Teodòr de Cirene : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Linha 15 : Linha 15 :


== Bibliografia ==
== Bibliografia ==

* '''[[francés|(fr)]]''' Luc Brisson (dir.), ''Théétète : Platon, Œuvres complètes'', Éditions Flammarion, 2008.


== Nòtas e referéncias ==
== Nòtas e referéncias ==

Version del 27 decembre de 2021 a 22.10

Representacion de l'espirala de Teodòr.

Teodòr de Cirene ò Teodòr lo Matematician (465, Cirene - 398 avC, Cirene) es un matematician grèc de l'escòla pitagoriciana. Personalitat intellectuala importanta de la segonda mitat dau sègle V avC, es famós per sa participacion a la descubèrta dei nombres irracionaus.

La vida de Teodòr de Cirene es mau coneguda. Discípol possible de Protagoras (vèrs 490-420 avC), realizèt plusors viatges en Grècia, especialament a Atenas. Foguèt benlèu lo mèstre de Socrates (vèrs 470-399 avC), de Theetèt d'Atenas († 395/369 avC) e de Platon (427-348 avC). En mai dei matematicas, s'interessèt a l'astronomia, a la musica e a totei lei disciplinas que regardavan l'ensenhament. Èra tanben un filosòf reconegut de la vila de Cirene.

Teodòr de Cirene es principalament conegut per sei recèrcas sus lei nombres irracionaus. Amb d'autrei matematicians pitagoricians, estudièt plusors cas d'incommensurabilitat a partir de la racina carrada de 3. Demostrèt que totei lei racinas dei nombres entièrs non carrats fins a 17 èra de nombre irracionaus. Pasmens, lo metòde utilizat es desconegut. En 1941, Jakob Heinrich Anderhub (18941946) construguèt una espirala compausada de 16 triangles rectangles donant lei racinas dei nombres entièrs de 2 a 175. Benlèu utilizada per Teodòr, aquela construccion es desenant dicha espirala de Teodòr. Pasmens, un autre encaminament per obtenir lo meteis resultat foguèt prepausat per Hieronymus Georg Zeuthen (1839-1920). Es basat sus l'algoritme d'Euclid.

Illustracion de la fama de Teodòr de Cirene dins lo mond antic, aparéis coma personatge dins lo dialòg Theetèt de Platon.

Liames intèrnes

Bibliografia

  • (fr) Luc Brisson (dir.), Théétète : Platon, Œuvres complètes, Éditions Flammarion, 2008.

Nòtas e referéncias