Satira : Diferéncia entre lei versions

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Contengut suprimit Contengut apondut
SieBot (discussion | contribucions)
m robot Ajoute: tr:Hiciv
Cornelhac1 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 1 : Linha 1 :
<!-- Article redigit en gascon -->
<!--Article redigit en lengadocian-->
Era '''satira''' ei un sosgenre liric qu'exprimís indignacion cap a quauquarrés o quauquarren, damb propòsit moralizador, ludic o de trufe. S'escriu en pròsa o vèrs o en tot alternar andues formes (satira menipea).
La '''satira''' es un sosgenre liric qu'exprimís d'indignacion cap a mantuna causa o persona, amb de fin moralizadora, ludica o per rire. S'escriu en pròsa o en vèrs o en alternant las doas formas (satira menipea).


== Origines ==
== Originas ==
Sorgís en Grècia (es iambografs Simonides de Amorgos e Arquiloco de Pharos principaument, encara que tanben eth comediograf Aristofanes l'includic enes sues òbres, e s'apropèren ada era eth poèta Bion e es filosòfi cinics Menip de Gadara e Lucian de Samosata), mès se desvolòpe fondamentalament en Roma (Ennio, Lucilio, Varron, Catul, Oraci, Juvenal, Persio, Marcial, per orde cronologic). Tanben Marc Fabi Quintilian consideraue ara satira coma un genre complètament roman.
Sorgís en [[Grècia]] (los iambografs Simonides de Amorgos e Arquiloco de Pharos principalament, encara que lo comediograf Aristofanes tanben, l'utilizan dins sas òbras, coma tanben lo poèta Bion e los filosòfs cinics Menip de Gadara e Lucian de Samosata), mas se desvolòpa fondamentalament a [[Roma]] (Enni, Lucili, Varron, Catul, Oraci, Juvenal, Persi, Marcial, per ordre cronologic). Marc Fabi Quintilian considerava tanben la satira coma un genre complètament roman.


== Estil ==
== Estil ==
Era satira se sòl valer dera umor, dera anecdòta e der engenh entà ridiculizar defèctes sociaus o individuaus, en tot efectuar atau ua critica sociau; a viatges adòpte entad açò era forma mès concentrada deth epigrama, qu'exprimís un solet concèpte e un unic tèma de trufe; peth contrari, era satira sòl èster fòrça mès vasta e desbocassada.
La satira se sòl valer dera umor, dera anecdòta e der engenh entà ridiculizar defèctes sociaus o individuaus, en tot efectuar atau ua critica sociau; a viatges adòpte entad açò era forma mès concentrada deth epigrama, qu'exprimís un solet concèpte e un unic tèma de trufe; peth contrari, era satira sòl èster fòrça mès vasta e desbocassada.


== Autors ==
== Autors ==

Version del 6 novembre de 2007 a 16.53

La satira es un sosgenre liric qu'exprimís d'indignacion cap a mantuna causa o persona, amb de fin moralizadora, ludica o per rire. S'escriu en pròsa o en vèrs o en alternant las doas formas (satira menipea).

Originas

Sorgís en Grècia (los iambografs Simonides de Amorgos e Arquiloco de Pharos principalament, encara que lo comediograf Aristofanes tanben, l'utilizan dins sas òbras, coma tanben lo poèta Bion e los filosòfs cinics Menip de Gadara e Lucian de Samosata), mas se desvolòpa fondamentalament a Roma (Enni, Lucili, Varron, Catul, Oraci, Juvenal, Persi, Marcial, per ordre cronologic). Marc Fabi Quintilian considerava tanben la satira coma un genre complètament roman.

Estil

La satira se sòl valer dera umor, dera anecdòta e der engenh entà ridiculizar defèctes sociaus o individuaus, en tot efectuar atau ua critica sociau; a viatges adòpte entad açò era forma mès concentrada deth epigrama, qu'exprimís un solet concèpte e un unic tèma de trufe; peth contrari, era satira sòl èster fòrça mès vasta e desbocassada.

Autors

Enni, Lucili e Varron escriueren satires inspirades pera filosofia cinica o estoica, que s'exprimie a trauèrs de discorsi o «sermons» moraus nomentadi diatribes. Epictet, Bion, Menip e Lucian de Samosata auien ja escrit aguest tipe de discorsi que ridiculizauen es defèctes moraus e sociaus e serviren de modèu ad aguesti escrivans latini.

En Espanha

En Espanha eth genre se va coltivèc des dera Edat Mieja; eth prumèr siguec Juan Ruiz, arciprest de Hita, qu'ataquèc eth poder igualador des sòs per desordenar eth immutable orde sociau estamentau medievau. Eth satírico entrèc tanben ena composicion de nombrosi genres coma eth roman picaresc, era fabula, er article periodistic o era pèça teatrau de costums, eth esperpent de Ramón María del Valle-Inclán o era tragèdia grotesca de Carlos Arniches; ei mès, forme part essenciau d'òbres tan importantes coma eth Don Quishòt dera Mancha de Miguel de Cervantes.

Autors

Autors satirics espanhòus sigueren, ena Edat Mieja, escarte deth ja citat Arciprest de Hita: Mès López de Ayala, nombrosi autors dera nomentada poesia cançoniera deth sègle XV, enter eri es anonimi redactors des Coblets deth provinciau (Coplas del provincial), des Coblets de Mingo Revulgo (Coplas de Mingo Revulgo) e des Coblets dera fornièra (Coplas de la panadera).