Tesla (unitat) : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
Jiròni (discussion | contribucions)
m Jiròni a desplaçat la pagina Tesla (unité) cap a Tesla (unitat)
Rescuing 1 sources and tagging 0 as dead.) #IABot (v2.0.8
Linha 24 : Linha 24 :
* Le [[Asimant|asimants]] al [[neodimi]]-[[fèrre]]-[[bòr]], disponibles dins lo comèrci de bas pretz, produse de camps magnetics de l'òrdre d'1 tesla.
* Le [[Asimant|asimants]] al [[neodimi]]-[[fèrre]]-[[bòr]], disponibles dins lo comèrci de bas pretz, produse de camps magnetics de l'òrdre d'1 tesla.
* Cada asimant utilizat per corbar la trajectòri de las particulas dins l'accelerator de particulas LHC produch un camp magnetic de 8,4 teslas<ref>[http://home.cern/fr/about/engineering/pulling-together-superconducting-electromagnets L’union fait la force : les aimants supraconducteurs] le CERN.</ref>.
* Cada asimant utilizat per corbar la trajectòri de las particulas dins l'accelerator de particulas LHC produch un camp magnetic de 8,4 teslas<ref>[http://home.cern/fr/about/engineering/pulling-together-superconducting-electromagnets L’union fait la force : les aimants supraconducteurs] le CERN.</ref>.
* L'espectromètre de [[Ressonància magnetica nucleara|resonància magnetica nucleària]], lo mai poderós comercializat ara, a estat installat al Centre europèu de resonància magnetica nucleària a tres nauts camps (CRMN)<ref>[http://www.universite-lyon.fr/CRMN/0/fiche___laboratoire/&id=63 « Centre Européen de Résonance Magnétique Nucléaire à Très Hauts Champs à Lyon »], sur le site de l'[//fr.wikipedia.org/wiki/Université_Lyon_I université Claude Bernard Lyon 1], ''universite-lyon.fr'', consulté le 27 octobre 2009.</ref>, a Lion en octobre de 2009 amb un camp de 23,5&nbsp;T<ref>[http://www2.cnrs.fr/presse/communique/1689.htm?&debut=8 « Le spectromètre le plus puissant au monde »], 9 octobre 2009, Paris, sur le site du [//fr.wikipedia.org/wiki/Centre_national_de_la_recherche_scientifique CNRS], ''cnrs.fr'', consulté le 27 octobre 2009.</ref>.
* L'espectromètre de [[Ressonància magnetica nucleara|resonància magnetica nucleària]], lo mai poderós comercializat ara, a estat installat al Centre europèu de resonància magnetica nucleària a tres nauts camps (CRMN)<ref>[https://web.archive.org/web/20160303174833/http://www.universite-lyon.fr/CRMN/0/fiche___laboratoire/%26id%3D63 « Centre Européen de Résonance Magnétique Nucléaire à Très Hauts Champs à Lyon »], sur le site de l'[//fr.wikipedia.org/wiki/Université_Lyon_I université Claude Bernard Lyon 1], ''universite-lyon.fr'', consulté le 27 octobre 2009.</ref>, a Lion en octobre de 2009 amb un camp de 23,5&nbsp;T<ref>[http://www2.cnrs.fr/presse/communique/1689.htm?&debut=8 « Le spectromètre le plus puissant au monde »], 9 octobre 2009, Paris, sur le site du [//fr.wikipedia.org/wiki/Centre_national_de_la_recherche_scientifique CNRS], ''cnrs.fr'', consulté le 27 octobre 2009.</ref>.
* Lo mai poderós asimant, non destructiu, d'impulsions del mond, situit al National High Magnetic Field Laboratory de Los Alamos al Nòu Mexic, genera un camp de 70&nbsp;T pendent 20&nbsp;ms<ref>{{en}} [http://www.lanl.gov/orgs/mpa/nhmfl/magnets.shtml {{Citation étrangère|Non-destructive pulsed magnets|lang=en}}], 27 janvier 2011, sur le site ''lanl.gov'', consulté le 27 janvier 2011.</ref>.
* Lo mai poderós asimant, non destructiu, d'impulsions del mond, situit al National High Magnetic Field Laboratory de Los Alamos al Nòu Mexic, genera un camp de 70&nbsp;T pendent 20&nbsp;ms<ref>{{en}} [http://www.lanl.gov/orgs/mpa/nhmfl/magnets.shtml {{Citation étrangère|Non-destructive pulsed magnets|lang=en}}], 27 janvier 2011, sur le site ''lanl.gov'', consulté le 27 janvier 2011.</ref>.
* D'estelas de neutrons, los magnetars, pòdon aténer d'induccions de l'òrdre de 100&nbsp;gigateslas.
* D'estelas de neutrons, los magnetars, pòdon aténer d'induccions de l'òrdre de 100&nbsp;gigateslas.

Version del 11 agost de 2021 a 06.51

Lo tesla (simbòl: T), nomenat en onor del fisician sèrbe Nikola Tesla, es l'unitat derivada d'induccion electromagnetica (nomenada a vegada flus magnetic o camp magnetic) del Sistèma internacional d'unitats (SI).

Definicion

Es definit coma l'induccion magnetica que, destria normalament e uniformament sus una superfícia d'1 mètre carrat, produch mejans aquesta superfícia un flus d'induccion electromagnetica total d'1 weber; avèm 1 T = 1 kgA-1s-2.

Dins las unitats derivadas del sistèma internacional, un tesla se pòt donar per las expressions segentas:

Unitats utilizadas :

Exemples

  • Sus la Tèrra, lo camp magnetic es de :
  • Le asimants al neodimi-fèrre-bòr, disponibles dins lo comèrci de bas pretz, produse de camps magnetics de l'òrdre d'1 tesla.
  • Cada asimant utilizat per corbar la trajectòri de las particulas dins l'accelerator de particulas LHC produch un camp magnetic de 8,4 teslas[1].
  • L'espectromètre de resonància magnetica nucleària, lo mai poderós comercializat ara, a estat installat al Centre europèu de resonància magnetica nucleària a tres nauts camps (CRMN)[2], a Lion en octobre de 2009 amb un camp de 23,5 T[3].
  • Lo mai poderós asimant, non destructiu, d'impulsions del mond, situit al National High Magnetic Field Laboratory de Los Alamos al Nòu Mexic, genera un camp de 70 T pendent 20 ms[4].
  • D'estelas de neutrons, los magnetars, pòdon aténer d'induccions de l'òrdre de 100 gigateslas.

Sistèma CGS e somultiple

Dins lo sistèma CGS, l'unitat d'induccion magnetic es lo gauss (G) o maxwell per centimètre carrat (Mx/cm2).

Lo gauss: 1 G equival a 0,1 mT = 100 µT.

Lo gamma es lo nom particular d'un sosmultiple del gauss.

Notas e referéncias

  1. L’union fait la force : les aimants supraconducteurs le CERN.
  2. « Centre Européen de Résonance Magnétique Nucléaire à Très Hauts Champs à Lyon », sur le site de l'université Claude Bernard Lyon 1, universite-lyon.fr, consulté le 27 octobre 2009.
  3. « Le spectromètre le plus puissant au monde », 9 octobre 2009, Paris, sur le site du CNRS, cnrs.fr, consulté le 27 octobre 2009.
  4. (en) Modèl:Citation étrangère, 27 janvier 2011, sur le site lanl.gov, consulté le 27 janvier 2011.

Annèxes

Ligams extèrnes