Terçon : Diferéncia entre lei versions

← Cambiament precedent Diferéncia seguenta →

Contengut suprimit Contengut apondut

En linha

Version del 15 junh de 2008 a 12.28

Un terçon ei ua division geografica pròpia ara Val d'Aran. Com division administrativa, estèc en plaça dera Querimonia, en 1313, dinc ara abolicion de la Querimonia en 1834 damb era nòva division provinciau. Se mantenguèc tradicionaument com element identitari e estoc restaurat en 1990 com circonscripcion electorau peth Conselh Generau d'Aran.

Iniciaument èren tres demarcacions, d'aquí eth nom de terçons : Garòs, Vielha e Bossòst. Es tres terçons correspondien as tres zones geografiques dera vath : Naut Aran, Mijaran e Baish Aran. Au sègle XVI cada terçon se subdivisèc en dos sesterçons, mes cadun serà tanben nomenat terçons :

De Garòs : Arties (uei Arties e Garòs) e Pujòlo.
De Vielha : Marcatosa e Viella o Castièro.
De Bossòst : Irissa (o Lairissa) e Quate Lòcs

Era Querimonia, autrejada per Jaume eth Just en 1313, establiva eth Conselh Generau d'Aran com organe de govern pròpri format per representants de cada terçon. Es Decrets de Nova Planta non van pas suprimir es fòrs dera Vath d'Aran, qui perdèc totun tota autonomia. Damb era division provinciau de 1833, eth territòri s'integrèc ena província de Lhèida, damb era supression deth Conselh Generau e eth remplaçamanet des terçons pes municipis.

Es terçons se mantienèn entre es abitants dera vath com referent identitari damb valor simbolica. En 1977, arrond dera caiguda deth regim franquista, ua associacion popular damb eth nom d'Es Terçons se crèec entà dehéner es interés des aranesi en er Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Era Lei 16/1990 sus eth regim especiau dera Vath d'Aran restabliguèc era estructura administratiua tradicionau, qui se superposaua a era estructura municipau. Damb un totau de 13, cada terçon a un nombre de conselhèrs segond eth nombre d'abitants.

*Terçon*	*Municipis*	*Vilatges*	*Conselhèrs*
Quate Lòcs	Bossòst, Les, Canejan e Bausen		3
Irissa	Vilamòs, Arres i Es Bòrdes		1
Marcatosa	Vielha e Mijaran	Vilac, Aubèrt, Betlan, Mont, Montcorbau, Arròs e Vila	1
Castièro	Vielha e Mijaran	Escunhau, Casarilh, Betren, Viella, Gausac e Casau	4
Arties e Garòs	Naut Aran	Arties e Garòs	1
Pujòlo	Naut Aran	Tredòs, Bagergue, Salardú, Unha e Gessa	2

Ligams extèrns

Llei 16/1990 de 13 de juliol de la Generalitat de Catalunya PDF

@@ Linha 1 : / Linha 1 : @@
 [[Imatge:Terçons d'Aran.png|thumb|Es tres terçons d'origina dera Vath d'Aran damb es limits municipaus actuaus]]
-Un ''terçon'' ei ua division geografica pròpia ara [[Val d'Aran]]. Com division administrativa, estèc en plaça dera [[Querimonia]], en [[1313]], dinc ara abolicion de la Querimonia en [[1834]] damb era nòva division provinciau. Se mantenguèc tradicionaument com element identitari e estoc restaurat en [[1990]] com circonscripcion electorau peth [[Conselh Generau d'Aran]].
+Un '''terçon''' ei ua division geografica pròpia ara [[Val d'Aran]]. Com division administrativa, estèc en plaça dera [[Querimonia]], en [[1313]], dinc ara abolicion de la Querimonia en [[1834]] damb era nòva division provinciau. Se mantenguèc tradicionaument com element identitari e estoc restaurat en [[1990]] com circonscripcion electorau peth [[Conselh Generau d'Aran]].
 Iniciaument èren tres demarcacions, d'aquí eth nom de terçons : [[Garòs]], [[Vielha]] e [[Bossòst]]. Es tres terçons correspondien as tres zones geografiques dera vath : Naut Aran, Mijaran e Baish Aran. Au [[sègle XVI]] cada terçon se subdivisèc en dos sesterçons, mes cadun serà tanben nomenat terçons :