Metallurgia : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 31 : Linha 31 :
Pasmens, una autra caracteristica d'aquela epòca foguèt l'aparicion de la metallurgia d'autrei [[metal|metaus]]. D'efiech, durant lo sègle XIX, de còps dich « Sègle de la Quimia », lei [[quimia|quimistas]] multipliquèron lei descubèrtas d'[[element quimic|elements]] e lo nombre de [[metau|metaus]] coneguts aumentèt fòrça. En parallèl, leis aplicacions dei metaus conoguèron tanben una diversificacion considerabla amb l'aparicion dei [[motor de combustion|motors de combustion]], de l'[[electricitat]] e, au sègle XX, de l'[[electronica]]. Foguèt donc necessari d'estudiar lei tecnicas d'extraccion e de purificacion de [[metau]]s de plusors [[metau]]s novèus coma l'[[alumini]]. D'[[aliatge]]s novèus foguèron tanben concebuts.
Pasmens, una autra caracteristica d'aquela epòca foguèt l'aparicion de la metallurgia d'autrei [[metal|metaus]]. D'efiech, durant lo sègle XIX, de còps dich « Sègle de la Quimia », lei [[quimia|quimistas]] multipliquèron lei descubèrtas d'[[element quimic|elements]] e lo nombre de [[metau|metaus]] coneguts aumentèt fòrça. En parallèl, leis aplicacions dei metaus conoguèron tanben una diversificacion considerabla amb l'aparicion dei [[motor de combustion|motors de combustion]], de l'[[electricitat]] e, au sègle XX, de l'[[electronica]]. Foguèt donc necessari d'estudiar lei tecnicas d'extraccion e de purificacion de [[metau]]s de plusors [[metau]]s novèus coma l'[[alumini]]. D'[[aliatge]]s novèus foguèron tanben concebuts.


Per sostenir aquela evolucion, divèrsei nocions foguèron aplicadas au camp de la metallurgia. Un domeni major foguèt ansin fondat a partir de l'estudi deis aplicacions de l'[[electroquimia]] e la [[metallurgia]]. Per exemple, l'[[electrolisi]] aguèt d'aplicacions nombrosas per purificar de metaus ò per aplicar un jaç fin de metau a la superficia d'un objècte ([[galvanoplastia]]).
Per sostenir aquela evolucion, divèrsei nocions foguèron aplicadas au camp de la metallurgia. Un domeni major foguèt ansin fondat a partir de l'estudi deis aplicacions de l'[[electroquimia]] e la metallurgia. Per exemple, l'[[electrolisi]] aguèt d'aplicacions nombrosas per purificar de metaus ò per aplicar un jaç fin de metau a la superficia d'un objècte ([[galvanoplastia]]).


=== La metallurgia recenta ===
=== La metallurgia recenta ===

Version del 22 octobre de 2021 a 12.09

La metallurgia

Istòria

De la Preïstòria a l'Antiquitat

Segon lei conoissenças actualas, la metallurgia es apareguda en Anatolia au millenari VII avC. Lo premier metau trabalhat foguèt lo coire natiu[1]. Utilizat en parallèl de la pèira durant lo periòde finau dau Neolitic, lo coire permetèt de produrre d'objèctes per martelatge ò per fusion. L'aur, que pòu tanben se trobar a l'estat natiu dins la natura, foguèt tanben utilizat d'un biais precòç tre lo millenari V avC a Varna. Pus marginalament, durant lo meteis periòde, de tròç de fèrre meteoritic serviguèron a la fabricacion d'objèctes en Iran.

Vèrs 4000 avC, lei progrès dins la fonda dei metaus permetèron de produrre lo premier aliatge de bronze. Aquò foguèt un eveniment major dins l'istòria de l'umanitat car entraïnèt la naissença de la metallurgia. D'efiech, lo bronze permetiá de melhorar fòrça lei proprietats mecanicas deis otís. Son usatge se desvolopèt donc dins mai d'una region durant l'Edat dau Bronze (vèrs 3000-1000 avC). Pasmens, lo coire natiu necessari a sa produccion es rar. Aquò entraïnèt la cèrca e l'esplecha de fònts novèlas de coire. Ansin, per extraire aqueu metau a partir de mineraus cuprifèrs de mens en mens concentrats, apareguèron lei premiers d'extraccion e de purificacion dei metaus per reduccion. Vèrs 1200 avC, foguèt tanben inventat lo bas-fornèu, capable d'agantar de temperaturas situadas entre 1 000 e 1 200 °C.

