Madame de Maintenon : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Pagina novèla: [[Image:Francoise Aubigne 1.jpg '''Françoise d’Aubigné''', '''marquesa de Maintenon''' e mei coneguda com '''Madame de Maintenon''' (preson de Niort, lo 27 de noveme de [...
 
Cap resum de modificació
Linha 1 : Linha 1 :
[[Image:Francoise Aubigne 1.jpg
[[Image:Francoise Aubigne 1.jpg|200px|thunb|left|Françoise d’Aubigné]]
'''Françoise d’Aubigné''', '''marquesa de Maintenon''' e mei coneguda com '''Madame de Maintenon''' (preson de [[Niort]], lo [[27 de noveme]] de [[1635]] - [[Saint-Cyr-l'École]], [[15 d'abriu]] de [[1719]]), que ho secretament la darrèra esposa deu rei de França e de Navarra Loís XIV.
'''Françoise d’Aubigné''', '''marquesa de Maintenon''' e mei coneguda com '''Madame de Maintenon''' (preson de [[Niort]], lo [[27 de noveme]] de [[1635]] - [[Saint-Cyr-l'École]], [[15 d'abriu]] de [[1719]]), que ho secretament la darrèra esposa deu rei de França e de Navarra Loís XIV.


== Temps de mainatge ==
== Temps de mainatge ==


A maugrat d'estar vaduda catolica, qu'èra l'arrèra hillha de l'escrivan protestant [[Agrippa d’Aubigné]]. Mainatge que ho educada per la soa tanta uganauta Mme de Vilette e que viscó en Goadalope on los son pair èra governador. Orfanina, que tornè en França a la mort deu son pair e miada en çò de las ursulinas per la soa mairina Mme de Neuillant.
A maugrat d'estar vaduda catolica, qu'èra l'arrèra hillha de l'escrivan protestant [[Agrippa d’Aubigné]]. Mainatge que ho educada per la soa tanta uganauta Mme de Vilette e que viscó en [[Goadalope]] on los son pair èra governador. Orfanina, que tornè en França a la mort deu son pair e miada en çò de las ursulinas per la soa mairina Mme de Neuillant.


== Dauna Scarron ==
== Dauna Scarron ==
Aus 16 ans (en 1652) qu'esposè l'escrivan Paul Scarron de 25 ans lo son ainat e qui morere 8 ans arron (en 1660). Vaduda Madame Scarron, qu'avó lo parat de conéisher plan de monde deu mitan literari e de la noblessa e tanben de brilla dab lo son esperit. Qu'ei atau que conegó la marquesa de Montespan qui la hidè los sons mainatges bastard quavèva avut dab lo rei Loís XIV.
Aus 16 ans (en [[1652]]) qu'esposè l'escrivan [[Paul Scarron]] de 25 ans lo son ainat e qui morere 8 ans arron (en [[1660]]). Vaduda Madame Scarron, qu'avó lo parat de conéisher plan de monde deu mitan literari e de la noblessa e tanben de brilla dab lo son esperit. Qu'ei atau que conegó la marquesa de Montespan qui la hidè los sons mainatges bastard quavèva avut dab lo rei [[Loís XIV]].


== Lo rei ==[[Imatge:Madame de Maintenant.jpg|200px|thunb|left|Madame de Maintenon]]
== Lo rei ==
[[Imatge:Madame de Maintenant.jpg|200px|thunb|left|Madame de Maintenon]]
La veusa Scarron que s'installè a [[Vaugirard]] on viscó dab los hilhs de la Marquesa de Montespan e deu rei que conegó atau. En [[1675]] lo rei que la he marquesa. La caduda en desgrácia de la marquesa de Montespan per'mor de l'[[ahar deus posons]] e la mort de la regina [[Maria Teresa d'Àustria]] que den lo parat au rei d'esposar en secret (secret de façada) la marquesa de qui èra vadut amorós la nueit deu 9 au 10 d'octobre de [[1683]]. Qu'avó ua grana influéncia sus las decision deu rei e mei que mei suu plan de la morau.
La veusa Scarron que s'installè a [[Vaugirard]] on viscó dab los hilhs de la Marquesa de Montespan e deu rei que conegó atau. En [[1675]] lo rei que la he marquesa. La caduda en desgrácia de la marquesa de Montespan per'mor de l'[[ahar deus posons]] e la mort de la regina [[Maria Teresa d'Àustria]] que den lo parat au rei d'esposar en secret (secret de façada) la marquesa de qui èra vadut amorós la nueit deu 9 au 10 d'octobre de [[1683]]. Qu'avó ua grana influéncia sus las decision deu rei e mei que mei suu plan de la morau.



Version del 8 març de 2008 a 22.41

Françoise d’Aubigné
Françoise d’Aubigné

Françoise d’Aubigné, marquesa de Maintenon e mei coneguda com Madame de Maintenon (preson de Niort, lo 27 de noveme de 1635 - Saint-Cyr-l'École, 15 d'abriu de 1719), que ho secretament la darrèra esposa deu rei de França e de Navarra Loís XIV.

Temps de mainatge

A maugrat d'estar vaduda catolica, qu'èra l'arrèra hillha de l'escrivan protestant Agrippa d’Aubigné. Mainatge que ho educada per la soa tanta uganauta Mme de Vilette e que viscó en Goadalope on los son pair èra governador. Orfanina, que tornè en França a la mort deu son pair e miada en çò de las ursulinas per la soa mairina Mme de Neuillant.

Dauna Scarron

Aus 16 ans (en 1652) qu'esposè l'escrivan Paul Scarron de 25 ans lo son ainat e qui morere 8 ans arron (en 1660). Vaduda Madame Scarron, qu'avó lo parat de conéisher plan de monde deu mitan literari e de la noblessa e tanben de brilla dab lo son esperit. Qu'ei atau que conegó la marquesa de Montespan qui la hidè los sons mainatges bastard quavèva avut dab lo rei Loís XIV.

Lo rei

Madame de Maintenon
Madame de Maintenon

La veusa Scarron que s'installè a Vaugirard on viscó dab los hilhs de la Marquesa de Montespan e deu rei que conegó atau. En 1675 lo rei que la he marquesa. La caduda en desgrácia de la marquesa de Montespan per'mor de l'ahar deus posons e la mort de la regina Maria Teresa d'Àustria que den lo parat au rei d'esposar en secret (secret de façada) la marquesa de qui èra vadut amorós la nueit deu 9 au 10 d'octobre de 1683. Qu'avó ua grana influéncia sus las decision deu rei e mei que mei suu plan de la morau.

A la mort de Loís XIV que s'estremè dens la soa escòla de Saint-Syr qu'avèva hèita per las hilhas praubas.