Gravetian : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
SieBot (discussion | contribucions)
m Bot: Modificat: sv:Gravettienkulturen
Cornelhac1 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 4 : Linha 4 :
Lo '''Gravetian''' es una fasa de la cultura [[Peiregordian]] del [[Paleolitic]] Superior. Se desvolopèt pendent una fasa climatica freda, que i predominavan los [[rangièr]]s e los [[mamot]]s. S'estendèt per la [[Peninsula Iberica]], [[França]], [[Belgica]], [[Itàlia]], [[Euròpa]] centrala, [[Ucraïna]] e per una partida de [[Russia]].
Lo '''Gravetian''' es una fasa de la cultura [[Peiregordian]] del [[Paleolitic]] Superior. Se desvolopèt pendent una fasa climatica freda, que i predominavan los [[rangièr]]s e los [[mamot]]s. S'estendèt per la [[Peninsula Iberica]], [[França]], [[Belgica]], [[Itàlia]], [[Euròpa]] centrala, [[Ucraïna]] e per una partida de [[Russia]].


I a una unitat culturala granda dins l'[[indústria]] litica, dins las estructuras d'abitacion, e dins las esculturas femeninas, apeladas [[vènus]]. Las [[vènus]] son de representacions femeninas de 10 cm de mejan. Lor siloeta presenta una exageracion dels atributs sexuals femenins. Las aisinas d'osses del gravetian son mendres que las de l'[[aurinhacian]], encara qu'apareisson los primièrs objèctes d'òs decorats. Apareis tanben la coseson d'[[argila]]. Las estructuras d'abitacion son nombrosas e, sovent, fòrça complèxas, dins de fòssas circularas ovalas, cavadas dins lo sòl glaçat, delimitadas per d'òsses de [[mamot]]. Aquela fasa, desvolopada de {{formatnum:30000}} abC a {{formatnum:22000}} abC, se caracteriza per la preséncia de burins nombroses ligats a de raspadors, de perforadors, o a de lamas troncadas. Per contra i a mens raspadors e aquels generalament son plans.
I a una unitat culturala granda dins l'[[indústria]] litica, dins las estructuras d'abitacion, e dins las esculturas femeninas, apeladas [[vènus]]. Las [[vènus]] son de representacions femeninas de 10 cm de mejan. Lor siloeta presenta una exageracion dels atributs sexuals femenins. Las aisinas d'osses del gravetian son mendres que las de l'[[aurinhacian]], encara qu'apareisson los primièrs objèctes d'òs decorats. Apareis tanben la coseson d'[[argila]]. Las estructuras d'abitacion son nombrosas e, sovent, fòrça complèxas, dins de fòssas circularas ovalas, cavadas dins lo sòl glaçat, delimitadas per d'òsses de [[mamot]]. Aquela fasa, desvolopada de {{formatnum:30000}} abC a {{formatnum:22000}} abC, se caracteriza per la preséncia de burins nombroses ligats a de raspadors, de perforadors, o a de lamas troncadas. Per contra i a mens raspadors e aqueles generalament son plans.


Una aisina caracteristica es la punta de La Graveta, d'esquina rectilinha. Apareisson tanben de lamas d'esquina rebaissada e de puntas de lança pichonas d'òs.
Una aisina caracteristica es la punta de La Graveta, d'esquina rectilinha. Apareisson tanben de lamas d'esquina rebaissada e de puntas de lança pichonas d'òs.

Version del 21 julhet de 2008 a 22.14

Puncha de la Graveta
Vènus dera Espuga

Lo Gravetian es una fasa de la cultura Peiregordian del Paleolitic Superior. Se desvolopèt pendent una fasa climatica freda, que i predominavan los rangièrs e los mamots. S'estendèt per la Peninsula Iberica, França, Belgica, Itàlia, Euròpa centrala, Ucraïna e per una partida de Russia.

I a una unitat culturala granda dins l'indústria litica, dins las estructuras d'abitacion, e dins las esculturas femeninas, apeladas vènus. Las vènus son de representacions femeninas de 10 cm de mejan. Lor siloeta presenta una exageracion dels atributs sexuals femenins. Las aisinas d'osses del gravetian son mendres que las de l'aurinhacian, encara qu'apareisson los primièrs objèctes d'òs decorats. Apareis tanben la coseson d'argila. Las estructuras d'abitacion son nombrosas e, sovent, fòrça complèxas, dins de fòssas circularas ovalas, cavadas dins lo sòl glaçat, delimitadas per d'òsses de mamot. Aquela fasa, desvolopada de 30 000 abC a 22 000 abC, se caracteriza per la preséncia de burins nombroses ligats a de raspadors, de perforadors, o a de lamas troncadas. Per contra i a mens raspadors e aqueles generalament son plans.

Una aisina caracteristica es la punta de La Graveta, d'esquina rectilinha. Apareisson tanben de lamas d'esquina rebaissada e de puntas de lança pichonas d'òs.