Insecta : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 67 : Linha 67 :


Lo torax se situa entre la tèsta e l'abdomèn. En la màger part deis insèctes, es format de tres partidas distintas que son dichas protorax, mesotorax e metatorax. Es una partida fòrça importanta per la locomocion deis insèctes car son lo supòrt dei cambas e deis alas. Un insècte a tres pareus de cambas que son constituïdas de cinc segments. De còps, una arpa pòu formar un seisen segment. An tanben un ròtle dins l'[[ausida]], dins lo [[tocar]] e dins lo [[gost]]. Dins mai d'una espècia, sa forma generala testimònia de l'especializacion e de l'adaptacion au mitan exterior (insècte escavaire, raubaire, sautaire...).
Lo torax se situa entre la tèsta e l'abdomèn. En la màger part deis insèctes, es format de tres partidas distintas que son dichas protorax, mesotorax e metatorax. Es una partida fòrça importanta per la locomocion deis insèctes car son lo supòrt dei cambas e deis alas. Un insècte a tres pareus de cambas que son constituïdas de cinc segments. De còps, una arpa pòu formar un seisen segment. An tanben un ròtle dins l'[[ausida]], dins lo [[tocar]] e dins lo [[gost]]. Dins mai d'una espècia, sa forma generala testimònia de l'especializacion e de l'adaptacion au mitan exterior (insècte escavaire, raubaire, sautaire...).

Leis insèctes modèrnes an generalament dos pareus d'alas. Leis alas anterioras se situan sus lo mesotorax e leis alas posterioras sus lo metatorax. Coma per lei cambas, s'obsèrva una gròssa diversitat d'alas dins la [[natura]]. Lor estudi es donc sovent un critèri important d'identificacion deis [[espècia (biologia)|espècias]]. Se fau nòtar qu'existís d'insèctes desprovesits d'alas coma lei [[formiga]]s e lei [[termit]]s.


<gallery>
<gallery>

Version del 19 setembre de 2022 a 20.51

Aquel article es pas acabat. Es en fasa d'escritura o de reconstruccion importanta.
i.) Son estat actual es provisòri, e se deu prendre amb prudéncia.
ii.) Una version melhorada es en preparacion e deuriá èsser disponibla dins pauc de temps.
iii.) Per ne seguir l'avançament o i participar, consultatz la pagina de discussion.
Divèrsas menas d'insèctes

Los insèctes, dits popularament, especialament los non voladors, babaus, barbauts, babòts, barbòts, barbòtas f., barbòus gasc., barbalòcs, cucas f. o papas f. (classa Insecta) son un grop màger d'artropòdes e lo grop animal pus divèrs e abondant sus tèrra, amb mai d'un milion d'espècias descritas—mai de la mitat de tots los organismes vius coneguts[1][2]—amb una estimacion d'espècias non descritas qu'atenh 30 000 000, que potencialament pòdon representar mai de 90% de las diferentas formas de vida sus lo planeta.[3] Los insèctes son presents dins a pauc près totes los environaments del planeta, levat dins los oceans, que i son pauc nombroses, un abitat dominat per un autre grop d'artropòdes, los crustacèus.

Istòria evolutiva e taxonomia

Istòria evolutiva

Taxonomia

Morfologia e sistèmas biologics

Anatomia

Coma totei leis artropòdes, leis insèctes an un còrs segmentat sostengut per un exosquelèt compausat d'una cuticula quitinosa. Lei segments dau còrs son organizats en tres partidas que son la tèsta, lo torax e l'abdomèn. La tèsta es dotada d'un pareu d'antenas, d'un pareu d'uelhs composits, d'ocelles e de tres apendicis modificats que forman lei partidas bucalas. Lo torax pòrta leis organs locomotors (alas e cambas). Enfin, l'abdomèn contèn la màger part deis organs importants coma l'aparelh digestiu, lo sistèma excretor, lo sistèma respiratòri e leis organs reproductors.

