Precession : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
JAnDbot (discussion | contribucions)
m Bot: Adjuntet: he, hu, th Modificat: cs, it, ko, pt, tr, zh
Linha 17 : Linha 17 :


[[ca:Precessió]]
[[ca:Precessió]]
[[cs:Precese zemské osy]]
[[cs:Precese]]
[[da:Præcession]]
[[da:Præcession]]
[[de:Präzession]]
[[de:Präzession]]
Linha 28 : Linha 28 :
[[ga:Luainíocht]]
[[ga:Luainíocht]]
[[gl:Precesión]]
[[gl:Precesión]]
[[he:נקיפה]]
[[it:Precessione degli equinozi]]
[[hu:Precesszió]]
[[it:Precessione]]
[[ja:歳差]]
[[ja:歳差]]
[[ko:세차운동]]
[[ko:세차 운동]]
[[nds:Präzession]]
[[nds:Präzession]]
[[nl:Precessie]]
[[nl:Precessie]]
[[pl:Precesja]]
[[pl:Precesja]]
[[pt:Precessão dos equinócios]]
[[pt:Precessão]]
[[ro:Precesie]]
[[ro:Precesie]]
[[ru:Прецессия]]
[[ru:Прецессия]]
Linha 40 : Linha 42 :
[[sl:Precesija]]
[[sl:Precesija]]
[[sv:Precession]]
[[sv:Precession]]
[[th:การหมุนควง]]
[[tr:Presesyon]]
[[tr:Devinme]]
[[uk:Прецесія]]
[[uk:Прецесія]]
[[vi:Tiến động]]
[[vi:Tiến động]]
[[zh:岁差]]
[[zh:進動]]

Version del 8 octobre de 2008 a 08.32

Precession d'un giroscòpi

La precession es lo movement de l'ais de rotacion d'un còs solid; la precession es lo cambiament de la direccion de l'ais d'un objècte que rota. L'exemple tipic, lo movement que realiza una baudufa quand sa rotacion es pas verticala. I a dos tipes de precessions: la precession per causa de moments de fòrças extèrnas, e la precession sens moments de fòrças extèrnas.

Precession de la Tèrra

Per causa del movement de precession, la posicion qu'indica l'ais de la Tèrra dins l'esfèra celestiala se desplaça en seguissent un cercle barrat cada 25 800 ans (an platonic). Lo cercle de la precession a son centre dins lo pòl de l'ecliptica e, per aquò, la posicion dels pòls celèstes càmbia sempre. La precession de la Tèrra es causada per la fòrça gravitatoria de la Luna, del Solelh e de las autras planetas. Lo cambiament de la direccion de lais de rotacion de la Tèrra provòca una variacion del plan de l'Equador e, per aquò, de la linha d'interrupcion d'aqueste plan amb l'ecliptica. Aquesta linha soslinha dins l'esfèra celesta la direccion del punt Aret que retrograda subre l'ecliptica, un fenomèn apelat precession dels equinoccis.

Vejatz tanben