Vèrs 1000 avC, lo fèrre comencèt de remplaçar lo bronze, çò que marquèt l'intrada dins l'Edat dau Fèrre. A respècte dau coire, lo fèrre a una temperatura de fusion ben superiora (1 535 °C còntra 1 084 °C), çò que necessitèt de perfeccionar mai lei tecnicas d'extraccion e de purificacion. De mai, lo fèrre pur es fòrça sensible a la corrosion. Ansin, foguèt concebut un metòde que consistiá a empielar de jaç de mineraus de fèrre e de carbon dins un bas fornèu. Aquò permetiá de redurre lo metau mai lo procès èra incomplèt car èra pas aisat d'agantar la temperatura de fusion dau fèrre[2]. Per l'acabar, faliá martelar lo metau per eliminar seis impuretats fins a l'obtencion d'un acier contenent entre 0,02% e 2% de carbòni. La complexitat de l'operacion congreèt la fama dei fabres de mai d'una region[3].

De l'Edat Mejana ai Temps Modèrnes

Premiera edicion de De re metallica, tractat fondator de la metallurgia modèrna.

A la fin de l'Antiquitat, lei sabents europèus e asiatics coneissián sèt metaus (aur, plomb, mercuri, argent, fèrre, coire e estanh). L'Edat Mejana e lei Temps Modèrnes veguèron una aumentacion d'aqueu nombre amb lei descubèrtas de l'arsenic, de l'antimòni, dau zinc, dau bismut e dau cobalt. Pasmens, l'element pus important dau periòde foguèt la perseguida, lenta e progressiva, dei tecnicas metallurgicas regardant lo trabalh dau fèrre e lo començament d'un trabalh intellectuau destinat a comprendre la natura dei procès mes en òbra per lei fabres.

Au nivèu tecnic, la fin de l'epòca medievala veguèt l'aparicion de melhoraments importants sus lei bofets permetent l'intrada d'aire dins lei fornèus. En particular, l'usatge de l'energia idraulica venguèt pus frequent. Puei, durant la segonda mitat dau sègle XV, la fòrça de l'aiga serviguèt tanben au foncionament dei premiers laminadors. Pasmens, lo progrès principau apareguèt au sègle XIII amb l'invencion dau premier aut-fornèu vertadier. Conegut dempuei lo sègle I apC en China, lo principi d'aquela installacion permetiá d'agantar de temperaturas de 1 500-1 600 °C e d'obtenir de la fonda. Lei Chinés utilizavan principalament aquela matèria per fabricar d'objèctes per motlatge. Pasmens, en Euròpa, lo desvolopament de l'artilhariá a la fin de la Guèrra de Cent Ans estimulèt la demanda d'acier, çò que necessitèt d'estudiar lei procès d'afinatge de la fonda e menèt pauc a pauc a la fondacion de la siderurgia modèrna.

D'efiech, l'autra caracteristica dau periòde foguèt la redaccion dau premier tractat modèrne sus lei tecnicas minieras e metallurgicas en 1556. Intitulat De re metallica (« De la natura dei metaus » en occitan), es l'òbra dau sabent alemand Georgius Agricola (1494-1555). Uei considerat coma lo fondator de la mineralogia e de la metallurgia modèrna, inicièt l'estudi scientific de la disciplina.

L'industrializacion e la multiplicacion deis aliatges

Article detalhat: Revolucion Industriala.

