Barròc : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Linha 1 : Linha 1 :
[[Imatge:Peter Paul Rubens 109.jpg|200px|right|thumb|[[Peter Paul Rubens]] : ''La caduda de [[Faeton]]'']]Lo '''barròc''' qu'ei un movement artistic istoricament ligat, a la debuta, dab la [[Contrareforma]] e qui's devolopè dens las diferentas arts (escultura, pintrura, literatura e musica enter autes) en s'i caracterisant per ua estetica deu maviment, de l'ascencion, de l'irregularitat (a còps dinc a l'assimetria), de l'eageracion e de la riquessa de las ondraduras.[[Imatge:SarrançaCampaner.jpg|thumb|150px|left|Campanèr de la glèisa de [[Sarrança]], [[Bearn]]]]
[[Imatge:Peter Paul Rubens 109.jpg|200px|right|thumb|[[Peter Paul Rubens]] : ''La caduda de [[Faeton]]'']]Lo '''barròc''' qu'ei un movement artistic istoricament ligat, a la debuta, dab la [[Contrareforma]] e qui's devolopè dens las diferentas arts (escultura, pintrura, literatura e musica enter autes) en s'i caracterisant per ua estetica deu maviment, de l'ascencion, de l'irregularitat (a còps dinc a l'assimetria), de l'eageracion e de la riquessa de las ondraduras.[[Imatge:SarrançaCampaner.jpg|thumb|150px|left|Campanèr de la glèisa de [[Sarrança]], [[Bearn]]]]


Partit de Roma (atau com ac he la Contrareforma) que s'espandí capvath gaireben Euròpa tota ([[Itàlia]], [[Espanha]] e las soas colonias americanas, [[Portugau]] e [[Brasil]], Àustria, Alemanha) ; en [[França]] que mesclè lèu dab lo classicisme, au punt qu'aqueste estil (qui s'opausa au barròc per la soa regularitat, simetria e discrecion de las ondraduras) be i hore considerat dominant e caracteristic.
Partit de Roma (atau com ac he la Contrareforma) que s'espandí capvath gaireben Euròpa tota (notament en [[Itàlia]], [[Espanha]] e las soas colonias americanas, [[Portugau]] e [[Brasil]], [[Àustria]], [[Alemanha]]) ; en [[França]] que mesclè lèu dab lo classicisme, au punt qu'aqueste estil (qui s'opausa au barròc per la soa regularitat, simetria e discrecion de las ondraduras) be i hore considerat dominant e caracteristic.


[[Imatge:CaperaDaurada2.jpg|thumb|right|200px|[[Capera Daurada (Arrens)]], [[Bigòrra]]]] L'escrivan [[lengadòc|lengadocian]][[Alem Surre-Garcia]] qu'explorè mei particularment lo concepte de barròc occitan qui poderé opausar ua [[Occitània]] barròca (com ac hon los sons vesins meridonaus) a la França classica (la França deu ''[[Grand siècle]]'' e de [[Loís XIV de França|Loís XIV]]).
[[Imatge:CaperaDaurada2.jpg|thumb|right|200px|[[Capera Daurada (Arrens)]], [[Bigòrra]]]] L'escrivan [[lengadòc|lengadocian]][[Alem Surre-Garcia]] qu'explorè mei particularment lo concepte de barròc occitan qui poderé opausar ua [[Occitània]] barròca (com ac hon los sons vesins meridonaus) a la França classica (la França deu ''[[Grand siècle]]'' e de [[Loís XIV de França|Loís XIV]]).

Version del 24 agost de 2008 a 19.14

Peter Paul Rubens : La caduda de Faeton

Lo barròc qu'ei un movement artistic istoricament ligat, a la debuta, dab la Contrareforma e qui's devolopè dens las diferentas arts (escultura, pintrura, literatura e musica enter autes) en s'i caracterisant per ua estetica deu maviment, de l'ascencion, de l'irregularitat (a còps dinc a l'assimetria), de l'eageracion e de la riquessa de las ondraduras.

Campanèr de la glèisa de Sarrança, Bearn

Partit de Roma (atau com ac he la Contrareforma) que s'espandí capvath gaireben Euròpa tota (notament en Itàlia, Espanha e las soas colonias americanas, Portugau e Brasil, Àustria, Alemanha) ; en França que mesclè lèu dab lo classicisme, au punt qu'aqueste estil (qui s'opausa au barròc per la soa regularitat, simetria e discrecion de las ondraduras) be i hore considerat dominant e caracteristic.

Capera Daurada (Arrens), Bigòrra

L'escrivan lengadocianAlem Surre-Garcia qu'explorè mei particularment lo concepte de barròc occitan qui poderé opausar ua Occitània barròca (com ac hon los sons vesins meridonaus) a la França classica (la França deu Grand siècle e de Loís XIV).