Lengadòc : Diferéncia entre lei versions
Linha 40 : | Linha 40 : | ||
==Istòria== |
==Istòria== |
||
La majora part de Lengadòc faguèt partida de la província romana de [[Narbonesa]], puèi de [[ |
La majora part de Lengadòc faguèt partida de la província romana de [[Narbonesa]], puèi de [[Septimània]]. Foguèt conquistat pels [[Visigòt]]s al [[sègle V]] qui lo sonen Gòtia e [[Tolosa]] foguèt lor capitala. Foguèron acaçats pels [[Franc]]s qui los obligèn a se replagar en [[Espanha]]. Los Francs conquistèn tanben una partida de Lengadòc que foguèt possecion dels [[Sarrasin]]s. |
||
A partir del [[sègle X]] Lengadòc foguèt confondut amb lo [[comtat de Tolosa]] que foguèt conquistat pels franceses durant la crosada contra los albigeses. |
A partir del [[sègle X]] Lengadòc foguèt confondut amb lo [[comtat de Tolosa]] que foguèt conquistat pels franceses durant la crosada contra los albigeses. |
Version del 17 mai de 2008 a 20.33
| |||
Localizacion | |||
---|---|---|---|
Imne | Se canta | ||
Vilas principalas | Tolosa e Montpelhièr | ||
Lengas | -Occitan -Francés (per l'administracion francesa) | ||
Gentilici | Lengadocian, lengadociana |
Lengadòc es una region culturala e istorica dins lo centre-sud d'Occitània. Es lo nom donat a una província francesa d'ancian regim, mai que mai eissida de l'anexion del Comtat de Tolosa a la corona francesa en 1270, Comtat que se i es ajustat mantun territòri.
Lo gentilici es lengadocian -a.
Las doas vilas principalas son Tolosa (capitala istorica) e Montpelhièr.
Lengadòc, que pren son nom de la lenga d'òc, a donat son nom a un dels grands dialèctes de l'occitan, lo lengadocian, mas i aguèt pas jamai correspondéncia entre entitat lingüistica e politica.
Geografia
Lo Lengadòc istoric dessenha un arc de cercle de Tolosa a Vivarés. D'oèst en èst inclutz Tolosan, Albigés, Carcassés, Rasés, Corbièras, Fenolhedés, Menerbés, Narbonés, Lengadòc Bas (de Besièrs a Nimes), Cevenas, Gavaudan, Vivarés e Velai. Las doas vilas màgers i son Tolosa e Montpelhièr.
Istòria
La majora part de Lengadòc faguèt partida de la província romana de Narbonesa, puèi de Septimània. Foguèt conquistat pels Visigòts al sègle V qui lo sonen Gòtia e Tolosa foguèt lor capitala. Foguèron acaçats pels Francs qui los obligèn a se replagar en Espanha. Los Francs conquistèn tanben una partida de Lengadòc que foguèt possecion dels Sarrasins.
A partir del sègle X Lengadòc foguèt confondut amb lo comtat de Tolosa que foguèt conquistat pels franceses durant la crosada contra los albigeses.
Eraldica
L'escut de Lengadòc se blasona aital : "Deu camp de gules cargat d'una crotz de Tolosa d'aur"
La lenga
Lo Lengadòc istoric es d'entièr de lenga occitana e s'i parla 5 de las 6 grandas modalitats de la lenga occitana:
- de segur lo lengadocian sus la màger part del territòri, mas tanben :
- lo gascon a l'oèst de Tolosa
- lo provençal a l'èst de Vidorle (region deNimes)
- lo vivaroalpenc dins lo nòrd de Vivarés (Naut Vivarés e Botèiras)
- l'auvernhat en Velai