Vath d'Aussau : Diferéncia entre lei versions
Linha 5 : | Linha 5 : | ||
== Geografia == |
== Geografia == |
||
La vath d' |
La vath d'Aussau que's troba dens lo sud de Bearn : lo [[Haut Bearn]]. Qu'ei traucat peu [[gave d'Aussau]] qui's vuèita dens lo [[gave d'Auloron]]. Qu'ei la vath la mei orientau de Bearn e lo son [[Pic de Mieidia d'Aussau]] qu'ei un deus simbèus de Bearn e de la famosa equipa de rugbi de Pau : la [[Seccion Paulina]]. La vath d'Aussau que comunica dab [[Aragon]] peu pòrt deu [[Portalet]]. |
||
[[Image:Pic-du-midi-dossau.jpg|200px|left|thumb|Pic de Mieidia vist despuish lo lac gentau]] |
[[Image:Pic-du-midi-dossau.jpg|200px|left|thumb|Pic de Mieidia vist despuish lo lac gentau]] |
||
Version del 28 agost de 2008 a 00.08
La vath d'Aussau (reg. e non localament la vau d'Aussau, la val d'Aussau) que's tròba en Bearn. Qu'ei ua de las tres vaths bearnesas ; las duas autas que son las vath d'Aspa e la vath de Varetons. Los sons abitants que son los aussalés.
Geografia
La vath d'Aussau que's troba dens lo sud de Bearn : lo Haut Bearn. Qu'ei traucat peu gave d'Aussau qui's vuèita dens lo gave d'Auloron. Qu'ei la vath la mei orientau de Bearn e lo son Pic de Mieidia d'Aussau qu'ei un deus simbèus de Bearn e de la famosa equipa de rugbi de Pau : la Seccion Paulina. La vath d'Aussau que comunica dab Aragon peu pòrt deu Portalet.
Uei lo dia, d'un punt de vista adminstratiu, la vath d'Aussau que he partida deu departament deus Pirenèus Atlantics de la Region Aquitània de França.
Patrimòni
- Pic de Mieidia d'Aussau
- Vila de Larunts e lo son floclòr aussalés
- Arròc deus vutres a Asta-Beon
- Parc Nacionau deus Pirenèus
- Còth deu Portalet
- Lacs d'Aussau
- Lo trinòt d'Artosta
Arreproèrs e imatges
- Taths pleits nada gent vau com era d'Aussau.
- Peu plasèr de pleitejar, que's veneré tot çò qui a.
- A Aussau que pluman las aucas (çò qui's dit, segon Vastin Lespin, en ivèrn vist de la plana, quan la nèu e cad suber Aussau).
Bibliografia
- Lespy, Vastin ; Raimond, Pau. Diccionnaire béarnais ancien & moderne. Genèva : Slatkine Reprints, 1970, 1887.