Lei : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Cornelhac1 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 7 : Linha 7 :
== Lei positiva ==
== Lei positiva ==
L'origina de la definicion de la lei dins lo [[Drech]] proven de [[Tomàs d'Aquin]], dins la ''Summa Theologica'', que la considera coma ''l'ordenacion de la rason dirigida al ben comun dictada per lo que a a son cargue lo suenh de la comunautat e solemnament promulgada''. Pus modèrnament, se nomena lei a la norma de reng major -après la Constitucion- que ven del poder legislatiu. Mentre siaga pas aprovada, es un projècte de lei. Mantun tipes de leis son:
L'origina de la definicion de la lei dins lo [[Drech]] proven de [[Tomàs d'Aquin]], dins la ''Summa Theologica'', que la considera coma ''l'ordenacion de la rason dirigida al ben comun dictada per lo que a a son cargue lo suenh de la comunautat e solemnament promulgada''. Pus modèrnament, se nomena lei a la norma de reng major -après la Constitucion- que ven del poder legislatiu. Mentre siaga pas aprovada, es un projècte de lei. Mantun tipes de leis son:
#Lei fondamentala: la qu'establís de principis pels quals avrà de se regir la legislacion d'un païs; se nomena generalment constitucion. La constitucion es la norma suprèma de l'ordenament juridic, per qu'es superiora a las leis.
#Lei fondamentala: la qu'establís de principis pels quals avrà de se regir la legislacion d'un païs; se nomena generalment constitucion. La constitucion es la norma suprèma de l'ordenança juridica, pr'amor qu'es superiora a las leis.
#Lei organica: quand neis coma conseqüéncia d'un mandat constitucional per tal de regular una matèria especifica.
#Lei organica: quand neis coma conseqüéncia d'un mandat constitucional per tal de regular una matèria especifica.
#Lei ordinària: s'includís la lei de pressupòsts (en francés ''budget''). Un exemple de lei es los còdis que regulan l'actuacion procesala dels plaidajants, [[jutge]]s e [[tribunal]]s.
#Lei ordinària: s'includís la lei de pressupòsts (en francés ''budget''). Un exemple de lei es los còdis que regulan l'actuacion procesala dels plaidajants, [[jutge]]s e [[tribunal]]s.

Version del 13 junh de 2008 a 15.26

La lei (del latin lex, legis) es una norma juridica dictada pel legislador. Es un precèpte establit per l'autoritat competenta de mandats e proïbicions cossent la justícia, e pel ben dels governats. Las leis delimitan lo liure *arbitre (*albire) de las personas dintre de la societat. Se pòt dire que la lei es lo contraròtle extèrn qu'existís per la conducta umana, donc las normas que regisson nòstra conducta sociala. Constituís una de las fònts del Drech, actualament considerada coma la principala, que per èsser expedida, requerís de l'autoritat competenta, nomenada organ legislatiu.

Lei naturala

Lei naturala es lo concèpte utilizat dins la teoria del Drech per se referir a la lei o morala que precedís a las creacions umanas totas e especialament a las leis convencionalas o positivas. Son origina e marc teoric es eclesiastic -mas es vertat que ja Aristòtel soslinha l'existéncia d'un telos o fin dins las causas totas que fa cercar lor luòc o fin naturala e que dins l'òme es la felicitat-, e introdusís lo concèpte de inmutable e superior als òmes coma l'origina subrervisora dels sistèmas legals produsits pels òmes. Segon lo filosòf Tomàs d'Aquin la lei naturala es la vertat gravada dins lo còr de tot èsser uman e intègra lo Drech natural (Summa Theologica Prima Secundæ(I-IIæ), Question 94, Article 6). Atal, la lei naturala es una lei prealabla a l'òme el meteis, universala e inmutabla, per *semblança (*entretòc) amb las leis fisicas o quimiqcas que lor validacion universala se pòt verificar scientificament, coma la lei naturala es accessibla mejançant la rason.

Lei positiva

L'origina de la definicion de la lei dins lo Drech proven de Tomàs d'Aquin, dins la Summa Theologica, que la considera coma l'ordenacion de la rason dirigida al ben comun dictada per lo que a a son cargue lo suenh de la comunautat e solemnament promulgada. Pus modèrnament, se nomena lei a la norma de reng major -après la Constitucion- que ven del poder legislatiu. Mentre siaga pas aprovada, es un projècte de lei. Mantun tipes de leis son:

  1. Lei fondamentala: la qu'establís de principis pels quals avrà de se regir la legislacion d'un païs; se nomena generalment constitucion. La constitucion es la norma suprèma de l'ordenança juridica, pr'amor qu'es superiora a las leis.
  2. Lei organica: quand neis coma conseqüéncia d'un mandat constitucional per tal de regular una matèria especifica.
  3. Lei ordinària: s'includís la lei de pressupòsts (en francés budget). Un exemple de lei es los còdis que regulan l'actuacion procesala dels plaidajants, jutges e tribunals.