Vés al contingut

Classificacion filogenetica : Diferéncia entre versions

m
pas cap de resumit de modificacion
Cap resum de modificació
mCap resum de modificació
 
La sistematica [[filogenia|filogenetica]] dins sa version modèrna regeta tota categorizacion dels nivèls ierarquics. Per de rasons practicas, l'arbre del vivent balha de per el la ierarquia qu'ensajavan de balhar las ancianas categorias. L'arbre del vivent es, en efècte, un ensemble de punts de brancament. Cada nivèl es assimilat a un taxon. Un taxon es un regropament d'organismes definit per un ensemble de sinapomorfias. Los punts o noses son obligatoriàment un organisme teoric qu'auriá las sinapomorfias dels noses posteriors dins lo cladograma. S'aqueste organisme es descobèrt (fossils o autres), un arbre novèl deu èsser construit.
A tèrme, se l'arbre restituís la totalitat de las relacions de parentat, totes los brancaments deurián èstre binaris. Lo sens de las dicotomias a pas res de veire amb la sexualitat ni amb d'especiacions binàrias, car l'arbre es pas une genealogia ("qual descend de qual"), mas rebat unicament un poder explicatiu maximal de l'arbre : un arbre totalament dicotomic arriba de restituir totas las relacions de parentat ("qual es maipus pròche de qual").
 
La sistematica modèrna pren en compte totes los caractèrs eretables, dempuèi çò qu'es visible (anatomia e morfologia, basa de la classificacion tradicionala) fins a las sequéncias d'[[Acid desoxiribo-nucleic|ADN]] e d'[[Acid ribonucleic|ARN]], en passant per les [[proteïna]]s e las donadas de la [[paleontologia]]. Lo sequençatge de certanas partidas del [[genòma]], coma l'[[Acid desoxiribo-nucleic|ADN]] de las [[mitocondrias]] o l'[[Acid ribonucleic|ARN]] dels [[ribosòmas]] a permés dins los darrièrs ans de far de progrèsses importants dins la classificacion e de resòlvre fòrça problèmas seculars.
 
L'arbre es obtengut a partir de nombroses critèris e fa apèl a d'algoritmes complèxes. D'algoritmes diferents pòdon donar de resultats diferents. Dins aqueste cas, lo que respondrà mièlhs als critèris de parcimonias sera retengut. Çò es, l'arbre que demanda lo minimom de transformacion de caractèrs. La classificacion actuala es remanejada de contunh en foncion d'informacions novèlas.
Lo sitisite [http://www.treebase.org/treebase/index.html treebase] fa referéncia. Los exemples que seguisson pòdon aver d'èstre modificats.
 
== Exemple de l'òme ==
 
* [[Opistoconts]] : s’ajustan, entre autres, los camparòls
* '''Domeni''' [[Eucariòta]]s : èssers vivents ade cellulas amb nuclèu ; s’ajustan als precedents enumerats çai sus la linhada verda (algas verdas, algas rojas, plantas de flors), la linhada bruna (algas brunas, ...) e tota una colleccion de gropaments d'espècias unicellularas
 
== Diferéncias amb l'ancian sistèma ==
 
Citem enfin qualques exemples de cambicambis espectacularsespectacloses a respècte de la [[classificacion scientifica|classificacion tradicionala]].
* Totes los antecessors dels [[dinosaure]]s son tanben d'antecessors dels [[ausèl]]s, çò que mena a considerar aqueles coma los descendents d'un grop de pichons dinosaures volants vivent al [[cretacèu]]. (Lo concèpte de « reptil » es abandonat.)
:Precisem la relacion entre ausèls e dinosaures. Per certans autors, lo [[velociraptor]] es considerat coma maipus pròche dels ausèls que lo [[tiranosaure]], e aqueste es considerat maipus pròche dels ausèls que del [[diplodocus]].
* Los maipus pròches parents dels [[cetacèu]]s serián los ipopotams. (Lo concèpte d' « artiodactils » es abandonat.)
* Los maipus pròches parents vivents dels ausèls son los [[crocodil]]s.
* Los peisses ossoses son maipus pròches dels mamifèrs que de las [[làmia]]s. (Lo concèpte de « peis » es abandonat.)
* L'ancian grop de las « [[alga]]s » espeta en tot sens ; certanas son gropadas amb las [[planta|plantas verdas]], d'autras amb las [[bacteria]]s.
* Lo concèpte de « protista » es abandonat, al profièch de gropes podent mesclar d'èssers multicellulars e monocellulars (per exemple las estramenopilas regropan las algas brunas - quitament las kelps, fins a 60  m de long - e las diatomèas unicellularas).
* La division entre Procariòtas e Eucariòtas es abandonada, al profièch de la division en tres del vivent.
* L'aplicacion d'aquesta classificacion als angiospèrmas es illustrada per la [[classificacion APG]] de ''l'angiosperms phylogeny group''.
''[[Classificacion filogenetica del vivent]]'' / [[Guillaume Lecointre]] e [[Hervé Le Guyader]]. -Paris : [[Belin]], 2001. - ISBN 2-7011-2137-X.
 
==VeireVejatz tanben==
 
*[[arbre filogenetic]]
57 567

cambiaments