Emocion : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Cornelhac1 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Mertyl (discussion | contribucions)
+lengas
Linha 49 : Linha 49 :


[[Categoria:Psicologia]]
[[Categoria:Psicologia]]
[[ar:مشاعر]]
[[bg:Емоция]]
[[ca:Emoció]]
[[da:Følelse]]
[[de:Emotion]]
[[en:Emotion]]
[[eo:Emocio]]
[[es:Emoción]]
[[et:Emotsioon]]
[[fi:Tunne]]
[[fr:Émotion]]
[[gl:Emoción]]
[[he:רגש]]
[[hr:Osjećaji]]
[[io:Emoco]]
[[it:Emozione]]
[[ja:感情]]
[[ko:감정]]
[[mk:Чувство]]
[[nl:Emotie]]
[[no:Emosjon]]
[[pl:Emocja]]
[[pt:Emoção]]
[[ru:Эмоция]]
[[scn:Emuzzioni]]
[[simple:Emotion]]
[[sl:Čustvo]]
[[sq:Emocioni]]
[[sr:Страст]]
[[ta:உணர்ச்சி]]
[[uk:Емоція]]
[[yi:געפיל]]
[[zh:情绪]]

Version del 14 mai de 2008 a 15.50

L'emocion, en la siá definicion mai generala, es un intens estat mental que sorgís en lo sistèma nerviós de manièra espontanèa e provòca una responsa psicologica positiva o negativa. Es un impuls involontari originat coma responsa a las estimulacions de l'ambient qu'indusís de sentiments tant a l'èsser uman coma en d'animals e que desacadie de conduchas de reaccion automatica. L'emocion es matèria d'estudi de la psicologia, neurociència e, mai recentament, de la intelligéncia artificiala.

L'emocion es un procès neuroquímic e cognitiu ligat a la presa de decisions, la memòria, l'atencion, la percepcion, l'imaginacion, de mecanismes que lo procès de seleccion naturala a perfeccionat coma responsa als besonhs de subrevivença e reproduccion. L'interaccion de l'organisme amb l'entorn constituís la mairitz biologica de l'experiéncia subjectiva e sociala de l'èsser uman, qu'identifica d'aquela manièra lo caractèr favorable o desfavorable de l'entorn cap a aquela lucha.

Definicion d'emocion

E mai se una paraula fòrça usuala, es pas facil prepausar una definicion universalament acceptada. I a un ample consens en acceptar la distincion entre emocion e sensacion. Sensacion pòt èsser entendut coma l'experiéncia subjectiva d'una emocion que sorgís fisiologicament al cervèl.

Etimologicament la paraula ven del latin (emotio, -onis) e es una combinacion formada de e(x) (enfora) e motio (movement, accion, gèst). Se referís a la natura de l'emocion qu'es experimentada pels umans e pòt èsser tanben atribuïda a quinsevolh creatura qu'exibisca responsas complèxas similaras.

Fòrça psicològs definisson las emocions en tèrmes de tres atributs fondamentals:

  • Lo desvetllament fisiologic
  • L'expression conductual (per ex., Expressions facialas)
  • L'experiéncia conscienta, la sensacion subjectiva d'una emocion

Los tres atributs son necessaris per un plen eveniment emocional, e mai se l'intensitat de cadun pòt variar fòrça.

Robert Masters ([1]) fa las seguentas distincions entre:

  • Afeccion. Es una sensacion d'avaloracion innatament estructurada, pas cognitiva aquò pòt o pòt enregistrar-se pas en la coneissença.
  • Sensacion. Es l'afeccion facha conscienta, en possedint una capacitat d'avaloracion pas sonque fisiologica mas, sovent, tanben orientada psicologicament.
  • Emocion. Se bastís de manièra psicosociala, amb de sentiments dramatitzats.