La tèsta

Leis ocelles

Leis ocelles son d'organs fotoreceptors simples que se tròban sus la partida superiora de la tèsta. La màger part deis insèctes an tres ocelles, un centrau e dos lateraus, mai d'insèctes terrèstres coma lei formigas e lei babaròtas an solament dos ocelles. Aqueleis organs son fòrça sensibles ai variacions de luminositat e aurián un ròtle dins lo mantenement de l'estabilitat de l'insècte durant lo vòl[4]. Participarián tanben a la visualizacion de la polaritat e a la deteccion dau cicle circadian.

Leis uelhs

Article detalhat: Uelh composit.

Leis uelhs composits deis insèctes son formats per la juxtaposicion de centenaus unitats visualas simplas, dichas ommatidis. En certaneis insèctes, lo nombre d'ommatidis pòu agantar 30 000 dins un uelh. L'imatge percebut es donc una combinason dei contribucions de cada ommatidi. A respècte d'un uelh simple, aqueu sistèma permet de detectar lei movements rapids e de donar un angle de vista fòrça important. Pòu de còps detectar la polaritat[5]. En revènge, la resolucion es pus febla. Dins leis insèctes volants ò predators, leis ommatidis son pus planas e lor nombre es pus important. Aquò permet ais uelhs de collectar mai de lutz e d'aumentar la resolucion.

Leis antenas

Leis antenas son leis organs principaus de l'odorat car permetèron de sentir leis odors e lei feromònas. Pasmens, asseguran mai d'una autra foncion car son tanben capablas de detectar lei sons e l'umiditat, de servir d'organs tactils per analizar l'environament, de mejans de comunicacion durant l'acoblament ò d'armas pendent un combat. Leis antenas son compausadas de tres segments mai lor forma generala es fòrça variabla.

Lei partidas bucalas

Lei partidas bucalas deis insèctes presentan de variacions importantas segon son tipe d'alimentacion[6]. Lei trissaires son lo tipe pus ancian e son encara presents dins fòrça familhas d'insèctes. Lei suçaires simples constituïsson lei lepidoptèrs (parpalhons). Son dotats d'una trompa que permet d'aspirar de liquids simples coma lo nectar dei flors. Lei suçaires picaires son capables de traucar certanei materiaus coma la fusta ò la pèu. Lei suçaires espongiaires son munidas d'una trompa que permet d'aspirar d'aliments liquids dins l'esofag. Pasmens, a respècte dei suçaires simples, son sistèma digestiu es pus actiu car permet de secretar una saliva qu'es utilizada per liquefiar d'aliments solids. Enfin, leis insèctes lecaires an una lenga que pòu pompar de liquids.

Lo torax

Lo torax se situa entre la tèsta e l'abdomèn. En la màger part deis insèctes, es format de tres partidas distintas que son dichas protorax, mesotorax e metatorax. Es una partida fòrça importanta per la locomocion deis insèctes car son lo supòrt dei cambas e deis alas. Un insècte a tres pareus de cambas que son constituïdas de cinc segments. De còps, una arpa pòu formar un seisen segment. An tanben un ròtle dins l'ausida, dins lo tocar e dins lo gost. Dins mai d'una espècia, sa forma generala testimònia de l'especializacion e de l'adaptacion au mitan exterior (insècte escavaire, raubaire, sautaire...).

Leis insèctes modèrnes an generalament dos pareus d'alas. Leis alas anterioras se situan sus lo mesotorax e leis alas posterioras sus lo metatorax. Coma per lei cambas, s'obsèrva una gròssa diversitat d'alas dins la natura. Lor estudi es donc sovent un critèri important d'identificacion deis espècias. Se fau nòtar qu'existís d'insèctes desprovesits d'alas coma lei formigas e lei termits.

L'abdomèn

L'exoesquelèt

Sistèmas biologics

Sistèma nerviós

Lo sistèma nerviós d'un insècte es organizat a l'entorn de dos organs principaus. Lo premier es lo cervèu qu'es compausat de sièis segments fusionats amb un pareu de ganglions ò amb un grop de cellulas nerviosas situadas a l'exterior dau cervèu[7]. Lo segond es lo cordon nerviós ventrau que se tròba dins lo torax e dins leis uech premiers segments de l'abdomèn. Dins cada segment d'aquelei partidas, lo cordon es associat amb un pareu de ganglions[8].

