Occitània : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
TXiKiBoT (discussion | contribucions)
m Bot: Adjuntet: hr:Oksitanija
Vivarés (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Linha 21 : Linha 21 :
|}
|}
[[Imatge:Occitania blanck map.PNG|thumb|295px|right|Mapa generala d'Occitània]]
[[Imatge:Occitania blanck map.PNG|thumb|295px|right|Mapa generala d'Occitània]]
'''Occitània''' es lo país del sud-oèst d'[[Euròpa]] que correspond al domèni lingüistic contemporanèu de la lenga [[Occitan|occitana]]. Segon d'unes Occitània forma una nacion<ref>Per exemple los estatuts de 1911 del [[Felibritge]] dison, a l'article 2 : ''Lou Felibrige es establi pèr garda longo-mai à la nacioun óucitano, sa lengo, sis us, soun gàubi e tout ço que coutituïs soun èime naciounau. Sa dóutrino es caupudo dins lis obro de Frederi Mistral e de si disciple.'' Citacion sul blòg [http://provencou.online.fr/blog/index.php?2007/04/12/6-felibrige-et-langue-doc Prouvencou]</ref> (e los occitans son un pòble), segon d'autres es solament un espaci lingüistic e cultural.
'''Occitània''' es lo país del sud-oèst d'[[Euròpa]] que correspond al domeni lingüistic contemporanèu de la lenga [[Occitan|occitana]]. Segon d'unes Occitània forma una nacion<ref>Per exemple los estatuts de 1911 del [[Felibritge]] dison, a l'article 2 : ''Lou Felibrige es establi pèr garda longo-mai à la nacioun óucitano, sa lengo, sis us, soun gàubi e tout ço que coutituïs soun èime naciounau. Sa dóutrino es caupudo dins lis obro de Frederi Mistral e de si disciple.'' Citacion sul blòg [http://provencou.online.fr/blog/index.php?2007/04/12/6-felibrige-et-langue-doc Prouvencou]</ref> (e los occitans son un pòble), segon d'autres es solament un espaci lingüistic e cultural.


La mapa d'Occitània se religa dirèctament amb la definicion de la lenga e de la cultura occitanas.
La mapa d'Occitània se religa dirèctament amb la definicion de la lenga e de la cultura occitanas.

Version del 12 octobre de 2008 a 18.03

Occitània
Bandièra occitana amb l'estela
Bandièra occitana sens l'estela
Nom Occitània
Devisas :
Larguesa, Convivéncia, Paratge / Volèm viure al País
Religions principalas cristianisme (catolicisme, calvinisme), islam, judaïsme
Vilas mai grandas Marselha, Tolosa, Bordèu, Tolon, Niça, Montpelhièr, Limòtges, Nimes, Clarmont, Ais de Provença, Avinhon, Pau, Baiona, Valença, Besièrs, Tarba, Montalban, Montluçon, Agen
Gentilici occitan, occitana
Mapa generala d'Occitània

Occitània es lo país del sud-oèst d'Euròpa que correspond al domeni lingüistic contemporanèu de la lenga occitana. Segon d'unes Occitània forma una nacion[1] (e los occitans son un pòble), segon d'autres es solament un espaci lingüistic e cultural.

La mapa d'Occitània se religa dirèctament amb la definicion de la lenga e de la cultura occitanas.

Segond los dialèctes, Occitània se pòt prononciar [utsiˈtanjɔ, uksiˈtanjɔ, usi'tanjɔ, ukʃiˈtanjɔ, uksiˈtanja].

Nom

Article principal: Nom d'Occitània

Occitània ven del latin medieval Occitania. La primièra part del mot, Occ-, ven de l'occitan òc e de l'expression lenga d'òc, en italian lingua d'oc, un nom que Dante donèt a l'occitan segon lo sieu biais de dire de "òc" (per oposicion a la lenga de si qu'es l'italian e a la lenga d'oïl qu'es lo francés). La terminason -itània es probable una imitacion del vièlh nom [Aqu]itània.

Geografia

Article principal : Geografia d'Occitània

Occitània es un espaci situat entre mar Granda (l'ocean Atlantic tanben apelat peugue en gascon) e mar Nòstra (la mar Mediterranèa), dels Aups e del massís central als Pirenèus, en Euròpa occidentala.

Son clima es temperat.

Sa populacion estimada es de 14 o 15 milions d'abitants. Sa superfícia es d'aproximativament 190 000 o 200 000 km2.

Lo gentilici es occitan -a.

Lengas

Articles principals : Lenga occitana, Lengas d'Occitània.

La lenga que definís Occitània es l'occitan, qu'es situacion minorizada tant en França (la reconeissença de las lengas regionalas dins la Constitucion après la refòrma de 2008 càmbia pas res concrètament), qu'en Itàlia e dins la Val d'Aran, ont a pasmens l'estatut de lenga co-oficiala (dempuèi 2006 aquela co-oficialetat es valedoira dins tota la Generalitat de Catalonha).

A despart de las lengas dels estats e de las regions (espanhòl e catalan, francés, italian e piemontés), se parla tanben un fum de lengas d'immigracion economica o toristica. Gessa a pas cap d'estatut oficial çaquelà.

Istòria

Article principal : Istòria d'Occitània

Arts

Per mai de detalhs, vejatz : Lista de las arts en Occitània.

Personatges celèbres occitans

Per mai de detalhs, vejatz : Lista de personatges celèbres occitans.

Economia

Movements politics occitanistas

Per mai de detalhs, vejatz occitanisme politic.

Vejatz tanben

Ligams intèrnes

Ligams extèrnes

Referéncias

  1. Per exemple los estatuts de 1911 del Felibritge dison, a l'article 2 : Lou Felibrige es establi pèr garda longo-mai à la nacioun óucitano, sa lengo, sis us, soun gàubi e tout ço que coutituïs soun èime naciounau. Sa dóutrino es caupudo dins lis obro de Frederi Mistral e de si disciple. Citacion sul blòg Prouvencou
Occitània : ua vath deths Pirenèus, en Gasconha (Bigòrra)
Occitània : Montpelhièr, en Lengadòc
Occitània : Tula, en Lemosin
Occitània : Caors, en Guiana (Carcin) e lo sieu pont medieval
Occitània : Lo Puèi de Velai
Occitània : olivas au mercat de Tolon, en Provença
Occitània : Sarlat, en Guiana (Peiregòrd), de nuèch, dins la vila medievala
Occitània : champ de lavanda dins la region de Diá, en Daufinat
Occitània : Vichèi, en Borbonés, es celèbre per sas tèrmas, aicí lo Palais de las Fonts
Fichièr:Val d'Aran.jpg
Occitània : era Val d'Aran, en Gasconha, dab ua vista deth pic d'Anet ath hons