L'emocion se considèra de còps coma la antitèsi de la rason. Aquela distincion proven de la filosofia occidentala. Las emocions pòdon pas èsser desiradas per l'individu que las sent; las pòt voler controtlar mas sovent o pòt pas aténher. Un trach caracteristic de l'èsser uman es aquel conflicte, o quitament oposicion, entre emocion e rason.

En lo classic modèu de cervèl de Paul MacLean (Triune brain), las emocions se definisson coma las responsas del cortèx dels mamifèrs. Se produsisson de responsas instintivas dempuèi lo cortèx reptilian que pòdon entrar en competéncia amb lo neocortèx mai logic, qu'es çò que rasona. L'investigacion actuala en lo sistèma de circuits neuronals de l'emocion suggerís qu'aquela es una part essenciala de la capacitat de presa de decision e planificacion umana, e que la famosa distincion facha per Descartes entre rason e emocion es pas tan clara.

Compausant fisiologic

Lo compausant fisiologic de las emocions es los cambiaments que se desvolòpan en lo sistèma nerviós central (SNC) e qu'estàn ligats amb la preséncia de determinats estats emocionales. Son tres los subsistèmas fisiologics que segon Davidoff estàn ligats amb las emocions: lo SNC, lo sistèma limbic e lo sistèma nerviós autonòm. Pendent los procèsses emocionales se considèran particularament actius als seguents centres del SNC:

  • La clòsca cerebral, que fa partida del SNC. Davidoff e Sloman coincidisson que la clòsca cerebral activa, regula e intègra las reaccions ligadas amb las emocions. Cossent a l'Arquitectura Computacionala de l'Esperit de Sloman, es necessari un procès central qu'administre las decisions de referents a intencions, planificacion e resolucion de conflictes. Las decisions d'un sistèma intelligent se pòdon pas prene de manièra independenta e per aiçò los procèsses desvolopats per l'esperit qu'impliquen d'adequadas solucions als conflictes an de besonh èsser resolgudas a un nivèl mai grand d'abstraccion. Sloman considèra los procèsses emocionales coma la basa estructurala de l'esperit dels sistèmas intelligentes.
  • L'ipotalam, que fa partida del sistèma limbic e que se liga amb l'activacion del sistèma nerviós simpatic. Aquel centre a a veire amb d'emocions coma la temor, l'enuig, en mai de participar coma activador de la set e de l'activitat sexuala.
  • L'amigdala, que s'activa quand apareisson de sensacions coma l'ira, lo plaser, lo dolor e la temor. L'extirpacion de l'amigdala provòca de complèxes cambiaments en la conducha.
  • La mesolha espinala. Cossent damb de desparièrs investigadors (Wolff, Ax, Schowartz) es possible que las reaccions emocionalas sián ligadas amb cambiaments fisiologics necessaris perque l'individu se pòsca afrontar a de determinadas situacions o tanben perque pòsca transmetre de messatges o de senhals de responsa a d'autres individus. Se pòt considerar tanben l'ipotèsi que fòrça d'aqueles cambiaments sián dilhèu perceptibles sonque de forma inconscienta per d'autres individus.

Wolff Demostrèt experimentalament que las parets de l'estomac reaccionan als estats emocionales en cambiant lo sieu flux sanguin, las contraccions peristalticas e las secrecions d'acid cloridric. Albert Ax determinèt la relacion entre las emocions e la frequéncia cardiaca, la conductivitat electrica de la pèl (ligada amb la transpiracion), la tension musculara, la temperatura de la cara e las mans, e la frequéncia respiratòria. Trapèt que las reaccions emocionalas davant lo perilh provocavan de reaccions similaras a l'accion de l'adrenalina; tanben que los actes insultants provòcan de reaccions muscularas, cardiacas e respiratorias similaras a l'accion de l'adrenalina e noradrenalina. Gary Schowartz observèt que qualques reaccions emocionalas provòcan de cambiaments de tension musculara faciala imperceptiblas a simpla vista mas mesurablas insturmentalament.

Autres investigadors

Grand scientifics qu'an tractat lo tèma de l'emocion: