Adige : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
m robot Ajoute: ca:Adige, gl:Río Adige, nn:Adige
Linha 10 : Linha 10 :
[[bar:Etsch]]
[[bar:Etsch]]
[[br:Adige]]
[[br:Adige]]
[[ca:Adige]]
[[cs:Adige]]
[[cs:Adige]]
[[da:Adige]]
[[da:Adige]]
Linha 19 : Linha 20 :
[[fi:Adige]]
[[fi:Adige]]
[[fr:Adige]]
[[fr:Adige]]
[[gl:Río Adige]]
[[he:אדיג'ה]]
[[he:אדיג'ה]]
[[it:Adige]]
[[it:Adige]]
Linha 28 : Linha 30 :
[[nds-nl:Adige]]
[[nds-nl:Adige]]
[[nl:Adige]]
[[nl:Adige]]
[[nn:Adige]]
[[no:Adige]]
[[no:Adige]]
[[pl:Adyga]]
[[pl:Adyga]]

Version del 9 decembre de 2007 a 17.27

La torre que sortís del lac de Resia

Adige, (en italian: Adige; en venèt: Àdexe; en trentin: Ades; en friolan: Adis; en ladin: Adesc, o Adiç; en alemand: Etsch; en latin: Athesis) es un fluvi qu'a sa font dins la region alpina de Trentin-Aut Adige prèp de la frontièra Italiana amb Àustria e Soïssa. Fa 410 km de long, que 220 son situats dins la província de Bolzano; es lo segond pus long fluvi d'Itàlia, apuèi lo fluvi (652 km).

Lo flume sortís del lac alpin artificial de Resia, situat al pas de Resia (1504 m) que tanca las frontièras d'Àustria e Soïssa en dessús de la val de la ribièra Inn. Lo lac es conegut per la torre de la glèisa que marca lo site de l'ancian vilatge de Curon Antica (Alt Graun) que foguèt abandonat e enaigat en 1953 quand la restanca foguèt acabada. Pròche de Glurns, Adige encontra la ribièra Rom que ven de la val soïssa de Müstair. Adige raja apuèi cap a l'èst a travèrs la val de Venosta fins a Merano ont encontra la ribièra Passirio que ven del nòrd. Al sud de Bolzano, la ribièra Isarco rejonh Adige que raja ara cap al sud a travèrs una val qu'es sempre estat una rota màger dels Alps, entre los passes de Resia e de Brenner, que a 1370 m es considerat coma lo pus aisit dels principals passes Alpins.

Adige a Verona.

Pròche de Trent, las ribièras Avisio, Noce, e Fersina rejonhon Adige. Adige travèrsa alara la Provincia de Trent e mai tard Veneto, en asagar apuèi las vilas de Verona, Rovereto, e Adria a travèrs de la val de Lagarina e la partida nòrd-èst de la plana de Pò fins a la Mar Adriatica.