Comunautat Autonòma Basca : Diferéncia entre lei versions
H |
Cap resum de modificació |
||
Linha 1 : | Linha 1 : | ||
{{omon|Bascoat (omonimia)}} |
{{omon|Bascoat (omonimia)}} |
||
<!--Article redigit en lengadocian--> |
<!--Article redigit en lengadocian--> |
||
{{Infobox Comunautat Autonòma Espanha | nom auto=Euskal |
{{Infobox Comunautat Autonòma Espanha | nom auto=Euskal Autonomia Erkidegoa |
||
| bandièra=Flag of the Basque Country.svg |
| bandièra=Flag of the Basque Country.svg |
||
| Escut=Escudo de Euskadi.svg |
| Escut=Escudo de Euskadi.svg |
||
Linha 27 : | Linha 27 : | ||
}} |
}} |
||
La '''Comunautat Autonòma Basca''' (en [[basco]]: ''Euskal |
La '''Comunautat Autonòma Basca''' (en [[basco]]: ''Euskal Autonomia Erkidegoa''; en [[castelhan]]: ''Comunidad Autónoma del País Vasco'') es una comunautat autonòma de l'[[estat espanhòl]] que correspond a una partida del [[Bascoat]] istoric e qu'englòba las tres províncias seguentas: [[Alaba]], [[Biscaia]] e [[Guipuscoa]]. |
||
Lo nom oficial d'aquela comunautat, en occitan, es '''Bascoat''' o '''País Basco''' o '''País Basc''' (en [[basco]] ''Euskadi'', en [[castelhan]] ''País Vasco''), mas es un nom enganaire perque aquela comunautat autonòma compren solament una partida del [[Bascoat]] istoric. |
Lo nom oficial d'aquela comunautat, en occitan, es '''Bascoat''' o '''País Basco''' o '''País Basc''' (en [[basco]] ''Euskadi'', en [[castelhan]] ''País Vasco''), mas es un nom enganaire perque aquela comunautat autonòma compren solament una partida del [[Bascoat]] istoric. |
Version del 31 genièr de 2008 a 15.25
Euskal Herria (eu) Euskadi (eu) País Vasco (es) Euskadi (es) | |
| |
Imne | Eusko Abendaren Ereserkia |
---|---|
Devisa | (cap) |
Nom oficial | Euskal Autonomia Erkidegoa (Euskadi) (eu) |
Entitat | comunautat autonòma d'Espanha |
Administracion | |
Estat | Espanha |
Capitala | Vitòria o Gasteiz |
Lenga oficiala | espanhòl basc |
Politica | |
• Lehendakari | Iñigo Urkullu (2012–) |
Geografia | |
Coordenadas | 43° 00′ N, 2° 45′ O |
Superfícia | 7 234 km² |
Banhat per | mar Cantabrica |
Limitròf amb | Navarra Castelha e Leon Cantàbria La Rioja Nòva Aquitània (2016–) |
Altitud mejana | 876 m |
Punt culminant | Aketegi (1 551 m) |
Fus orari | UTC+01:00 (ora estandard) UTC+02:00 (ora d'estiu) |
Demografia | |
• Totala | 2 108 281 ab. (2021 ) |
Autras informacions | |
ISO 3166-2 | ES-PV |
Sit web | euskadi.eus |
La Comunautat Autonòma Basca (en basco: Euskal Autonomia Erkidegoa; en castelhan: Comunidad Autónoma del País Vasco) es una comunautat autonòma de l'estat espanhòl que correspond a una partida del Bascoat istoric e qu'englòba las tres províncias seguentas: Alaba, Biscaia e Guipuscoa.
Lo nom oficial d'aquela comunautat, en occitan, es Bascoat o País Basco o País Basc (en basco Euskadi, en castelhan País Vasco), mas es un nom enganaire perque aquela comunautat autonòma compren solament una partida del Bascoat istoric.
Se plaça a l'extrèm nord-oriental de la franja cantabrica (Espanha), e confronta lo golf de Gasconha o mar Cantabrica e lo Departament dels Pirenèus Atlantics (França) al nòrd, La Rioja e la província de Burgos al sud, Cantàbria a l'oèst e la Navarra a l'èst.
La superfícia totala de la Comunautat Autonòma Basca es 7234 km² e a una populacion de 2 124 846 abitants (font: INE, genièr de 2005), e una densitat de populacion de 292,4 ab./km².
Sa capitala es Vitòria o Gasteiz (en Alaba), que i se tròban las sedenças del parlament e del govèrn de la comunautat autonòma.
Evolucion del territòri
A partir del sègle XIX lo territòri de la comunautat actuala foguèt apelat Províncias Bascas (en castelhan Provincias Vascongadas[1]) pr'amor que Navarra, encara qu'èra tanben "vascongada" (basca), èra pas una "província" mas un reialme vièlh. La comunautat es integrada per las províncias (territòris istorics dins l'ordenament autonomic) d'Alaba, Guipuscoa e Biscaia. La Comunautat Forala de Navarra a tanben lo drech de s'integrar en la Comunautat Autonòma Basca, en cas que decidisca son incorporacion segon lo procediment establit dins la quatrena disposicion transitòria de la Constitucion espanhòla, mas tre 1982 e fins ara, a mostrat pas cap d'interès d'exercir aquel drech.
Lengas
Se parlan subretot doas lengas, lo romanç castelhan, e lo basc, mas ancianament s'es tanben parlat occitan gascon dins mantuna vila de Guipuscoa. Lo basc, a la diferéncia d'aquelas lengas, procedís pas del latin mas del protobasc, una anciana lenga pirenenca e cantabrica. En 2001, 51% de la populacion èra monolingüa castelhana, 32% èra bilingüa, encara que 18% entendiá lo basc mas lo parlava amb dificultat. Aqueles percentatges vàrian segon lo territòri istoric; Guipuscoa es la mai bascofòna e Alaba la mens. Cal notar qu'aquelas donadas son de 2001 e qu'actualament, lo percentatge de populacion bilingüa es probablament màger.
Ligams extèrnes
Govèrn de la Comunautat Autonòma Basca