ARN polimerasa : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 23 : Linha 23 :


== ARN polimerasa eucariota ==
== ARN polimerasa eucariota ==
Las cellulas [[eucariota]]s an de tipes differents d'ARN polimerases amb diferéncias estructurales e foncionales concrètas
Las cellulas [[eucariòta]]s an de tipes differents d'ARN polimerases amb diferéncias estructurales e foncionales concrètas
* '''ARN polimerasa I''': sintèsi, apariament, revision e correccion e eliminacion dels cebadors (''primers''). Sintetisa de precursors d'[[ARN ribosòmic]] (ARNr).
* '''ARN polimerasa I''': sintèsi, apariament, revision e correccion e eliminacion dels cebadors (''primers''). Sintetisa de precursors d'[[ARN ribosòmic]] (ARNr).
* '''ARN polimerasa II''': apariament, sintèsi de precursors d'[[ARN messatgièr]]. Aquela polimerasa es l'isoforma mai estudiada e requerís de [[factor de transcripcion|factors de transcripcion]] perque se jonha a un promotor genic. Son estructura tridimensionalla es estat elucidada per [[Roger Kornberg]] de la [[Universitat de Stanford]], que recebèt lo [[Prèmi Nobel de Quimia]] l'an [[2006]].
* '''ARN polimerasa II''': apariament, sintèsi de precursors d'[[ARN messatgièr]]. Aquela polimerasa es l'isoforma mai estudiada e requerís de [[factor de transcripcion|factors de transcripcion]] perque se jonha a un promotor genic. Son estructura tridimensionalla es estat elucidada per [[Roger Kornberg]] de la [[Universitat de Stanford]], que recebèt lo [[Prèmi Nobel de Quimia]] l'an [[2006]].
Linha 31 : Linha 31 :


* Autres tipes d'ARN polimerases se tròban al [[mitocondri]], al [[cloroplast]] e al nuclèu del [[ribosoma]].
* Autres tipes d'ARN polimerases se tròban al [[mitocondri]], al [[cloroplast]] e al nuclèu del [[ribosoma]].




== Articles tanhents ==
== Articles tanhents ==

Version del 16 octobre de 2008 a 07.50

ARN polmerasa (en verd) catalisant la sintèsi d'un ARN per apariment complementari suber un tròç d'ua molecula d'ADN oberta

L'ARN polimerasa qu'ei un enzim qui catalisa la fabricacion d'ua molecula d'acid ribonucleïc (ARN) complementària de la sequéncia nucleotidica d'un tròç d'ADN.

Aqueth enzim qu'ei present en çò de tot los estes vius. D'un punt de vista quimic, l'ARN polimerasa qu'ei un nucleotidil transferasa qui horneish ribonucleotids (los nucleotids especifics de l'ARN) suber ua extremitat 3' d'un tròç d'ARN. Aquesta catalisa que s'apera transcripcion genetica.

Au contre de l'ADN polimerasa (qui, en vertat, b'ei un complexe enzimatic on mei d'un enzim e realiza sengle partida de las operacions qui desbocan sus la sintèsi d'ua navèra molecula d'ADN), l'ARN polimerasa qu'ei constituida d'un sol tròç e que realiza sola totas las operacions de sintèsi de l'ARN ; aquestas que son :

  • Arreconéisher ua sequéncia nucleotidica suber l'ADN qui da l'òrde de començar la transcripcion (per aquesta reson b'ei aperada aperada sequéncia d'iniciacion).
  • Obrir e mantiéner oberta l'eliç dobla d'ADN entà qu'ua de las doas cadenas de nucleotids d'aquesta macromolecula e pòsca estar copiada.
  • Hornir los ribonucleotids (los nucleotids de l'ARN) en tot atau alongar e perlongar la cadena d'ARN.
  • Acabar la transcripcion de la sequéncia de l'ADN en ua navèra molecula ARN qui's deu alavetz destacar entà se liberar de la soa sequència d'ADN matritz e de l'ARN polimerasa qui catalizè la soa sintèsi, entà atau poder realizar las soas foncions d'ARN.


ARN polimerasa procariota

En la cellula procariòta, lo meteis enzim cataliza la sintèsi de totes los tipes d'ARN: ARNm, ARNr e ARNt.

L'ARN polimerasa procariòta es formada de cinc subunitats d'environ 410 kDa α2ββ'ω, amb dos unitats α identicas, que se jonh al ADN de forma inespecifica per catalitzar la sintesi d'ARN. Per aumentar l'especificitat d'union a regions promotors, l'oloenzim requerís un factor σ. Doncàs l'enzim es format de cinc subunitats α2ββ'σω (480 kDa). L'estructura de l'ARN polimerasa presenta una fenedura de 55 Å de longitud e una amplària 25 Å. Aquela fenedura permet lo passatge de l'eliç dobla d'ADN, amb una mesura de 20 Å. Los 55 Å de longitud permeton acceptar una sequéncia d'ADN de 16 nucleotids.

Totas las unitats que forman l'enzim foncionan amassa per menar a tèrme las reaccions de transcripcion. La subunitat β' participa a l'union de l'ADN, la subunitat β conten part del centre actiu e la subunitat σ es implicada principalament en l'iniciacion de la transcripcion, dissociant-se de la rèsta de l'enzim un còp iniciat la transcripcion.

Las ARN polimerases dels organismes procariòtas foncionan de forma analoga, malgrat que la seqüència de qualqu'una de sos subunitats pòt diferir.

ARN polimerasa eucariota

Las cellulas eucariòtas an de tipes differents d'ARN polimerases amb diferéncias estructurales e foncionales concrètas

  • ARN polimerasa IV e V: apariament dins de condicions especial.

Articles tanhents