Plasmidi

Figure 1: Bactèri que conten de plasmidis. 1 ADN cromosomic (bacterian). 2 Plasmidis.

Un plasmidi designa en microbiologia o en biologia moleculara una molecula d'ADN desparièra de l'ADN cromosòmic, capabla de replicacion autonòma. Lo terme plasmidi foguèt introduit pel biologist molecular american Joshua Lederberg en 1952.

Los plasmidis son generalament circularis. Se trapan mai que mai dins los bactèris, levat pel plasmidi 2Mu qu'es albergat pel microorganisme eucariòta Saccharomyces cerevisiae (levadura de fournièr).

Una cellula bacteriena ne'n pòt contene una copia, pels plasmidi grands, o des centenas pels plasmidis artificials (construits per engèni genetic amb una tòca de clonatge dels gens). Los bactèris ne'n possedisson generalament 5 a 30 copias, las levuras entre 50 e 100 exemplaris per cellula.

Mantun plasmidis diferents pòdon coexistir dins una meteissa cellula jos condicion de lor compatibilitat mutuela. D'unes plasmidis son capables de s'integrar als cromosòmas; son sonats episòmes.

Los plasmidis participan als transfèrts orizontals de gens entre las populacions bacterianas, e doncas a l'escampilhada dels gens que conferisson d'avantatges selectius (per exemple de resisténcias als antibiotics o de factors de viruléncia). La mobilitat dels plasmidis (per conjugason) dins las populacions bacterianas fa creisser l'espèctre d’òste dels gens implicats dins la viruléncia. Aqueles gens porgisson en contrapartida un avantatge selectiu pel plasmidi e los bactèris òstes.