L'industrializacion de la metallurgia comencèt au sègle XVIII en Anglatèrra avans de se difusar dins lei país vesins e de venir una activitat fondamentala de l'economia modèrna. Sa premiera etapa foguèt la construccion per Abraham Darby (1711-1763) dau premier aut-fornèu foncionament amb de còc. Aquò permetèt d'aumentar fòrça lo rendiment de l'installacion. Puei, en 1784, Henry Cort (1740-1800) depausèt lo premier brevet depintant un procès de puddlage, es a dire un metòde permetent de demenir la quantitat de carbòni contenguda dins la fonda bruta. Conjugat amb la descubèrta de la maquina de vapor, aquò foguèt un dei factors a l'origina de la Revolucion Industriala. Durant aqueu periòde, la siderurgia conoguèt de progrès majors amb l'invecion de procès novèu d'elaboracion de la fonda e de l'acier.

Pasmens, una autra caracteristica d'aquela epòca foguèt l'aparicion de la metallurgia d'autrei metaus. D'efiech, durant lo sègle XIX, de còps dich « Sègle de la Quimia », lei quimistas multipliquèron lei descubèrtas d'elements e lo nombre de metaus coneguts aumentèt fòrça. En parallèl, leis aplicacions dei metaus conoguèron tanben una diversificacion considerabla amb l'aparicion dei motors de combustion, de l'electricitat e, au sègle XX, de l'electronica. Foguèt donc necessari d'estudiar lei tecnicas d'extraccion e de purificacion de metaus de plusors metaus novèus coma l'alumini. D'aliatges novèus foguèron tanben concebuts.

Per sostenir aquela evolucion, divèrsei nocions foguèron aplicadas au camp de la metallurgia. Un domeni major foguèt ansin fondat a partir de l'estudi deis aplicacions de l'electroquimia e la metallurgia. Per exemple, l'electrolisi aguèt d'aplicacions nombrosas per purificar de metaus ò per aplicar un jaç fin de metau a la superficia d'un objècte (galvanoplastia).

La metallurgia recenta

Concèptes e tecnicas generaus

Lei principis generaus d'elaboracion dei metaus

Leis aliatges

Quauquei tecnicas istoricas e modèrnas

L'industria metallurgica modèrna

Annèxs

Liames intèrnes

Bibliografia

  • (fr) Adolf Ledebur (trad. Barbary de Langlade e F. Valton), Manuel théorique et pratique de la métallurgie du fer, Librairie polytechnique Baudry et Cie éditeur, 1895.
  • (fr) Madeleine Durand-Charre, Les aciers damassés : Du fer primitif aux aciers modernes, Mines Paris ParisTech Les Presses, coll. « Collection histoire et sociétés », 2007.
  • (en) H. J. T. Ellingham, "Reducibility of oxides and sulphides in metallurgical processes", J. Soc. Chem. Ind., 1944, 63 (5): 125.
  • (fr) Bertrand Gille, Histoire des techniques, Gallimard, coll. « La Pléiade », 1978.
  • (fr) Robert Halleux, "La nature et la formation des métaux selon Agricola et ses contemporains", Revue d'histoire des sciences, n°27, 1974, pp. 211-222.
  • (fr) Robert Halleux, "Le Bermannus de Georg Agricola et la réinterpretation du vocabulaire minéralogique", Documents pour l'histoire du vocabulaire scientifique, n°4, 1983, pp. 81-95.
  • (fr) Marcel Otte, Mireille David-Elbiali et al., La protohistoire, De Boeck université, 2008.
  • (fr) Paul Rivet, La metallurgie en Amerique precolombienne, Institut d'ethnologie, 1946.

Nòtas e referéncias

  1. (fr) Denise Barthomeuf, « La place de l’Anatolie dans les débuts de la métallurgie du cuivre et du bronze (du VIIe au IIIe millénaire av. J.-C.). », Studia Aegeo-Anatolica. Mélanges préparés sous la direction d'Olivier Pelon. Lyon : Maison de l'Orient et de la Méditerranée, Jean Pouilloux (Travaux de la Maison de l'Orient)., vol. 1,‎ 2004, pp. 149-186.
  2. Per aquò, de sistèmas èran utilizats per assegurar un arribada regulara d'oxigèn dins lo fornèu. Lei pus eficaç èran idraulics, çò que permetiá d'entretenir un debit regular d'aire.
  3. Per exemple, en Orient Mejan, foguèt lo cas dei fabres capables de produrre l'acier de Damasc.