Certaneis insèctes an de cellulas sensiblas a la dolor[9]. Pasmens, a l'ora d'ara, la natura de la traduccion d'aqueu sinhau dins lo sistèma nerviós de l'insècte es encara l'objècte de debat. En clar, es encara pas segur qu'un insècte pòsque ressentir la dolar d'un biais similar ai vertebrats. En revènge, la capacitat d'aprendissatge de certaneis insèctes es ben establida[10].

Sistèma digestiu

Article detalhat: Canau alimentari.

L'insècte utiliza lor sistèma digestiu per extraire de nutriments e d'autreis substàncias dins lor norridura. Aqueleis aliments son generalament manjats sota forma de macromoleculas complèxas compausadas de proteïnas, de sucres, de lipids e d'acids nucleïcs. Coma per lei vertebrats, l'objectiu dau sistèma digestiu deis insèctes es de descompausar lei macromoleculas en moleculas simplas, coma de sucres simples ò d'acids aminats, que pòdon èsser dirèctament utilizadas per lo metabolisme cellular.

Lo sistèma digestiu deis insèctes es constituït d'un tube lòng, dich lo canau alimentari, que va de la boca a l'anús. Es devesit en tres partidas principalas que son l'intestin anterior (stomodeum), l'intestin mejan (mesenteron) e l'intestin posterior (proctedeum)[11]. L'intestin anterior comença tre la boca e comprèn lei glandas salivàrias. Aquelei glandas libèran d'amilasas que permèton d'iniciar la digestion dei glucids. Lo rèsta d'aquela partida de l'intestin es subretot tapissat d'una mucosa protectritz que permet d'estocar d'aliments avans de lei transferir vèrs l'intestin mejan.

La màger part de la digestion a luòc dins l'intestin mejan. Per aquò, lo pareu dau canau alimentari i es cubèrt de microvillositats especializadas que produson divèrsei tipes d'enzims digestius[12]. L'intestin posterior permet de mesclar lei particulas alimentàrias non digeridas amb l'acid uric produch per l'organisme per formar de boletas fecalas. Aquela partida de l'intestin permet tanben d'aborbir la màger part de l'aiga encara contenguda dins lo mitan digestiu. Puei, lei boletas eissuchas son expulsadas per l'anús.

Sistèma reproductiu

Leis insèctes son d'espècias sexuadas. Lei mascles an generalament un organ fallic que compren una partida basala (lo fallobasa), un organ d'intromission distau e d'apendicis lateraus (lei paramèrs). Lei femèlas son munidas d'un apendici abdominau, sovent lòng e esfilat, que permet de depausar leis uòus fecondats dins d'endrechs favorables[13].

Lo cicle de vida deis insèctes es constituït de plusors etapas marcadas per de transformacions fisicas importantas[14]. Dins leis insèctes eterometabòlas, l'uòu dona naissença a una nimfa que sembla a una version reducha de l'individú adult amb d'alas e d'organs sexuaus non foncionaus. Gràcias a un cicle de mudas, se transforma pauc a pauc en individú adult complèt. Dins leis insèctes omometabòlas, l'uòu dona naissença a una larva, un còrs mòl desprovesit deis estructuras locomotritz de l'adult. Après plusors mudas, la larva grossís e vèn una nimfa. Pasmens, dins aqueu cas, la nimfa es un estadi immobil (crisalida, pupa) que permet lo desvolopament de l'individú adult. En certaneis espècias, la nimfa es protegida per un cocon. Après aver acabat son desvolopament, l'individú adult sòrt foncionau de la nimfa.

Sistèma circulatòri

Goteta d'emolimfa sus una tòra atacada per una vèspa.

Dins la màger part deis insèctes, lo sistèma circulatòri participa pas a la respiracion[15]. Per lo rèsta, son ròtle es relativament classic (transpòrt dei nutriments, dei cellulas immunitàrias, dei factors de coagulacion...). Es emplit d'un liquid verdenc, l'emolimfa, que tèn un ròtle similar au sang e au liquid intersticiau dei vertebrats. Sa circulacion es assegurat per divèrsei dispositius anatomics coma un vaissèu contractil dorsau, de diafragmas ò de còrs segondaris. Es contrarotlada per lo sistèma nerviós[16].

