La Mancha de Miguel de Cervantes. Foguèron tanben d'autors satirics espanhòls, pendent l'Edat Mejana, Pedro López de Ayala e nombroses autors de la sonada poesia cançonièra del sègle XV, entre els los redactors anonims dels Coblets del provincial (Coplas del provincial), dels Coblets de Mingo Revulgo (Coplas de Mingo Revulgo) e dels Coblets de la *fornièra *boulangère[fr] (Coplas de la panadera).