Vés al contingut

Republica : Diferéncia entre versions

899 octets aponduts ,  12 març de 2022
=== Estructuras ===
 
Dins la màger part dei [[republica]]srepublicas modèrnas, existís un cap de l'[[Estat]], que pòrta lo títol de [[president de la Republica]], e un [[parlament]]. L'existéncia d'un cap dau govèrn es tanben frequenta en [[Euròpa]], en [[Asia]] e en [[Africa]]. Segon lei [[drech]]s donats ai poders [[poder executiu|executiu]] e [[poder legislatiu|legislatiu]], se parla de [[regim presidenciau|regims presidenciaus]] ([[USA|Estats Units]], republicas sud-americanas...), de [[regim semipresidenciau|regims semipresidenciaus]] ([[França]]...) ò de [[regim parlamentari|regims parlamentaris]] ([[Itàlia]], [[Alemanha]], [[Índia]]...).
 
Fòrça frequentas dins lo mond actuau, leis estructuras precedentas son relativament recentas. Dins lei premierei republicas, lo poder executiu èra generalament pas tengut per un individú unic. L'objectiu èra d'empachar l'instauracion d'una [[dictatura]]. Ansin, la [[Republica Romana]] èra dirigida per dos [[cònsol (Roma)|cònsols]] e per una assemblada poderosa. Lei [[republica marchanda|republicas marchandas]] [[Itàlia|italianas]] avián sovent un [[dòga]] que sei poders èran equilibrats per un comitat de plusors membres. Per exemple, a [[Republica de Venècia|Venècia]], la realitat dau poder executiu èra largament tenguda per lo [[Conseu dei Dètz]]. Aqueu trach s'obsèrva encara dins lei republicas aguent d'institucions ancianas coma [[Soïssa]] e [[Sant Marin]]. Per de rasons particularas après lei [[Guèrras de Iogoslavia]], es tanben aplicat en [[Bòsnia e Ercegovina]].
 
=== Eleccion ===
69 760

cambiaments