Sistèma respiratòri

Lo sistèma respiratòri deis insèctes es constituït per d'invaginacions dau tegument, dichs traquèas, que forman un ret tubular que pòrta dirèctament l'oxigèn ai cellulas. Aquelei traquèas son dubèrtas sus l'exterior per d'estigmats generalament situats sus lo torax e l'abdomèn. De sistèmas de filtracion e de sarradura permèton de purificar l'aire e d'empachar l'intrada ò la sortida d'aiga[17]. En leis insèctes pauc actius, amb un metabolisme feble, la respiracion es passiva e a luòc unicament per difusion dei gas dins lei traquèas. En revènge, en leis insèctes actius ò de talha importanta, implica una activitat de contraccion de muscles de l'abdomèn e de cicles de dubertura e de sarradura deis estigmats[18].

Comportament e ecologia

Sens e comunicacion

Locomocion

Lo vòl

La marcha

La nada

Comportament sociau

Defensa e predacion

Parasitisme

Ròtles dins la pollinizacion

Annèxas

Liames intèrnes

Bibliografia

Nòtas e referéncias

  1.  [1]. ISBN 978-0-642-56850-2. 
  2. Threats to Global Biodiversity (Accessed December 2007
  3. Erwin;Terry L.;1982;Tropical forests: their richness in Coleoptera and other arthropod species;Coleopt. Bull.vol36 paginas74–75
  4. (en) Charles P. Taylor, « Contribution of compound eyes and ocelli to steering of locusts in flight: I. Behavioural analysis », Journal of Experimental Biology, vol. 93, n° 1, 1981, pp. 1–18.
  5. (en) R. Völker, M. Eisner e K. J. Weible, « Miniaturized imaging systems », Microelectronic Engineering, vol. 67-68, n° 1, 2003, pp. 461-472.
  6. (en) N. F. Johnson e C. A. Triplehorn, Borror and Delong's Introduction to the study of insects - 7th edition, Brooks Cole, 2004.
  7. (en) P. J. Gullan e P. S. Cranston, The Insects: An Outline of Entomology, 3a edicion, Blackwell Publishing, 2005.
  8. Quauqueis insèctes actuaus seguisson pas aquela règla en causa de fenomèns evolutius de simplificacion de lor anatomia. Per exemple, lo cabridan europèu (Vespa crabo) an solament dos pareus de ganglions dins lo torax e tres dins l'abdomèn.
  9. (en) J. Tracey, R. I. Wilson, G. Laurent e S. Benzer, « Painless, a Drosophila gene essential for nociception », Cell, vol. 113, n°2, pp. 261–273.
  10. (en) Reuven Dukas, « Evolutionary Biology of Insect Learning », Annual Review of Entomology, vol. 53, n° 1, 2008, pp. 145-160.
  11. En certanei familhas d'insèctes, aquel esquèma presenta de modificacions importantas, consequéncias de l'evolucion.
  12. (en) James L. Nation, « Digestion », Insect Physiology and Biochemistry, CRC Press, 2001.
  13. (fr) Gérard Delvare e Henri-Pierre Aberlenc, Les insectes d'Afrique et d'Amérique tropicale, Éditions Quae, 1989, pp. 37-38.
  14. (en) B. M. Wiegmann, J. Kim e M. D. Trautwein, « Holometabolous insects (Holometabola) », dins S. B. Hedges e S. Kumar, The Timetree of Life, Oxford University Press, 2009, pp. 260–263.
  15. La familha dei Chironomidae, 5 000 espècias descrichas, es una excepcion importanta. D'efiech, sei larvas an d'emoglobina e lo sistèma circulatòri participa alora a la respiracion.
  16. (fr) Alain Fraval, « Le système circulatoire », Insectes, n° 166, 2012, pp. 27-29.
  17. (en) R. F. Chapman, Stephen J. Simpson e Angela E. Douglas, The Insects. Structure and Function, Cambridge University Press, 2013, p. 501.
  18. (fr) Sandrine Heusser e Henri-Gabriel Dupuy, Atlas de biologie animale, Dunod, 2015, p. 87.

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Insecta.